Potser avui t’has llevat una mica més cansat o trist del normal. És dilluns, comença altra setmana de treball, fa fred i encara et queda algun torró a mitges en la cuina que et fa enyorar les vacances de Nadal (si n’has tingut). A molta gent li ha passat el mateix que a tu justament avui, el tercer dilluns de gener o Blue Monday, el dia més trist de l’any.
Si et tranquil·litza pensar que el motiu del teu esgotament o tristesa és que avui sigui dilluns 19 de gener no et jutgem, però has de saber que el Blue Monday no té validesa científica i que el seu origen no té res a veure amb el benestar emocional. Tot i això, sí que existeix una explicació a aquesta sensació generalitzada de cansament o tristor i per descobrir-la, Nació ha parlat amb Cristina Junyent, psicòloga clínica responsable del Servei d’Atenció Psicològica a l’Estudiant d’UManresa.
Quin és el seu origen?
El Blue Monday va nàixer com una estratègia de màrqueting inventada pel psicòleg Cliff Arnall el 2005 per a l'agència de viatges Sky Travel. Cliff va crear una fórmula per determinar el Blue Monday el tercer dilluns de gener, un dia què s'emmarca dins d'un context temporal i meteorològic que promou la idea que és el dia més trist de l'any. "Es fa més prompte de nit, tornem de manera abrupta a les feines exigents, el fred de l’hivern, és dilluns i comença la setmana", enumera Junyent els motius que s'han arrelat a "fortament" dintre de la societat per justificar el Blue Monday.
Tot i això, des de la psicologia coincideixen que "no té evidència científica" en què basar-se i que "no té efecte directe amb el nostre estat d’ànim". Els experts, a més, alerten sobre l'ús que es fa del concepte i de la tristesa com un producte de venda en un moment en què la campanya de Nadal ha passat i les empreses, "com en el Black Friday" expressa Junyent, ho veuen com una manera d'obtenir beneficis.
Els estats d'ànim varien segons la temporada?
Encara que ja s'ha demostrat que el Blue Monday no té cap sentit científic, sí que existeix una alteració en l'estat d'ànim a nivell general en la societat en períodes determinats. Això sí, la psicòloga Cristina Junyent alerta que són alteracions que "s'haurien d'analitzar individualment", però en conjunt es pot observar que factors com la foscor, el fred i, sobretot, la tornada a la feina, "pot tenir influència, però sempre necessita haver-hi un context que promogui aquest estat de tristesa que és multifactorial", destaca Junyent.
D'aquesta manera, pot produir-se una baixada d'estat d'ànim o un "estat d'apatia", però no perquè sigui el dia més trist de l'any, sinó perquè hi ha un context personal al darrere del sentiment de tristesa i un bombardeig de màrqueting que "et fa creure que ho pots justificar perquè avui és el Blue Monday".
Banalitzar la tristesa per vendre
Junyent defensa que, davant el protagonisme que té aquest sentiment durant el Blue Monday, s'ha de "banalitzar la importància que té la tristesa en el nostre dia a dia", entenent-la com una emoció vàlida que no té per què portar a un problema de salut mental, "o sí si estem en un context vulnerable", afegeix. D'altra banda, la psicòloga adverteix que marcar un dia com el més trist de l'any també és banalitzar la tristesa, però en aquest cas amb un objectiu allunyat del benestar emocional: vendre. "L'utilitzen com una excusa per bombardejar a través de campanyes de màrqueting en la línia de la satisfacció instantània".
"Els psicòlegs alertem que marcar un dia com el més trist és banalitzar la tristesa, l'utilitzen com una excusa per vendre"
Enmig d'aquesta voràgine de publicitat i difusió de la tristesa als mitjans "al final ho integres inconscientment", alerta la psicòloga. I com es pot evitar que els mites condicionin el nostre benestar emocional? Junyent recomana dues estratègies: el coneixement i la informació. "Fer entendre a la gent que és un concepte que no està validat ni revisat per experts i s’ha utilitzat per a impulsar consum". D'aquesta manera, igual que s'ha arrelat a la societat la idea que existeix el dia més trist de l'any, també es podria aprofitar per educar sobre la gestió de les emocions, la influència de factors externs i la importància de salut mental.
