El gran pacte de govern al Consell Comarcal del Berguedà va situar al capdavant de l'ens a Ramon Caballé. El pròxim mes de gener està previst que el de Junts faci un pas al costat per tal que el màxim representant de la corporació sigui Moisès Masanas, d'ERC. Haurà estat un any i mig de presidència que Caballé avalua, a les acaballes d'aquesta etapa, com una trajectòria positiva i de grans avenços, situant l'aprovació dels nous contractes de recollida de residus com una de les grans accions del seu govern. Ara bé, encara hi ha molts reptes pel conjunt de l'equip, que engloben el mateix desplegament d'aquests serveis així com altres actuacions en l'àmbit del turisme, la mobilitat, la promoció econòmica o l'equitat territorial, entre altres.
Quin balanç fa d'aquests primers mesos de mandat?
D'aquest gairebé any i mig, el govern en fem una molt bona valoració. Hem tancat una de les carpetes històriques, que és la de la recollida de residus, després de vuit anys encallat, de recursos i tribunals, així que és una de les grans victòries. Dins d'aquesta carpeta hem adjudicat també la recollida de roba i voluminosos, que no ha estat absent de polèmica, però penso que el Consell ha fet la feina que havia de fer. Vam decidir que aquesta fracció es reservaria per adjudicar-la al tercer sector perquè creiem que la millor política social és donar feina i de qualitat, així que la condició era que se n'ocupés un Centre Especial de Treball. També hem adjudicat la recollida d'olis, així que pràcticament tindrem l'excel·lència en la gestió de les fraccions domèstiques. I, per acabar, hem tirat endavant l'estudi per a la gestió de l’abocador. El 2026 n'acaba la concessió i haurem de decidir si el gestionem de forma subrogada, si fem una empresa mixta o si el portem directament des del Consell Comarcal. Totes les opcions tenen coses positives i negatives, i aquest estudi ens ha d'encaminar per aconseguir un abocador sostenible econòmicament.
Queda pendent també adjudicar el servei de deixalleries, oi?
Correcte. Amb la part de les deixalleries hem pres la decisió d’aturar el concurs quan es va albirar una possible impugnació. Ja ho vam fer amb la licitació de la recollida, que aleshores sí que tenia un recurs, però que no vam reprendre fins que el tribunal va dictar la sentència favorable al Consell. Ara, hem cregut que podem fer una millor feina i ens hem decantat per la prudència en un sector, com és el de la gestió dels residus, on hi ha impugnacions a tort i a dret. El que no volem és tensionar més l'àrea, perquè som els que som i ja tenim molta feina a desplegar. Actualment, tots els municipis disposen de servei de deixalleria mòbil i les fixes funcionen correctament, així que esperarem a l'any vinent per decidir quina és la millor fórmula, com amb l'abocador, i plantejant també la possibilitat de col·laborar novament amb un Centre Especial de Treball.
Ha fet menció del concurs impugnat per a la recollida de roba i voluminosos. En quin punt es troba aquest recurs?
El Consell Comarcal del Berguedà va adjudicar el servei a la Fundació la Llar perquè així ho va deliberar la mesa de contractació. Legítimament, la Fundació Horitzó ha presentat un recurs, i hem de veure què diu el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. El que jo puc garantir és que hem intentat ser molt curosos en totes les meses de contractació que hem creat i, de fet, la mateixa mesa que va guanyar dos recursos per la recollida són els que han portat també el procés d'aquest plec. Per tant, hi tinc tota la confiança i em pertoca defensar els interessos del Consell.
Tot i això, ha sorgit una discòrdia fruit d'aquest procediment. Quina lectura en fa?
Jo entenc el malestar que s'ha generat i donaré la cara tant com faci falta, perquè la realitat és que no tinc cap guerra contra una associació que fa una gran feina i que saben que poden comptar amb mi pel que necessitin, casant aquesta proximitat amb les meves responsabilitats. Al final, jo no soc qui per valorar si s'hauria d'haver fet d'una manera o una altra, jo m'he centrat a aconseguir un plec que fos amb un preu competitiu i ajustat a un servei ben dotat. No ens enganyem, si fos una qüestió econòmica, el Consell no hauria reservat el concurs al tercer sector, perquè hauria sortit més barat que ho fes una altra empresa. Però, novament, pensem que la millor aportació social és donar una bona feina. Està clar que no estic content de com ha anat tot plegat, perquè no m'agrada que el tercer sector de la comarca es baralli. Treballaré per intentar establir ponts, però dins de les línies de les meves responsabilitats.
És també en aquesta àrea que s'inclou la pujada del 20% de la taxa. Com valoren la reacció de la ciutadania al respecte?
Hem fet una racionalització de la despesa al llarg del mandat. He demanat als consellers que siguin curosos i gastin només allò que sigui necessari. Tots els ajuntaments esperen poder trucar a la porta del Consell, i sobretot els més petits, però els alcaldes i alcaldesses saben que he dit que no moltes vegades perquè, encara que siguin coses petites, acaben fent una bossa de despesa. És dins d'aquesta gestió pressupostària estricta que s'ha implementat la pujada del 20%. En primer lloc, perquè el servei de recollida va vinculat a la fiscalitat, al transport, i als recursos humans, i tot això ha pujat molt els últims anys. A més, també tenim que, per normativa estatal, la taxa de residus ha de sustentar tot el servei l’any 2025. Per tant, penso que he exercit la responsabilitat que em tocava. Ara bé, la gent té dret a estar enfadada i a sentir-se enganyada, perquè en el seu moment no es va explicar bé ni es va dir la veritat. En tot cas, i encara que a la ciutadania no li agraden les comparacions, si mirem més enllà del Berguedà, trobarem moltes pujades, algunes més grans que la nostra.
"La gent té dret a estar enfadada i a sentir-se enganyada, perquè en el seu moment no es va explicar bé ni es va dir la veritat sobre la taxa"
Més enllà dels residus, quines altres accions destaca del darrer any i mig?
Des d'Administració General, un dels fets més importants és el Pla d'Ordenació. El vam aprovar l'octubre passat i el que fa és posar ordre dins l'organigrama del Consell Comarcal. Es tracta d'endreçar els llocs de treball per no tenir una rotació de personal laboral o funcionaris molt alta i, així, garantir una estabilitat i un bon servei. Això també s'ha fet pensant en les competències que prestem als municipis, que és la raó de ser del Consell. A Serveis Socials, destacaria la posada en marxa de la nova seu per atendre aquestes demandes i que no se'ns barregi en un mateix espai els usuaris amb vulnerabilitats amb persones que venen a fer el tràmit del Túnel del Cadí, ja que no pertoca. També m'agradaria posar en relleu, en mobilitat, la millora del Transport a Demanda i la renovació de diversos serveis de transport escolar per a la seva garantia i continuïtat; l'execució del Pla de sostenibilitat turística, amb tres grans obres a Olvan, Guardiola i Cercs; o les noves accions de manteniment i asfaltat de camins rurals implementats amb una nova fórmula per garantir l'equitat dels municipis.
Tot això ho han fet dins d'aquest govern a quatre bandes. Com ha estat treballar dins d'aquesta gran unió?
Puc assegurar que no hi ha hagut ni tensions ni complicacions dins del govern, i així s'ha vist als plens. Jo agraeixo a tots els grups que conformem la coalició la manera de fer, perquè hem sabut posar-nos el barret i ser conscients del lloc on som. Es pot considerar estrany que estigui a l'oposició de l'Ajuntament de Berga i aquí tingui un paper de presidència amb persones que estan també al govern de la ciutat, però si obrim el mapa, això passa a tot arreu on no hi ha majories absolutes. I no cal anar gaire lluny, perquè també passa a Puig-reig, amb dos consellers comarcals al govern provinents de dues formacions, i localment, una està al govern i l'altra a l'oposició. Al final, es tracta més d'un encaix de proposta i d'estratègia que de baralles o d'exercir un contrapoder.
Entén, però, que se li recrimini d'alguna manera aquesta situació?
Evidentment, perquè tothom juga el seu joc. Jo comprenc que la resta d'actors polítics a l'oposició de Berga ho puguin veure estrany, però crec que defensar les teves posicions a la ciutat no t'ha d'impedir defensar-les en l'àmbit comarcal. Que em diguin una sola votació amb un vot que Junts no hagi explicat. I si mirem els grans debats de ciutat, que comprovin què hem votat amb la residència, amb el pressupost, amb modificacions importants de la RLT, o què hem dit que votarem amb els Pedregals. Hem de saber on som i fer cadascú el nostre camí, aplicant el que creiem i defensem. Em sento fort per continuar fent camí comarcal, tot i ser conscients que som consellers comarcals perquè tenim l'acta de regidor en un ajuntament. I si el 2027 la gent no m'ho reconeix, ho assumiré, però serà fent allò que jo crec, no per fer allò que altres creuen que hauria de fer.
A principis de mes va entrar en vigor el nou decret per a la gratuïtat del Túnel del Cadí. Com valoren el canvi de sistema?
D'entrada, puc confirmar que hem demanat més finançament a la Generalitat per exercir les competències del Túnel del Cadí. Estem parlant de 8.500 tràmits a l’any, que no és menor. Sobre el nou decret com a tal, per als tres consells comarcals que hem negociat unilateralment hi havia un punt fonamental, que és que no perdéssim competitivitat com a territori. Una persona que viu a Bagà i va a treballar cada dia a la Cerdanya, ha de poder passar el Túnel de forma gratuïta. I això ho hem de vetllar garantint que no hi hagi un frau a l'administració, corregint les coses que no es feien bé. Hi ha hagut alguna crítica amb aquest decret, però jo crec que és un bon decret perquè manté el concepte de la mobilitat obligada, sense confondre'l amb una gratuïtat per a tothom.
Lligat a la mobilitat, s'ha anunciat l'avenç de les obres a la C-16. Què n'opina de l'anunci?
L'aleshores consellera Ester Capella ens va mostrar amb transparència, en un Consell d'Alcaldies a Gironella, el projecte i el model que es vol implementar. A casa nostra, s'han aprovat mocions per reclamar els treballs, així que sembla que tots hi estem d'acord. Jo també defenso aquesta ampliació perquè crec que és necessària. Tot i això, soc molt prudent, perquè ja fa massa anys que en parlem i han passat diferents consellers anunciant-ho. Sembla que el projecte va endavant i que hauríem de veure la primera licitació aviat, però el Berguedà necessita veure-ho.
Això penja del Departament de Territori, com també el desplegament de la T-Mobilitat. Han insistit en la integració des del Consell?
Sí, des de l'Àrea de Mobilitat s'hi ha insistit. No vull posar terminis, i menys quan no depèn de nosaltres, però la idea és que puguem entrar al sistema tarifari integrat el 2025. Crec que ens toca i tothom hi està a favor. Però, repeteixo el que he dit en altres contextos: soc com Sant Tomàs, fins que no ho veig, prudència. Com a polítics, el pitjor que podem fer és generar expectatives que no s'acaben complint. Al contrari, el que hem de fer és parlar poc i complir molt.
"El Berguedà ja ha decrescut prou. S'hi ha de poder viure i lligar les necessitats socials amb les econòmiques"
Les darreres setmanes veiem diferents moviments reclamant la vida permanent a les comarques de muntanya. Com enfronten la problemàtica de l'habitatge des del Consell?
Que tenim un problema d'habitatge al país és evident. Això ho veu tothom i ho pateixen els joves especialment. Des del Consell tenim les competències que tenim, i són els municipis els que tenen la potestat, per exemple, d'aprovar més o menys llicències turístiques. Tot i això, i responent als plantejaments que fa Pirineu Viu demanant un decreixement, a mi em sembla que el Berguedà ja ha decrescut prou, i ho dic de forma clara i contundent. Als anys 50 i 60, una època en què la mineria i el tèxtil eren forts, teníem entre 50.000 i 55.000 habitants a la comarca, i avui dia estem als 40.000. Ara hem de ser capaços d'anar endavant, i això vol dir que al Berguedà s'hi ha de poder viure i lligar les necessitats socials amb les econòmiques. En aquest sentit, el model pel qual aposta el Consell Comarcal és el desenvolupament industrial, perquè és un sector que genera llocs de treball de qualitat. El Berguedà ha fet una molt bona feina creant cases d’agroturisme i ha estat una forma d'evitar que moltes masies acabessin a terra, però aquesta aposta és un cercle petit i tancat. En canvi, la indústria genera unes empreses subministradores molt més grans.
Quines són les claus d'aquest enfocament industrial?
Crec que el Polígon d'Olvan és la clau que defensen els empresaris, i també pot ser crucial lligar-lo al projecte de la central hidroelèctrica reversible. Ens toca mirar al futur de bracet amb la indústria. Hi ha sòl industrial i som un hub de la fusta, perquè tenim les serradores més grans de Catalunya. I crec que, en aquesta aposta, estem tots alineats. Començat per l'ACEB, que hi creu des del primer dia, i continuant per totes les forces polítiques, amb un conseller comarcal d'Indústria i alcalde d'Olvan, el Sebastià Prat, que fa anys que s'hi baralla més que ningú.
En tot cas, com creu que es pot fer front a les dificultats per accedir a l'habitatge, per exemple, en pobles on no hi ha oferta disponible?
Tot i que no tenim competències, sí que tenim la responsabilitat d'encaminar la política d'habitatge, així que tant de bo que aquesta promoció de pisos socials que ha anunciat el Govern la puguem pivotar des del Consell. Això garantirà l'equilibri territorial de la comarca, perquè en segons quin tipus de projecte, tècnicament només hi podran accedir els tres consistoris grans. Faig un clam perquè, com amb els Feder i altres ajuts que hem pogut distribuir en diferents municipis, aquí puguem treballar de la mateixa manera per canalitzar els recursos. Més enllà d'això, el marge de maniobra és molt estret.
Tot i això, treballen per al desenvolupament turístic, enfocant-vos darrerament en el sector esportiu i del ciclisme en particular. Quins són els atributs que els fan creure i apostar en aquesta línia?
El Berguedà és una comarca excel·lent per pedalar. Té unes carreteres en bon estat i amb uns desnivells importantíssims, a més d'uns paratges naturals fantàstics i poca afluència de vehicles. Els grans ports del país són aquí: Rasos de Peguera, la Creueta, Coll de Pal, Pradell, Queralt, Falgars… Crec que hem fet una bona feina amb el trail, amb una aposta consolidada i que gaudeix de bona salut, i els diferents esdeveniments esportius que celebrem ho demostren. Però això no impedeix que puguem potenciar altres coses, també de bracet amb el turisme, que ens demana fer passos endavant. El públic ciclista és un client que gasta més i passa nits, així que ens interessa atraure'l. I ho fem amb grans apostes, com és la de la Volta Ciclista, que ja avanço que no es quedarà amb la masculina perquè estem treballant amb molta energia per portar una etapa femenina al juny. També tenim feina pendent, com la senyalització dels ports o el marcatge dels traçats pedalable.
Tot plegat, quins creu que són els principals reptes del govern pel que queda de mandat?
Tenim dos grans reptes. El primer és el desplegament del nou servei de recollida de residus de tal manera que la ciutadania vegi cap on van aquests 29 euros de més que pagaran l’any vinent. Hem demanat a les famílies un esforç, així que l'han d’entendre i, sobretot, notar. I el segon gran repte és el repensament de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà. L'Agència fa coses molt ben fetes, però n'hi ha d'altres que s'han de reformular. En aquest any i mig hi hem treballat en silenci, amb coherència i a porta tancada, per veure quin és el millor model. Seria molt fàcil dir que s'ha de tancar l'Agència, però la realitat és que fa una feina ben feta i les dades ho demostren. Hem de ser capaços que tothom es cregui aquest ens, però no puc avançar res més al respecte perquè estem tancant aquesta reformulació, que no només té a veure amb l'Agència com a tal sinó amb el conjunt de la política econòmica del Consell Comarcal del Berguedà.