La riera de Merlès afronta un dels estius més complicats dels últims anys. El risc extrem d'incendi i les conseqüències dels aiguats del passat 4 de juny han obligat els quatre municipis de l'entorn a mantenir tancats tots els aparcaments d'accés a l'espai natural, una mesura excepcional que se suma a la prohibició de banyar-se vigent des de la pandèmia.
L'alcaldessa de Santa Maria de Merlès, Sara Costa, admet la preocupació amb què es viu aquesta situació: "Tota aquesta vegetació morta s'ha assecat i ara és un polvorí. Ens fa patir moltíssim", assegura. Els consistoris reclamen a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que intensifiqui els treballs de retirada de la vegetació abans que un possible incendi pugui posar en risc un dels espais naturals més visitats de la Catalunya Central.
Més de 900 vehicles cada setmana
La riera de Merlès és un dels principals destins naturals de l'estiu a l'interior de Catalunya. Durant els mesos de més calor hi accedeixen més de 900 vehicles cada setmana, una xifra que acostuma a incrementar-se amb l'arribada de l'agost, enguany, però, els visitants es troben tots els aparcaments tancats. La decisió no respon només al risc d'incendi, sinó també a la dificultat que suposaria evacuar centenars de persones en cas d'emergència.
Els principals gorgs es concentren al llarg d'uns vint quilòmetres d'una carretera estreta, amb nombrosos trams sense cobertura telefònica i amb els banyistes molt dispersos. La coordinadora territorial del Servei d'Informadors Ambientals de la Catalunya Central, Núria Valls, adverteix que un incendi en aquestes condicions podria tenir conseqüències molt greus: "Si aquí es declara un foc, evacuar totes les persones seria molt difícil", explica. Per això considera "imprescindible" mantenir els accessos lliures perquè els vehicles particulars no impedeixin l'entrada dels Bombers ni dels serveis sanitaris.
Aquest estiu, un dispositiu format per 14 informadors ambientals controla els quatre principals accessos a la riera i tot i que el tancament dels aparcaments ha reduït notablement l'afluència de visitants, els responsables del dispositiu asseguren que encara hi ha conductors que intenten accedir-hi i estacionar en zones prohibides. Els agents també han hagut d'intervenir davant d'altres comportaments incívics, com persones que accedien a l'espai amb taules, cadires i neveres per fer pícnic o, fins i tot, que pretenien encendre foc en dies amb el Pla Alfa 3 activat.
Els responsables insisteixen que les restriccions no tenen només un objectiu ambiental, sinó també de protecció civil. L'objectiu és evitar situacions que dificultin una eventual evacuació i garantir que els serveis d'emergència puguin actuar amb rapidesa si es declara un incendi forestal.
Els aiguats del juny encara passen factura
La situació actual és conseqüència directa dels aiguats del 4 de juny, que van transformar completament el paisatge de la riera. La força de l'aigua va destruir o malmetre una vintena de ponts i passeres, va arrencar centenars d'arbres i va arrossegar grans quantitats de troncs i vegetació, que encara avui continuen acumulats en nombrosos punts de la llera.
Després de les inundacions, l'Ajuntament de Santa Maria de Merlès va declarar la situació d'emergència per agilitzar la reconstrucció de les infraestructures afectades, mentre que l'ACA va assumir les tasques de retirada dels arbres que obstruïen el curs del riu. Malgrat aquestes primeres actuacions, els municipis consideren que la neteja continua sent "insuficient". L'ACA ha actuat en vuit punts prioritaris, però els consistoris reclamen una intervenció més àmplia abans que les condicions meteorològiques empitjorin encara més.
El record del gran incendi del 1994
La preocupació és especialment intensa entre els veïns de la zona, que encara recorden el gran incendi forestal del 1994, un dels més devastadors que ha viscut aquest territori. "Ens hauria agradat que s'haguessin fet molts més treballs abans perquè ara la situació és encara més crítica", lamenta Sara Costa, que confia que els treballs de retirada de vegetació es puguin reprendre tan aviat com les condicions ho permetin. Paral·lelament, els municipis continuen reconstruint les infraestructures destruïdes per la riuada. Entre les actuacions més destacades hi ha la rehabilitació del pont medieval de Sant Martí, un dels elements patrimonials més emblemàtics de Santa Maria de Merlès, que va quedar greument malmès per la força de l'aigua.
