L'economia submergida ronda el 15% del PIB tant a Espanya com a Catalunya, segons un informe del Parlament Europeu que situa la mitjana comunitària en el 17,3%. La dada arriba en plena regularització d'immigrants a l'Estat i els sindicats UGT i CCOO animen els qui vegin la seva situació normalitzada a denunciar els empresaris que els continuïn donant feina sense contracte i animen les empreses a comprometre's ara que milers de nouvinguts tindran el permís de residència i treball.
"He treballat explotada, amb promeses de contracte que després no es complien", explica la Mari a l'ACN. En concret, i a les portes del Dia Internacional dels Treballadors, el secretari de Política Sindical de la UGT a Catalunya, Òscar Riu, fa una crida als treballadors que "segurament canviaran de feina" amb la regularització a denunciar si veuen que "el seu exempresari continua contractant de manera irregular".
A parer del sindicat, s'ha de perseguir a qui no compleixi i espera que els treballadors que a partir d'ara tindran drets laborals "ajudin els qui no en tenen". Això, diu Riu, ha d'anar acompanyat de més recursos i més inspecció tant del Departament de Treball com del d'Hisenda per evitar el frau. "És molt necessari un canvi de mentalitat", rebla. Pel que fa a CCOO, expliquen que el sindicat dona les eines perquè els treballadors puguin saber els seus drets i els acompanyen si volen denunciar en cas d'estar en una situació "d'explotació".
Objectiu 10% el 2050: com es mesura la dimensió de l'economia submergida?
Per la mateixa naturalesa de l'activitat, no hi ha dades oficials sobre el pes de l'economia submergida, però sí que existeixen diverses estimacions sobre la base d'informes i estudis. Una de les més citades és la del Parlament Europeu del 2022, que fixa el volum de l'economia informal a Espanya en un 15,8% del PIB, un pes que ha anat a la baixa progressivament en les últimes dues dècades, des del 22,2% que s'estimava el 2003. La xifra està lleugerament per sota de la mitjana de la UE, calculada en el 17,3% l'any 2022, i també de l'OCDE (16%).
Sobre la base del 15,8% de l'informe europarlamentari, el govern espanyol es posa l'objectiu de rebaixar el nivell fins al 15% l'any 2030, i continuar-lo reduint fins al 12% el 2040 i el 10% el 2050. Són projeccions de l'Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia de l'executiu espanyol, que fixa les fites per arribar a "convergir amb els països més avançats de la Unió Europea" en els pròxims anys.
Les cures, la restauració i la neteja a les llars, els sectors més afectats
La regularització de migrants que ha posat en marxa la Moncloa podria ajudar a rebaixar les xifres. "Esperem que hi hagi un canvi en positiu, que aflori l'economia submergida en aquells sectors que estan més precaritzats i amb més treballadors d'origen estranger", afirma a l'ACN la secretària de Barcelona i Immigracions de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya, Liliana Reyes. En la mateixa línia, Riu creu que les persones que vegin legalitzada la seva situació "de cop i volta guanyaran drets, se'ls aplicarà un conveni sectorial, cotitzaran per les seves pensions i per l'atur, i podran rebre formació ocupacional i formació contínua".
Els dos sindicats assenyalen com a sectors més afectats per l'economia submergida les cures, la restauració o la neteja a les llars. El responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO, Albert Ferrer, explica que s'estima que "un 40% de les persones que treballen en l'àmbit de les cures ho fan de manera no regulada". Tenint en compte, segons ell, que unes 90.000 persones treballen en cures, "tenim aquí unes 40.000 persones que potencialment podrien regularitzar-se només en aquest sector".
El cas de la Mari, paradigmàtic
Una d'elles podria ser la Mari, d'Hondures, que ha fet sis hores de cua a un Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona per presentar el certificat de vulnerabilitat, un dels requisits per obtenir la regularització. Per al tràmit, va haver d’obtenir cita al mateix lloc, havent de dormir al ras per obtenir el número. Espera la regularització per poder treballar "legalment, amb tots els drets".
Va arribar a Espanya el 2018, i des d’aleshores ha treballat en l’economia informal. "Et conformes amb el que t’ofereixen i no pots reclamar drets, és el que hi ha, ho agafes o ho deixes", explica. Ha patit, diu, "molt males condicions i mals tractes" però assegura que "ha valgut la pena" perquè finalment els estan regularitzant. La Mari comenta que ja té ganes de tenir la documentació en regla per poder llançar el seu currículum “on vulgui” sense pors.
