L'activitat física regular abans d'un diagnòstic de càncer pot reduir els riscos tant de progressió de la malaltia com de mort, segons suggereix una nova investigació de la Universitat del Witwatersrand (Sud-àfrica) publicada al British Journal of Sports Medicine. De fet, els resultats indiquen que fins i tot nivells relativament baixos d'activitat física poden ser avantatjosos. "Existeixen proves convincents que l'activitat física juga un paper clau en la reducció del risc de mort per càncer, però les proves no són tan concloents pel que fa al paper en la progressió de la malaltia", matisen els investigadors.
Per aprofundir en aquesta qüestió, van analitzar dades anònimes del Discovery Health Medical Scheme (DHMS), vinculat al programa de promoció de la salut Vitality. El DHMS és el pla mèdic obert més gran de Sud-àfrica, amb uns 2,8 milions de beneficiaris. En total, es van incloure a l'estudi, que va abastar el període entre el 2007 i el 2022, 28.248 membres del programa amb càncers en estadi 1 i dades completes d'activitat física de l'any anterior al diagnòstic.
Les probabilitats de progressió de la malaltia eren un 16% més petites entre els qui havien realitzat nivells baixos d'activitat física (una hora setmanal) l'any anterior que entre els que no havien registrat cap activitat física, mentre que les probabilitats entre els que havien realitzat nivells moderats i alts (més d'una hora setmanal), eren un 27% menors. De la mateixa manera, les probabilitats de mort per qualsevol causa eren un 33% menors entre els que havien realitzat nivells baixos d'activitat física en comparació dels que no n'havien registrat cap, i un 47 % menors per als qui havien aconseguit nivells de moderats a alts. Les probabilitats equivalents de supervivència al cap de tres anys del diagnòstic van ser del 88%, 92% i 94%, respectivament, i del, 84%, 90% i 91% 5 anys després.
Si bé, es tracta d'un estudi observacional i, com a tal, no pot establir relacions de causa i efecte. A més, els investigadors reconeixen que no van poder tenir en compte altres factors potencialment influents, com ara el tabaquisme i el consum d'alcohol, i que les dades sobre el pes (IMC) eren incompletes. No obstant això, suggereixen que hi ha diverses explicacions biològiques plausibles per als resultats, la principal de les quals és la manera com l'activitat física reforça la immunitat en augmentar el nombre de cèl·lules assassines naturals, limfòcits, neutròfils i eosinòfils. A més, l'activitat física també pot reduir el risc de progressió de càncers sensibles a les hormones, com el de mama i el de pròstata, en regular els nivells d'estrogen i testosterona, afegeixen.