"Energia per viure i no per especular". Aquesta és la síntesi del posicionament de la CUP al voltant del projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells, que la formació titlla d'"especulatiu". En una compareixença aquest dijous juntament amb la plataforma Pla de Clarà Viu, la portaveu nacional de la CUP, Su Moreno, ha alertat que la proposta repeteix "els errors" del model extractiu tradicional, i es mostra partidària perquè les consultes que s'han de celebrar a Vilada i la Nou de Berguedà siguin vinculants.
Segons recull l'ACN, Moreno assenyala que la iniciativa per construir la central respon a una lògica de mercat especulativa: bombar aigua quan l'energia és barata i generar-ne quan és cara. A més, també ha criticat que el plantejament es fonamenta en el sistema de "macroprojectes imposats; concentració de beneficis en poques empreses; destrucció del sòl agrari, ecosistemes i paisatges; i externalització de costos ambientals i socials a costa dels territoris rurals".
Des de la CUP també incideixen en la problemàtica de l'aigua, defensant que s'ha de prioritzar per a usos de boca, de reg i per a l'activitat econòmica "real" del territori. A més, ha advertit dels riscos associats al projecte. De fet, la portaveu remarca que si bé estan d'acord que cal avançar per a la implantació de les energies renovables, les estratègies no són sempre justes, reiterant que cal desenvolupar-les a partir d'una planificació "pública i democràtica".
D'altra banda, Moreno creu que és una "línia vermella" que un projecte d'aquesta magnitud avanci amb "mancances documentals i amb riscos que es deixen per estudiar en fases posteriors". Aquesta lectura s'alinea amb un dels arguments més advertits per les entitats ecologistes berguedanes, recollida en el seu document d'al·legacions al projecte presentat el darrer mes d'octubre.
Les conseqüències, pel territori
Encara des de la CUP, el militant berguedà Aleix Serra ha posat en dubte l'interès real del projecte per la comarca, advertint que el Berguedà "només hi posa el cos i el territori a destruir". Serra ha remarcat que la central reversible no resol els problemes del model energètic actual, assenyalant que es tracta d'una instal·lació que "consumirà més energia de la que generarà", a la vegada que ha recalcat que els beneficis de la infraestructura són limitats i majoritàriament privats. En definitiva, ha justificat els moviments contraris del veïnat pel fet que "estem davant d'un espai d'interès natural, sentimental i paisatgístic, i és molt normal oposar-se a aquest tipus de projectes".
Precisament, un dels principals grups opositors és la plataforma Pla de Clarà Viu, que lamenta que la proposició consisteix a convertir un espai de gran valor natural i de biodiversitat "en una gran bassa de formigó", amb impactes "irreversibles" sobre les pastures de muntanya i l'entorn protegit que l'envolta. La portaveu de la plataforma, Martina Marcet, ha alertat del risc que la central s'acabi convertint en un nou "cadàver de ciment", recordant que "l'Alt Berguedà acumula una quantitat d'impactes ambientals enorme". "Estem plens de cadàvers de les mines, l'antiga central tèrmica i ara generarem una altra instal·lació que acabarà acabant obsoleta i només haurà servit per especular", ha subratllat.
Que la consulta sigui vinculant
En darrera instància, tant la CUP com la plataforma han coincidit a reclamar que els resultats de les consultes que s'han programat pel 28 de març siguin políticament vinculants. En aquest sentit, les dues representacions han valorat positivament que els sufragis que es desenvoluparan a la Nou i Vilada han sigut una realitat "gràcies a la pressió popular".
Ambdues parts s'han compromès a continuar treballant per informar la ciutadania dels impactes i riscos del projecte. Des de la formació política tampoc no descarten portar el debat a altres àmbits institucionals com el Parlament, si el projecte continua avançant.
