Qui és la persona més gran del món? Quina és la clau per viure durant tants anys? Són preguntes que segurament la majoria de la població es faci. La longevitat extrema és un tema interessant. Encara més, en els últims anys s'han portat a terme diferents investigacions científiques per conèixer detalladament quins són els motius d'aquesta vida duradora. Doncs bé, hi ha un investigador que desmenteix els secrets per viure fins als 110 anys.
Saul Newman, del Center for Longitudinal Studies del University College de Londres, ha escrit al The New York Times per refutar aquesta falsa afirmació. En aquest sentit, explica que va estudiar els actes de naixement i defunció dels supercentenaris i va trobar incoherències. Així doncs, Newman va buscar dades sobre el 80% de les persones del món de 110 anys o més i va descobrir en la majoria d'ells que la seva edat avançada era altament improbable. Per exemple, l'home més vell que s'ha registrat mai, el japonès Jiroemon Kimura, té tres dates de naixement. També trobem el cas del veneçolà Juan Pérez, que sent l'home viu més gran del món, no va tenir identificació fins als 54 anys perquè vivia a la selva. Un altre cas rellevant és el de la dona que ha viscut més anys, Jeanne Calment, que va fumar durant aproximadament 100 anys.
També es pot extrapolar aquesta falsa realitat a grups de persones. L'investigador va desmentir certes zones blaves, que són les que determinen llocs en què la gent afirma que viu vides més llargues i saludables. Okinawa, ubicat al Japó, és considerada per alguns com una zona blava, però les dades refuten aquesta denominació. Aquest territori duplica la taxa de pobresa de la mitjana i a més, han tingut l'índex de massa corporal masculina més alt des del 1975. Loma Linda, a Califòrnia, també és considerada una zona blava. No obstant això, Newman va consultar dades dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties i va comprovar que els residents entre el 23 i el 75% dels barris estatunidencs viuen més que les persones del barri Loma Linda.
L'investigador revela que l'error recau en el fet que els governs envien a les Nacions Unides les dades de la seva regió i a vegades amb mètodes inadequats. Malawi, el Sàhara Occidental i Puerto Rico es van situar sistemàticament entre els 10 primers llocs del món a assolir els 100 anys, però és incoherent perquè són territoris empobrits amb un registre deficient. Newman finalitza l'anàlisi relatant que els casos de les persones més longeves del món es validen rutinàriament, però d'una forma errònia que genera una falsa realitat fins que al cap d'uns anys es demostra el contrari. Alhora, es produeixen més investigacions científiques per descobrir la veritat, però segons ell, tot continua sent una "immensa broma".