L'Hospital Clínic de Barcelona defineix les addiccions com un trastorn mental crònic i recidivant. És a dir, que alternen períodes de consum més descontrolat amb períodes d’abstinència en què s’abandona el consum. Tot plegat genera canvis en els circuits del cervell que provoquen que la persona consumeixi de manera compulsiva malgrat les conseqüències negatives físiques, psicològiques i socials. Es tracta d'una malaltia, però, que no afecta tothom per igual.
I és que, com totes les malalties, hi ha factors de risc i mesures de prevenció, tot i que existeix un consens en la comunitat mèdica entorn el fet que hi ha persones amb una predisposició a desenvolupar-ne. El professor de Psicopatologia del Desenvolupament Reinout W. Wiers destaca la multicausalitat, amb factors genètics, ambientals i socials involucrats. Si bé, assegura que en la majoria de casos, una addicció és una "elecció esbiaixada".
En una investigació inclosa en el llibre A New Approach to Addiction and Choice, Wiers mostra com presentar l'addicció com una malaltia cerebral crònica redueix la confiança en la possibilitat d'un canvi durador, tant al mateix addicte com al terapeuta. Així, segons l'alternativa de l'"elecció esbiaixada", les persones prenem decisions basades en prediccions de les conseqüències, i aquest procés es pot veure influït per la teràpia i per varietats d'entrenament cognitiu.
