El Museu Municipal Josep Aragay organitza l’exposició “Josep Aragay, pintura bíblica al servei d’uns ideals” al Centre Cultural els Forns de Breda, que ja és visitable. Es pot veure fins al 24 de maig i s’inaugurarà oficialment el pròxim dissabte 25 d’abril a les 18 hores en el marc de la Fira del Monestir. La mostra compta amb pintures de gran format i esbossos originals que no havien estat mai exposats i que formen part del fons del Museu. L’obra s’aborda amb una perspectiva innovadora, que aprofundeix més enllà de la interpretació literal religiosa que se n’ha fet tradicionalment.

L’exposició proposa una relectura de les obres bíbliques que el bredenc Josep Aragay (1889- 1973), artista i teòric del Noucentisme, va utilitzar-la per a reivindicar els seus ideals estètics i politicosocials. D’una banda, va fer servir la pintura bíblica per reafirmar les conviccions classicistes i retre homenatge als grans mestres del Renaixement que havia vist durant el seu viatge a Itàlia.

D’altra banda, li van permetre traslladar un missatge de crítica social i política a través d’imatges de l’Antic i del Nou Testament, com les que va dedicar a la figura de Job i a l’Apocalipsi. “L’objectiu era burlar la censura a través de la pintura bíblica i criticar la repressió de la dictadura franquista”, expressa el director del Museu, Xavier Castanyer.

Cultura

​CRÒNICA

Revelen els secrets dels frescos amagats de l'església de Breda

Josep Aragay va utilitzar el text bíblic de l’Apocalipsi per denunciar un bombardeig que va tenir lloc a França durant la Segona Guerra Mundial i que va causar la mort de molts dels habitants d’un barri industrial de París. Aquest episodi, que va ser qualificat per l’artista com a “apocalíptic” va inspirar un aiguafort i un oli de gran format de 250 per 200 centímetres.

A la part inferior de l’obra, hi representa l’horror del bombardeig amb una ciutat en flames i la desesperació dels seus habitants. Entre les escenes que representen amb fidelitat els passatges del Nou Testament, s’hi poden veure diversos paracaigudes i avions, alguns amb l’esvàstica nazi.

Mantenir-se ferm als principis

Després de la Guerra Civil, Josep Aragay va ser detingut, jutjat i condemnat a sis anys i un dia de presó major en el judici sumaríssim d’urgència número 1.540 per haver estat regidor republicà de l’Ajuntament de Breda “durante el dominio rojo”. Aragay va complir condemna al Seminari de Girona, convertit en presó. L’any 1941 va sortir en llibertat condicional i confinat al terme de Breda. Uns anys després, el 1948, va pintar Job al femer, un oli de temàtica bíblica que posa en relació l’experiència d’aquell personatge de l’Antic Testament amb el patiment que va viure l’artista durant la dictadura franquista. Job al femer va ser al menjador de l’artista fins que es va fundar el Museu Municipal Josep Aragay el 1974.

A la pintura Job al femer (1948) l’artista s’identifica amb la figura bíblica de Job, un home íntegre i recte a qui Déu posa a prova davant de Satanàs en l’Antic Testament. Job es converteix en una persona desgraciada, pobra i malalta, però no perd la fe en Déu. “L’obra ens dona un missatge clar: malgrat les adversitats, cal mantenir-se fidel als principis i això és precisament el que va fer Josep Aragay durant els anys més foscos del franquisme”, explica el director del museu municipal.

Els tres personatges que interpel·len Job en el text bíblic, Elifaz, Bildad i Sofar, són representats a la tela com els poders fàctics del règim de Franco: la Falange (identificada amb el personatge de la boina), l’exèrcit (el personatge malcarat que du les botes de muntar) i l’Església, (el personatge que ajunta les mans en posició orant).