Jordi Puntí arriba suat a la parada d'Alibris, al passeig de Gràcia amb Gran Via de Barcelona. Ve de l'esmorzar d'Edicions 62. Ja té lectors fent cua. "Moltes gràcies per esperar", diu. L'autor de Confeti, un dels llibres d'aquest Sant Jordi, s'alegra que una de les primeres persones que volen la seva signatura coneix bé la seva obra i li porta un exemplar d'un llibre anterior, Maletes perdudes. "L'he llegit, l'he rigut, l'he regalat", explica després. "El millor que et poden dir és que han llegit altres llibres teus", diu Puntí, que s'esmerça en la dedicatòria, amb dibuix inclòs.
Com cada any, Sant Jordi és una riuada a la cerca de llibres i autors. El centre de Barcelona esdevé el cor de la festa i les signatures es converteixen en un ritual farcit d'anècdotes. En alguns casos, les cues són enormes i a l'autor li calen assistents. És el cas de Ramon Gener i la seva Història d'un piano. Durant una estona, els lectors lliuren el llibre a una persona de premsa del Grup 62 i li diuen el nom, ella ho passa a l'editora i aquesta a Gener, que signa d'una manera que delata que ja ho ha fet moltes vegades, com lliurant-se a una litúrgia coneguda.
En altres casos, se li nota a l'autor que és la primera vegada. És el cas de Xavier Coral, que acaba de publicar Aprendre a esquivar les bales. El periodista sembla gaudir del moment i s'esplaia en les dedicatòries. Alguns s'impacienten a la cua. "Arribaràs tard al telenotícies", li diu algú. Una dona gran es presenta amb el llibre d'un altre autor i li han d'explicar que allí només signa Xavier Coral i que ha d'anar a un altre indret.
Molta gent espera a la parada d'Altaïr a la coreana Won-Pyung Sohn, autora d'Ametlla, un best-seller sobre un noi incapaç de tenir sentiments. "A Tik-Tok cada cop parlen més d'ella", explica un noi a la cua. Quan arriba, una lectora li dona el llibre perquè el signi i Won-Pyung li pregunta el nom. Ella es mostra desconcertada: "És que no sé coreà". "T'ho està preguntant en anglès", li aclareixen. Finalment s'entenen i hi ha signatura i foto amb el mòbil.
La Carme Ruscalleda és una altra de les grans reclamades. A la parada d'Ona, signa amb humor. Una dona se li acosta amb un llibre i li demana quasi a cau d'orella que el dediqui al fill i la seva parella, que se'n van a viure junts. La cuinera mediàtica els dedica: "Estimeu sempre la cuina i la vida en aquesta etapa que encareu". La dona se'n va tota cofoia: "Estic tan emocionada!".
A Abacus, Pilarín Bayés s'emporta molta gent, mentre ella, amb cura, guarneix les dedicatòries amb dibuixos. Com el drac que perfila precisament a un exemplar de La llegenda de Sant Jordi, que una dona li demana per a una neta. "Apa!", va dient Pilarín Bayés, quan acaba, mentre la senyora va treient un llibre i un altre d'una bossa, un per a cada net. I es veu que en té molts. Entre els qui esperen, s'entaula un debat sobre l'edat de l'artista. "En té més de 90", diu un lector, fins que un altre de més documentat talla la conversa: "En té 83".
Una prova de resistència
Tots els Sant Jordi són també una prova de resistència per als organitzadors i els escriptors. "Són les 11 i ja estic cansat. I tinc feina fins a les sis de la tarda", explica Jordi Sierra, l'home que ha escrit més de 600 llibres. Però és també un dia per a una organització ben engreixada. A una de les parades de la llibreria Ona, al passeig de Gràcia, venen preparats: 600 ampolletes d'aigua, 30 rotllos de paper de cuina, 30 caixes de kleenex i 60 caixes de fruits secs. La parada és una maquinària a tot gas: 24 metres de llarg, 10 o 11 autors per hora, que afegits als sis per hora de la parada davant la llibreria vol dir unes 200 signatures.
La directora d'Ona, Iolanda Batallé, no amaga la satisfacció per una Diada que pot tornar a superar les expectatives: "Cada any sembla més la dinàmica de Nadal. Des de finals de març hi ha moviment. La festa s'ha espaiat molt i ara ja es nota durant gairebé un mes". Batallé recorda els anys de la pandèmia i el "tornado" que va caure al Sant Jordi del 2022: "Aquest és el Sant Jordi de les nostres vides".
A Abacus tenen percepcions semblants. Roser Sebastià assenyala que "ja fa un parell d'anys que comencem la campanya de Sant Jordi a començaments d'abril i fem més presentacions, més clubs de lectura, més actes amb lectors. Sebastià explica que aquest Sant Jordi organitzen unes 300 signatures per tot el país, 150 d'elles a Barcelona.
La derrota de la pluja
"Que plogui molt, però no avui", deia un llibreter al cor de Barcelona a primera hora d'aquest Sant Jordi. "L'única incògnita que tenim és la meteorologia", assegurava aquests dies Jordi Ferré, vicepresident del Gremi d'Editors i una de les persones que millor coneix el món del llibre en català. Un llibre que viu un bon moment -endarrera, pessimisme!- malgrat els fronts oberts que ha d'entomar la llengua. El primer Sant Jordi que cau en dia laborable després del malson de la Covid és tot un repte per al sector, però fins al migdia, si més no, Sant Jordi ha fet recular la pluja i acaronava una nova victòria. Com cada any.