Ja és oficial: el contracte de recollida de voluminosos i residus tèxtils del Berguedà ha estat impugnat. La Fundació Horitzó ha presentat un recurs al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), tal com va avançar l'endemà mateix que es fes pública l'adjudicació a favor de la Fundació la Llar, demanant que es revisi la valoració tècnica emesa per la mesa de contractació i es valori la ponderació que s'ha aplicat en el concurs, que troben desequilibrada (20 punts a la proposta tècnica i 80 a l'oferta econòmica). "La voluntat d'aquest pas és exercir una legítima defensa per continuar donant feina a les persones vulnerables i, per tant, per mantenir el servei", ha emfatitzat el president d'Horitzó, Jordi Garcia Petit.
En una compareixença al seu local, el president, acompanyat de la directora, Eva Sànchez, i un representant dels treballadors, Vicenç Zumajo, han exposat de forma detallada els motius d'aquest pas, a més de matisar algunes afirmacions que, d'ençà de l'anunci sobre la impugnació, han rebut o han pogut llegir a les xarxes socials. Primerament, des de la fundació s'han refermat com una "entitat pionera a Catalunya" pel que fa a la recollida, classificació i reutilització del tèxtil gràcies a la seva incorporació al projecte Roba Amiga de la Fundació Un Sol Món, l'any 2000. "Som un referent en sostenibilitat i economia circular", ha defensat Garcia. De fet, el president ha posat en relleu que Horitzó està reconeguda per l'Agència Catalana de Residus com una companyia autoritzada per a ocupar-se de la gestió de residus, en aquest cas dels tèxtils, cosa que "ens va suposar més de 40.000 euros d'inversió". Una acreditació que no disposa la Llar, fet que esperen que pugui valorar el TCCSP en la seva deliberació de l'expedient.
El canvi de paradigma que ha incitat la licitació comarcal d'aquest contracte és la nova normativa europea de gestió de les deixalles, la qual situarà la roba com un residu a partir del 2025. Això vol dir que les administracions s'hauran d'ocupar del seu tractament com fan amb la resta de fraccions, cosa que genera "oportunisme". "Passa a ser un servei públic, així que neix l'interès econòmic", ha apuntat el president. Les adjudicacions en diferents organismes s'estan succeint els darrers mesos per estar en compliment de les futures regles del joc, però tal com ha puntualitzat la directora d'Horitzó, "hem sabut d'entitats com la nostra que, per respecte a nosaltres i el conjunt del tercer sector, han optat per no presentar-se i posar en perill l'estabilitat econòmica d'altres fundacions". Un fair play universal que, segons assenyalen, no ha guardat la Llar, a la qual acusen d'haver actuat "en contra dels principis de l'economia social i solidària".
Des d'Horitzó han retret una bateria de gestos, accions i moviments per part de la Fundació la Llar, començant pel fet que no van ser sincers compartint amb Horitzó la seva voluntat de presentar-se al concurs, tot i que els responsables ho van demanar a la seva directiva en les diferents ocasions que es van trobar i van poder parlar respecte. Un pas que sí que havien fet els primers, fent que "des de la Llar sabien que ens presentaríem", assegura la directora. La segona crítica és pel fet que s'han postulat amb "una rebaixa molt important" del preu de licitació, que llegeixen com "una pèrdua de 300.000 euros en 10 anys que repercutirà directament en el sou i benestar dels treballadors amb discapacitat al Berguedà". "Ens preguntem si el tercer sector es pot permetre deixar escapar aquesta quantitat", ha qüestionat Sànchez, que ha recordat que aquesta xifra només beneficia l'administració, que serà qui s'ho estalviarà. Aquesta tàctica, comparteixen, es va repetir en el procés d'adjudicació del contracte de jardineria de l'Ajuntament de Berga, que es tancava una setmana després de la publicació del resultat del de roba i voluminosos del Consell: "La desconfiança va portar la Llar a presentar-se a la baixa", retreuen.
Una altra circumstància criticada és l'acostament de la Llar a Horitzó un cop es va publicar el resultat del concurs, posant sobre la taula dues propostes sense opció a debat: subcontractar-los la recollida de voluminosos -menys a Berga- a un preu que "no trobem adient" i "donar-nos" la roba que han de gestionar ells, segons el contracte; o subrogar el personal que actualment ja s'ocupa d'aquesta feina. En relació amb el segon oferiment, els nou treballadors van tenir clar des del principi que no volien passar a formar part de la plantilla de la Llar. "Ha estat un gest patètic i roí", ha declarat Vicenç Zumajo per part dels treballadors, que ha afirmat que tots van estar d'acord a continuar amb Horitzó. "La seva carta de presentació ha estat nefasta", ha replicat. En tot cas, tot i el convenciment, Zumajo reconeix que la preocupació és inevitable.
Una entesa pràcticament insalvable
El darrer retret cap a la Llar té a veure amb els intents per aproximar les dues fundacions del tercer sector de Berga i explorar les opcions d'una eventual fusió. Des d'Horitzó asseveren que la iniciativa més proactiva ha estat sempre per part seva i des de pràcticament els seus inicis, amb una negativa reiterada de la Llar. No va ser fins al moment del rescat públic dels segons, indiquen des d'Horitzó, que la seva gerència va començar a seure a parlar. Finalment, la Llar va posar sobre la taula per primera vegada una oferta de fusió, comparteixen, el 2023. Aleshores, feia pocs mesos que el Departament de Drets Socials havia inclòs en la seva cartera els serveis de club social i prelaboral per a persones amb malalties mentals d'Horitzó i estaven a punt de donar-los el vistiplau pel reconeixement com a Centre Especial de Treball, i per això, "necessitàvem temps per endreçar-nos", diu el president.
Casualment, va ser a mitjan 2023 que es va començar a parlar de la publicació d'un concurs per a la recollida de roba i voluminosos adreçat únicament a Centres Especials de Treball o Empreses d'Inclusió -Horitzó encara no era CET i la seva EI no està adreçada al sector dels residus-. Això fa malpensar ara el patronat de la Fundació Horitzó, que es pregunta si aquest pas va ser pensant en aquesta licitació. "Ara sentim que no hi ha hagut cap acostament sincer per part de la Llar", lamenta Eva Sànchez, que també sent que la idea de la Llar ha estat sempre "l'absorció i no la fusió" i que creu que l'últim "no ara, però sí més endavant" que Horitzó els va donar ho han fet servir per "alliberar-se" i concursar sense càrregues. En una línia similar, el president també posa de manifest que Horitzó ha ofert altres vies de participació empresarial conjunta a través de l'impuls d'una UTE -Unió Temporal d'Empreses- per optar a certs treballs, amb una nova declinació de la Llar.
Que l'administració els allargui la mà
Des del Grup Horitzó estimen que el Tribunal pot trigar uns tres mesos a emetre un judici. Mentrestant, continuaran treballant amb normalitat, ja que l'adjudicació queda aturada de facto. En tot cas, i situant-se en un escenari on el TCCSP falli en contra dels seus interessos, els responsables de la fundació plantegen a les administracions algunes fórmules per garantir els llocs de feina i els programes d'atenció. "Sol·licitarem el suport equivalent al que es va oferir a la Llar, però amb una diferència clau: no volem un xec en blanc", argumenten, detallant que el que proposen és contractar amb quanties proporcionals els serveis oferts pel grup per tal de mantenir la plantilla -són 26 persones amb malalties mentals i risc d'exclusió social-.
A més, dirigint-se directament al Consell Comarcal del Berguedà, l'anima a invertir a Horitzó els 300.000 euros d'estalvi que els generarà l'acord amb la Llar, per tal que aquesta quantia no resulti en diners perduts pel tercer sector. "Aquesta rebaixa és dir-li a l'administració que no ens calen tants diners per realitzar aquesta tasca", etziben. En definitiva, alternatives diverses per evitar el "risc de fallida econòmica que suposaria no poder prestar el servei de recollida de roba i voluminosos a la comarca".