28
de febrer
de
2023, 11:40
Actualitzat:
11:44h
Mitjançant un ple extraordinari, el Consell Comarcal del Berguedà (CCB) va aprovar el plec de condicions per al pròxim concurs que ha de licitar el servei de recollida selectiva. Aquestes noves bases del joc introdueixen canvis substancials que, segons l'equip de govern, han de permetre avançar en el volum i qualitat de reciclatge del Berguedà. El principal canvi és que, als municipis on no s'aplica el porta a porta, s'instal·laran illes de contenidors intel·ligents que, mitjançant una targeta o aplicació mòbil, limitaran en gran manera l'ús del dipòsit de resta, i així, incentivar el reciclatge.
Amb el nou plec, també es canvien els contenidors de les illes d'emergència de la resta de municipis; es renoven els camions de recollida per tal que siguin bicompartimentats o tricompartimentats; i s'engega una brigada de suport per retirar voluminosos i bosses mal dipositades. També es farà incís en la pedagogia de la ciutadania i els grans generadors de residus, i amb el temps, la voluntat és poder recollir suficients dades sobre el reciclatge per a repercutir, positivament o negativa, en la taxa.
Ara bé, la llum verda va ser només per part dels consellers de la majoria, representants dels grups de Junts, PSC, Agrupació d’Electors i Bagà Endavant (10 vots), mentre que els vuit consellers de l'oposició, d'ERC i la CUP, hi van votar en contra. La negativa té dos motius principals: la manca d'entesa i diàleg amb els ajuntaments, i la continuïtat de sobrecost del servei. A més, també van lamentar la verticalitat de la Comissió de Residus.
"No s'ha tingut en compte als ajuntaments, i no sé si s'ha obviat perquè no s’hi ha pensat o per por a la varietat de colors dels governs. Però penso que haurien pogut ser un aliat", va valorar Sebastià Prat (CUP), mentre que Isaac Lozano (ERC) va exemplificar aquesta manca d'interacció amb la disconformitat pel nombre d'illes que s'instal·laran a llocs com Viver i Serrateix, que en seran 5 quan el consistori en sol·licitava 7. "El contacte s'ha limitat a una reunió i una trucada", va refermar Prat, a la vegada que Lozano va replicar que el consens que el president del CCB, Josep Lara, va trobar a faltar s'hauria d'haver buscat precisament amb els ajuntaments i no amb l'oposició.
Els consellers de l'oposició van posar sobre la taula la mala gestió econòmica del servei que ha efectuat l'equip de govern. "Econòmicament parlant, en quatre anys no s’han buscat maneres per intentar resoldre els més de 500.000 euros de dèficit anual. El Consell no ho ha eixugat i els que ho hauran de cobrir són els ciutadans perquè el dèficit recaurà en la taxa i, per tant, en les famílies de la comarca", va asseverar Lozano. I, en la mateixa línia, Prat va avisar d'una "reacció molt bèstia" de la població augurant també una repercussió sobre la taxa del dèficit, que la CUP situa per sobre del milió d'euros anual.
En aquest sentit, Lara va exposar que tant el Consell com els ajuntaments "haurem de fer un exercici de fiscalització" al voltant dels padrons registrats actualment, ja que segons el president, hi ha un "decalatge important" motivat per la mala declaració d'alguns habitatges, registrats com a domèstics, però que són pisos turístics: "Hem de vetllar que tothom pagui el que li toqui". Així mateix, Lara també va assegurar que els tècnics de la casa estan molt atents a les subvencions que es posen a disposició per tal de reduir el dèficit, i va lamentar que hi ha un element que en genera i que no es pot eliminar perquè el contracte està vigent: les entrades a l'abocador. "Ens penalitza molt, i l'únic que podem intentar és entrar el mínim de tones possible", va declarar.
Per tot plegat, Lara va refermar que "hem sigut el màxim d'acollidors i transparents possibles", assegurant que l'equip redactor del plec també ha estat a disposició dels consellers i que, a més, s'ha ajornat l'aprovació del mateix dos mesos per tal de trobar consens. Ara bé, va recalcar que "no podem esperar més" i que és la responsabilitat del CCB que "tots els municipis tinguin els mateixos drets i deures" pel que fa al reciclatge. Amb tot, va reconèixer sentir-se "defraudat" per la manca d'acord.
El nou servei de recollida de residus amb contenidors tancats per les fraccions d'orgànica, resta, paper i envasos, s’aplicarà als municipis de Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, l’Espunyola, Fígols, Gisclareny, Gósol, Montclar, Montmajor, La Nou de Berguedà, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès, Vallcebre i Viver i Serrateix.
D’aquesta manera, es completa el canvi de model de gestió de residus a la comarca iniciat a finals del 2018 amb l’entrada en servei del porta a porta a 12 dels 31 municipis del Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada.
Amb el nou plec, també es canvien els contenidors de les illes d'emergència de la resta de municipis; es renoven els camions de recollida per tal que siguin bicompartimentats o tricompartimentats; i s'engega una brigada de suport per retirar voluminosos i bosses mal dipositades. També es farà incís en la pedagogia de la ciutadania i els grans generadors de residus, i amb el temps, la voluntat és poder recollir suficients dades sobre el reciclatge per a repercutir, positivament o negativa, en la taxa.
Ara bé, la llum verda va ser només per part dels consellers de la majoria, representants dels grups de Junts, PSC, Agrupació d’Electors i Bagà Endavant (10 vots), mentre que els vuit consellers de l'oposició, d'ERC i la CUP, hi van votar en contra. La negativa té dos motius principals: la manca d'entesa i diàleg amb els ajuntaments, i la continuïtat de sobrecost del servei. A més, també van lamentar la verticalitat de la Comissió de Residus.
"No s'ha tingut en compte als ajuntaments, i no sé si s'ha obviat perquè no s’hi ha pensat o per por a la varietat de colors dels governs. Però penso que haurien pogut ser un aliat", va valorar Sebastià Prat (CUP), mentre que Isaac Lozano (ERC) va exemplificar aquesta manca d'interacció amb la disconformitat pel nombre d'illes que s'instal·laran a llocs com Viver i Serrateix, que en seran 5 quan el consistori en sol·licitava 7. "El contacte s'ha limitat a una reunió i una trucada", va refermar Prat, a la vegada que Lozano va replicar que el consens que el president del CCB, Josep Lara, va trobar a faltar s'hauria d'haver buscat precisament amb els ajuntaments i no amb l'oposició.
El futur de la taxa
Els consellers de l'oposició van posar sobre la taula la mala gestió econòmica del servei que ha efectuat l'equip de govern. "Econòmicament parlant, en quatre anys no s’han buscat maneres per intentar resoldre els més de 500.000 euros de dèficit anual. El Consell no ho ha eixugat i els que ho hauran de cobrir són els ciutadans perquè el dèficit recaurà en la taxa i, per tant, en les famílies de la comarca", va asseverar Lozano. I, en la mateixa línia, Prat va avisar d'una "reacció molt bèstia" de la població augurant també una repercussió sobre la taxa del dèficit, que la CUP situa per sobre del milió d'euros anual.En aquest sentit, Lara va exposar que tant el Consell com els ajuntaments "haurem de fer un exercici de fiscalització" al voltant dels padrons registrats actualment, ja que segons el president, hi ha un "decalatge important" motivat per la mala declaració d'alguns habitatges, registrats com a domèstics, però que són pisos turístics: "Hem de vetllar que tothom pagui el que li toqui". Així mateix, Lara també va assegurar que els tècnics de la casa estan molt atents a les subvencions que es posen a disposició per tal de reduir el dèficit, i va lamentar que hi ha un element que en genera i que no es pot eliminar perquè el contracte està vigent: les entrades a l'abocador. "Ens penalitza molt, i l'únic que podem intentar és entrar el mínim de tones possible", va declarar.
Desacord polític
Finalment, tant la CUP com ERC van retreure a l'equip de govern que la Comissió de Residus no s'ha construït com un espai de debat igualitari i que "ens hem limitat a bombardejar-los de preguntes", segons Lozano, mentre que Prat, novament, hi va trobar a faltar l'assistència dels consistoris. Per la seva banda, el conseller del PSC, Abel Garcia, va refermar la transversalitat de la comissió i va lamentar la manca d'implicació de l'oposició, assegurant que "he escoltat més propostes avui en dos minuts que en una reunió de la comissió".Per tot plegat, Lara va refermar que "hem sigut el màxim d'acollidors i transparents possibles", assegurant que l'equip redactor del plec també ha estat a disposició dels consellers i que, a més, s'ha ajornat l'aprovació del mateix dos mesos per tal de trobar consens. Ara bé, va recalcar que "no podem esperar més" i que és la responsabilitat del CCB que "tots els municipis tinguin els mateixos drets i deures" pel que fa al reciclatge. Amb tot, va reconèixer sentir-se "defraudat" per la manca d'acord.
El nou servei de recollida de residus amb contenidors tancats per les fraccions d'orgànica, resta, paper i envasos, s’aplicarà als municipis de Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, l’Espunyola, Fígols, Gisclareny, Gósol, Montclar, Montmajor, La Nou de Berguedà, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès, Vallcebre i Viver i Serrateix.
D’aquesta manera, es completa el canvi de model de gestió de residus a la comarca iniciat a finals del 2018 amb l’entrada en servei del porta a porta a 12 dels 31 municipis del Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada.