A la cultura occidental, hi ha un hàbit molt establert i que cada vegada es consolida més. Es tracta de fer servir paper higiènic al lavabo. Això és així fins al punt que els bidets estan desapareixent i les noves generacions tenen problemes fins i tot per reconèixer el seu ús. Si bé, la gastroenteròloga de l'escola de medicina de la Universitat de Harvard Trisha Pasricha alerta que es tracta d'una opció perillosa i no recomanable.
Ho explica en un vídeo publicat als comptes de les xarxes socials del The Washington Post en què detalla que el paper higiènic facilita el pas de fins a 40.000 bacteris de les mans a les parts íntimes, la qual cosa afavoreix les infeccions.
Hi ha múltiples evidències científiques que confirmen aquest punt, però Pasricha fa referència concretament a un estudi japonès que apunta que el paper higiènic no és tan higiènic com es podria pensar. I és que precisament al Japó està molt estès el raig d'aigua integrat al vàter que neteja directament sense haver de tocar els genitals i l'anus amb les mans.
La doctora de Harvard defensa que aquest és un mètode molt més segur i subratlla que no cal comprar un vàter japonès, sinó simplement recuperar l'ús del bidet. "És una opció suau i higiènica", diu en el vídeo, alhora que el recomana especialment per a les persones amb problemes digestius com la síndrome del còlon irritable, així com les que tenen hemorroides o fístules anals.
En aquest sentit, destaca que el paper de doble capa redueix el risc, ja que minimitza l'impacte amb la zona íntima i redueix la possibilitat que es produeixin rascades o ferides. Sigui com sigui, sempre és important rentar-se les mans abans i després d'anar al lavabo per evitar l'exposició a patògens externs.
El nombre ideal de vegades que cal anar al lavabo per tenir una bona salut gastrointestinal
La freqüència de les deposicions està relacionada amb la salut a llarg termini. Així ho suggereix una investigació de l'Institut de Biologia de Sistemes (ISB) dels Estats Units després d'examinar les dades clíniques, d'estil de vida i multiòmiques de més de 1.400 adults sans, en un estudi que s'ha publicat a la revista científica Cell Reports.
Els investigadors van analitzar les dades de participants adults sans i va excloure aquells amb determinades afeccions de salut o que prenien medicaments. Així, l'equip de recerca va categoritzar la freqüència d'evacuacions intestinals autoinformada en quatre grups: restrenyiment (una o dues evacuacions intestinals per setmana), baixa-normal (entre tres i sis evacuacions intestinals per setmana), alta-normal (entre una i tres evacuacions intestinals per dia) i diarrea.
L'estudi va demostrar que l'edat, el sexe i l'índex de massa corporal (IMC) estaven associats significativament amb la freqüència de les deposicions. En concret, les persones més joves, les dones i les persones amb un IMC més baix tendien a tenir deposicions menys freqüents.
Amb tot, van comprovar que si els excrements romanen massa temps a l'intestí, els microbis consumeixen tota la fibra dietètica disponible, que fermenten per produir àcids grassos beneficiosos de cadena curta. Després, l'ecosistema passa a la fermentació de proteïnes, que produeix diverses toxines que poden arribar al torrent sanguini. Així, van demostrar que, en general, anar al lavabo entre una i tres vegades al dia té nombrosos beneficis per a la salut.
