Llorenç Pedrals és el fallaire més antic dels Pirineus. Amb 90 anys, encara puja cada any fins al Siti, el punt on, quan el sol s'amaga rere les Penyes Altes de Moixeró, comencen a baixar amb les faies fins a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola el 24 de desembre al vespre. La seva experiència s'està traslladant als nens i nenes baganesos, dins de la iniciativa intergeneracional impulsada entre l'Escola Galceran de Pinós, l'Associació de la Fia-faia i l'Ajuntament de Bagà per a la divulgació d'aquesta tradició Patrimoni de la Humanitat.
El solstici d'hivern està marcat, a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, per un serpent de llum i foc baixant per la muntanya. "Diuen que és molt espectacular, però jo no ho he vist mai des del poble", explica Pedrals a l'ACN. Ell és un dels mestres fallaires que comparteixen els entrellats de la festa amb els més menuts dins el projecte intergeneracional per a la difusió i promoció de la Fia-faia a Bagà. L'objectiu, comparteix la directora de l'Escola Galceran de Pinós, Lara Sanz, és que els infants coneguin la tradició.
Dins d'aquest projecte, ensenyen a l'alumnat tot el procés que es desenvolupa perquè la vigília de Nadal cremin les faies: des que es recull l'herba faiera, l'elaboració de les faies i la seva crema a la plaça Porxada. De fet, per acostar-los encara més el procediment, des de fa uns anys hi ha un espai reservat per plantar herba faiera (Cephalaria leucantha) a l'hort de l'escola. Aquesta iniciativa està assessorada pel pagès i fallaire Jordi Pou, que també participa en aquest projecte intergeneracional explicant als nens i nenes l'evolució de la planta des que se sembra i fins que floreix, i culminant amb la recol·lecta a mitjan novembre.
Aquesta iniciativa va més enllà de la divulgació i ha esdevingut una prova exitosa de plantació d'una espècie que es troba en algunes zones de l'Alt Berguedà, i també en punts de l'Alt Urgell i el Ripollès. Segons els especialistes, cada cop escasseja més per la fal·lera de la Fia-faia, fent que algunes persones cullin l'herba fora de temporada, quan la planta encara és verda. Això provoca que la planta no tingui temps per fer caure les llavors i costi més de regenerar, influint encara més en la dificultat de trobar-ne els anys vinents.
Sigui com sigui, aquesta iniciativa que ha unit grans i petits té tots els números de consolidar-se i mantenir-se en el temps. La primera prova va ser l'edició passada de la Fia-faia, amb la primera passa per recuperar la crema de les faies als balcons per part dels infants de la vila amb una proposta a la casa consistorial que aquest 2024 creix. I, de moment, la resposta està sent positiva. Bon exemple en són les opinions de l'Eloi, de 6 anys, que diu que la Fia-faia és una de les festes més boniques i detalla que li agrada molt cremar la faia; o la de la Gisela, de 7 anys, que assenyala que el que més li agrada és veure com baixen per la muntanya. "Estic convençut que aquesta festa no es perdrà mai", sentencia Pedrals.