Entrenar la memòria, sobretot a partir dels 50 anys, per evitar problemes o deteriorament cognitiu s'ha convertit en un enunciat que tothom té interioritzat i que, a més, està científicament provat. Però, ara, nous estudis afegeixen que tenir intel·ligència emocional contribueix de manera significativa a l’eficiència dels processos cognitius.
Les investigacions, publicades respectivament a Neuropsychology i Brain Sciences, van analitzar el rendiment d’un grup de persones majors de 65 anys en diferents tasques, amb l’objectiu d’identificar els factors que permeten protegir la funció cognitiva durant la vellesa. El primer treball es va centrar en el paper de la reserva cognitiva, és a dir, el conjunt de recursos mentals que s’acumulen al llarg de la vida mitjançant l’educació, l’experiència professional i les activitats de lleure intel·lectualment estimulants.
Segons revela l’estudi, les persones amb una reserva cognitiva més elevada mantenien un millor rendiment lingüístic, fins i tot "comparable al dels adults joves". "En els nostres experiments, ens vam centrar en què passa durant els primers deu segons d’una tasca de fluïdesa verbal, quan les persones busquen les paraules adequades per expressar les seves idees", ha explicat la primera autora de l’estudi, Elisabetta Pisanu.
Els investigadors van observar que, en els adults majors de 65 anys, ja es detecta una disminució del rendiment durant aquests primers instants. Aquesta davallada es redueix considerablement, i fins i tot pot desaparèixer, en les persones amb una reserva cognitiva elevada. "La reserva cognitiva ajuda a mantenir el cervell 'jove', almenys pel que fa al llenguatge i a la recuperació de paraules", ha subratllat l’equip investigador, liderat per Pisanu i Stefania Lucia, entre altres experts.
Així mateix, l’estudi apunta que no totes les paraules són igual de fàcils de recordar, un aspecte en què sembla que les emocions tenen un paper important. En concret, les persones grans recorden més fàcilment les paraules associades a emocions positives que les relacionades amb emocions negatives.
Efectes en la memòria de treball
La segona investigació es va centrar en els efectes de la reserva cognitiva i la intel·ligència emocional sobre la memòria de treball, que és la capacitat de retenir, processar i utilitzar temporalment informació per completar una tasca i que tendeix a perdre eficiència amb l’edat.
L’equip va demanar a un grup de persones majors de 65 anys que completessin una tasca de memòria de treball en què, segons la condició experimental, havien de centrar-se en l’expressió emocional o en l’edat dels rostres que se’ls mostraven. "Volíem comprendre si la reserva cognitiva i la intel·ligència emocional tenen funcions diferents segons si les emocions són rellevants o irrellevants per a una tasca de memòria de treball", ha explicat Stefania Lucia.
Els resultats van demostrar que la reserva cognitiva millora el rendiment independentment del tipus de tasca, cosa que suggereix que té un "paper fonamental" en el suport a la capacitat de mantenir i manipular la informació necessària per dur a terme una activitat. Paral·lelament, les emocions també van resultar importants. "Quan la tasca implica contingut emocional, els adults grans tenen un millor rendiment: sembla que són més eficients", ha precisat Lucia. La intel·ligència emocional, al seu torn, influeix en la manera com les persones processen la informació i responen a la tasca.
"Per exemple, les persones amb una intel·ligència emocional més elevada triguen més a respondre als estímuls emocionals, probablement perquè hi dediquen més recursos atencionals i cognitius per processar-los. Això no reflecteix una dificultat més gran, sinó més aviat un processament més profund i exhaustiu de la informació emocional", ha detallat la investigadora.
La neurocientífica de la SISSA i investigadora principal dels dos estudis, Raffaella Rumiati, ha destacat que aquests treballs poden contribuir de "dues maneres importants": d’una banda, millorant les eines metodològiques que s’utilitzen per estudiar l’envelliment cognitiu i, de l’altra, identificant els factors que ajuden a protegir les funcions cognitives a mesura que les persones envelleixen. Rumiati ha assenyalat que els resultats són prometedors, però que encara caldrà estudiar-los en profunditat.
