L’esquizofrènia, una de les malalties mentals més complexes i devastadores, afecta prop de 400.000 persones a Espanya, un 1% de la població. Tot i que s’han identificat factors genètics que augmenten el risc de patir-la, els motius exactes darrere aquesta malaltia continuen sent un misteri.

Tot i això, un nou estudi publicat a la prestigiosa revista Nature Mental Health ofereix una sorprenent pista sobre com detectar aquesta predisposició: la retina.

Investigadors de la Universitat de Zúric i l’Hospital Universitari de Psiquiatria de Zúric han demostrat que el gruix de la retina podria reflectir la susceptibilitat genètica a l’esquizofrènia. La troballa es basa en l’anàlisi de més de 34.000 individus britànics i irlandesos.

A través d’una anàlisi combinada de genètica i tomografia de coherència òptica (una tècnica no invasiva per examinar l’ull), els científics han descobert que les persones amb més risc genètic d’esquizofrènia mostren un gruix retinal reduït.

Aquest fenomen no és nou: estudis previs ja havien observat canvis a la retina en persones amb esquizofrènica. El que és nou és que els investigadors han trobat que aquests canvis també es presenten, abans que la malaltia es desenvolupi, en familiars de primer grau de persones afectades.

Aquesta correlació suggereix que les alteracions a la retina podrien precedir l’aparició dels símptomes psicòtics, oferint així una oportunitat per al diagnòstic precoç.

Tot i que els resultats són prometedors, els investigadors adverteixen que calen més estudis a gran escala per confirmar aquestes troballes i avaluar la viabilitat de la tomografia de coherència òptica com a eina de diagnòstic clínic. El descobriment sí que obre una nova via en la investigació de l’esquizofrènia, suggerint que la retina podria ser un marcador d’hora i accessible d’una predisposició genètica a aquesta malaltia mental.

En paraules del primer autor de l’estudi, Finn Rabe, “el treball demostra el potencial de l’ús de la tomografia de coherència òptica a la pràctica clínica, malgrat que encara es requereixen estudis longitudinals per examinar-ne la utilitat en la prevenció”.