La residència de Sant Celoni ha estat una demanda llargament reclamada per la ciutadania i la comarca del Baix Montseny. Aquest equipament, també ha estat un punt de consens del ple municipal, que el passat mes de novembre de 2025 va aprovar per unanimitat una moció que es comprometia a dur a terme les accions necessàries per cedir un terreny municipal adequat per a la construcció del centre residencial.
Segons les dades de l'Ajuntament, el 2024 el total de població a Sant Celoni era de 18.708 persones, 2.964 de les quals tenien entre 65 i 84 anys (15,8%) i 556 (2,8%) en tenien 85 o més. Un col·lectiu ciutadà a favor de la residència va ocupar-se de llegir la moció a l'Ajuntament i va fer notar la necessitat de tenir un centre residencial capaç de garantir l'atenció adequada i la qualitat de vida de les persones amb dependència sense que s'hagin de desplaçar a altres municipis.
L'Ajuntament de Sant Celoni, a través dels canals institucionals, ja va avançar que el govern municipal havia iniciat el procediment administratiu per a la modificació del planejament del sector P13 Can Giralt, situat arran de la B-514 direcció Campins, a prop de les pistes d'atletisme, la nova piscina municipal i l'Institut Baix Montseny. Aquesta acció permetrà disposar d’una parcel·la d’equipaments per a la residència i també de terrenys destinats a la construcció d'habitatge de protecció oficial. A NacióBaixMontseny hem parlat amb l'alcalde de la capital montsenyenca, Eduard Vallhonesta, que ha explicat els detalls d'aquests primers moviments, que seran la base perquè el projecte esdevingui una realitat.
La residència és una assignatura pendent de Sant Celoni. Com s'han aconseguit engegar els tràmits perquè tiri endavant?
Tots sabem que a dia d'avui hi ha una necessitat important de places de residències al Baix Montseny i al país, i que aquesta demanda cada cop serà més gran, perquè la piràmide poblacional s'està invertint més, i per tant, a més gent li farà falta un servei d'atenció a la dependència. Per això, el 2024 ens vam reunir amb el secretari general de Drets Socials, Raül Moreno, i vam posar sobre la taula la proposta de la residència. Ens va explicar que la Generalitat en tenia vuit de projectades, però Sant Celoni no hi era. Tot i així, ens va indicar que havíem de treballar per tenir una ubicació i, després, Drets Socials ens ajudaria a buscar empreses del tercer sector i concertar places pròpies.
El juny de 2025 també vam mantenir una reunió amb la consellera de Salut, Olga Pané, per abordar tant qüestions sanitàries com el projecte de la residència. Considerem que salut i serveis socials han d’anar coordinats i la conselleria es va comprometre a col·laborar per tirar endavant el projecte. Això vol dir que la Generalitat ens ha estat ajudant molt. De fet, la conselleria de Drets Socials ja ha iniciat reunions amb empreses del tercer sector que hi estan interessades.
El centre residencial també apareixia al Pacte de Ciutat, signat amb Salut.
Sí, el 2 de juny del 2025 ens vam trobar amb la consellera Pané per definir un preacord del document. En un primer moment, la residència no hi sortia i nosaltres no el vam signar fins que s'hi va incloure, aquest mes de gener . L'equip de govern ho considerava prioritari per tancar el cercle, garantir millores en l'àmbit assistencial i complementar els altres compromisos, com el millor finançament per l'hospital, un horitzó per ampliar-lo i el nou CAP als terrenys de la Forestal amb noves prestacions de salut mental i salut reproductiva.
- La Consellera de Salut, Eduard Vallhonesta i Albert Planas a Sant Celoni.
- Bernat Castanyer
Com ha funcionat la gestió per trobar una ubicació?
El 23 de setembre de 2025 ens vam reunir amb més del 50% dels propietaris del sector pla parcial 13 per iniciar-ne el desenvolupament. Tot i que no era imprescindible —perquè és un sistema de cooperació i l’Ajuntament pot impulsar-lo pel seu compte—, volíem comptar amb el seu acord. Aquest sector és clau per dos motius: la construcció de la residència i també la promoció d’habitatge protegit, que representarà prop del 40% del que s'hi edifiqui.
Durant els mesos següents s’han fet diverses reunions amb la Generalitat i amb possibles operadors. El 17 de febrer es va signar un decret d’alcaldia per iniciar la modificació puntual del planejament del P13, pas necessari per fer viable el projecte. És una tasca que portem dos anys treballant-la. Cert és que no n'hem parlat gaire fins ara, perquè és una tasca que s'ha d'anar fent poc a poc, de manera prudent. Per fer una modificació puntual d'algun planejament, necessites que estigui justificat, en aquest cas el P13 té un interès general essencial en dos àmbits: la residència i l'habitatge.
Quin tipus de centre serà?
Des de l'Ajuntament estem oberts a que pugui haver-hi una residència per gent gran, o que també inclogui atenció per a persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, perquè avui dia és molt necessari. Però fonamentalment, serà una residència per a gent gran.
Com estarà gestionat?
Estem treballat amb el Departament de Drets Socials i Inclusió empreses del tercer sector interessades a construir i gestionar l’equipament, amb l’objectiu de garantir places concertades i una gestió pública amb participació d’aquestes entitats.
Hi ha detalls sobre com serà l’equipament?
Encara no, perquè el projecte es troba en una fase inicial. Cal definir el planejament i concretar l’empresa que el desenvoluparà. És una llàstima que no s'hagués tingut aquesta previsió de futur en els darrers anys, perquè si s'hagués tingut ens trobaríem capacitats per començar a tramitar el procés de la construcció. Però com no s'ha fet res, ara estem en uns moments previs de desenvolupament del sector i també de parlar amb empreses que estiguin interessades en edificar un cop estigui desenvolupat.
- Eduard Vallhonesta i Albert Planas reunits amb la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez.
- AJ Sant Celoni
Quins terminis es preveuen?
Doncs els terminis d'una modificació puntual són uns divuit mesos i, després, demanarem una sessió anticipada del sol d'equipaments, per poder-ho agilitzar i disposar dels serveis que necessita la residència el més ràpid possible.
Quin paper hi ha tingut la ciutadania?
La implicació de la societat civil ha estat clau. Entitats i veïns han impulsat la demanda i han reforçat la voluntat política de tirar endavant el projecte. Aquesta pressió social ha contribuït a convertir-lo en una prioritat de ciutat. Era una de les coses que necessitava Sant Celoni per continuar-se transformant, hi havia demandes com les voreres, la piscina municipal descoberta, un casal per gent jove i un de nou per a la gent gran. Però una de les demandes històriques era la residència. És cert és que no es veurà durant aquest mandat, però algú ho havia de començar perquè algun dia tots puguem gaudir d'aquest equipament.
