El consell d’un traumatòleg per a l'artrosi de maluc: «Mentre hi hagi dolor cal fer això»

Salut

El dolor i la pèrdua de mobilitat poden ser signes d'aquesta malaltia, una afecció més freqüent a partir dels 50 anys que no implica necessàriament passar pel quiròfan

Publicat el 22 d’agost de 2026 a les 14:15
Actualitzat el 22 d’agost de 2026 a les 14:16

El dolor de maluc en llevar-se del llit, les molèsties en caminar o la sensació de pèrdua de mobilitat són alguns dels símptomes que poden amagar una artrosi de maluc, una malaltia degenerativa cada vegada més freqüent a partir dels 50 anys. Tanmateix, rebre aquest diagnòstic no significa necessàriament haver de renunciar a l’exercici físic ni acabar passant pel quiròfan.

De fet, mantenir-se actiu i adaptar l’activitat física a l’estat de cada pacient és una de les principals recomanacions dels especialistes. Quins esports són els més adequats? Quan està indicada una pròtesi? Se’n pot prevenir la progressió? Els experts aclareixen els principals dubtes sobre una patologia que afecta milions de persones i la detecció precoç de la qual pot marcar la diferència en la qualitat de vida de qui la pateix.

Un procés degeneratiu amb factors genètics i externs

Europa Press Salud ha entrevistat el doctor Máximo García Leirado, especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari Vithas Madrid Arturo Soria. El doctor recorda, en primer lloc, que l’artrosi de maluc és un procés degeneratiu de l’articulació, l’origen del qual és el dany o la pèrdua del cartílag que la recobreix. Aquesta afecció està relacionada amb factors genètics, l’edat i l’ús de l’articulació, i és més freqüent en les dones, que presenten una major predisposició, i també en persones amb malalties metabòliques o alteracions congènites de la infància, entre altres factors que afavoreixen aquesta pèrdua de cartílag.

Exercicis adaptats per a l'artrosi de maluc

En els casos d’artrosi de maluc, aquest traumatòleg assenyala que, com a norma general, "és molt positiva la mobilitat", perquè el sedentarisme i l’absència de moviment afavoreixen una pèrdua més ràpida del cartílag. Tot i això, el doctor García Leirado adverteix que l’exercici sempre s’ha d’adaptar a la situació de cada pacient. "Mentre hi hagi dolor cal buscar maneres d’alentir el procés i assegurar que les parts toves, com la musculatura, estiguin bé", remarca l’expert de Vithas, que recorda que aquesta musculatura és necessària davant de possibles decisions posteriors, com ara la col·locació d’una pròtesi.

Entre els exercicis recomanats en aquests casos, destaca aquells que redueixen l’impacte: "Qualsevol activitat aeròbica sense impacte, com la bicicleta, la gimnàstica, els estiraments o el pilates, entre altres, ja que proporcionen mobilitat a l’articulació però sense obligar a adoptar postures forçades". Aquestes pràctiques ajuden a preservar l’estat muscular davant d’una possible cirurgia o la col·locació d’una pròtesi. La natació, en concret, "és molt tolerable per a aquests pacients".

Primers passos a seguir

Quan un pacient consulta per una artrosi de maluc, aquest especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia assenyala que el primer que cal fer, i el més important, és l’exploració clínica. "Tot i que sempre la gent pensa que el més bàsic són les proves d’imatge avançades, com ara la ressonància, primer cal veure com afecta l’artrosi la qualitat de vida dels pacients", explica.

El doctor destaca que, en alguns casos, pot haver-hi artrosis que no siguin especialment evidents en les proves radiològiques, però que afectin molt la qualitat de vida del pacient, i també pot passar just el contrari. "El tractament inicial sol ser conservador, amb analgèsia a nivells moderats, exercici, control del pes i de les postures del dia a dia, i amb rehabilitació també en molts casos poden notar cert alleujament", assenyala. Si aquestes mesures no són suficients, el següent pas són les infiltracions analgèsiques, tant amb corticoides com amb àcid hialurònic.

Tothom amb artrosi de maluc necessita una pròtesi?

En última instància, el traumatòleg explica si totes les persones amb artrosi de maluc acabaran necessitant una pròtesi o si, per contra, és possible conviure amb la malaltia durant molts anys sense haver de passar per una cirurgia. El doctor García assenyala que hi ha casos d’artrosi de maluc que els pacients poden tolerar en el seu dia a dia. A l’hora de decidir si cal col·locar una pròtesi, també es tenen en compte altres patologies que pugui patir la persona, ja que en alguns casos la intervenció pot comportar un risc important.

Davant d’aquest procés degeneratiu, que pot afectar la població i que comença a manifestar-se especialment a partir dels 50 anys, l’especialista recomana mantenir un pes adequat i seguir hàbits de vida saludables per prevenir el desgast articular. Entre aquestes pautes hi ha la pràctica habitual d’activitat física i exercici, i també seguir una dieta mediterrània.

Escull Viure bé com la teva font preferida de Google