Un fenomen astronòmic com l'eclipsi té un interès bàsicament científic, però també econòmic. En concret, es tracta d'un esdeveniment que pot mobilitzar milers de persones per gaudir d'un moment com aquest, que només es dona un cop cada molts anys (el darrer a Europa va ser el 1999). Durant l'eclipsi d'aquest 12 d'agost a les 20:30 la Lluna cobrirà totalment el Sol i, durant poc més d’un minut, aquest alineament precís entre els dos astres i la Terra convertirà el dia en la nit.
Serà un eclipsi total de Sol, un fenomen astronòmic excepcional en la vida de les persones, que recorrerà el terç sud de Catalunya i serà visible completament des de municipis com Roquetes, Tarragona i Lleida. El fet que només es pugui observar en la seva totalitat només en uns pocs indrets del món fa que aquests siguin especialment cobejats pels amants de l'astronomia. En aquestes dates es generaran moviments molt importants de visitants cercant un bon indret des d'on gaudir d'aquest espectacle. I aquí és on entra en joc l'economia.
Indrets exclusius a tot el planeta
Un eclipsi de sol es produeix quan la Lluna es posa al bell mig del Sol i la Terra, tapa la llum de l'astre rei i enfosqueix la Terra. Normalment els eclipsis són parcials (la Lluna només cobreix una part de la superfície del Sol). En aquests casos l'enfosquiment no és absolut i l'efecte visual és menys espectacular. Quan es tracta d'un eclipsi de Sol total, com el que tindrà lloc el proper 12 d'agost, l'enfosquiment és total i en uns pocs segons es passarà de la plena llum del dia a una foscor (quasi) absoluta. Així, cap a dos quarts de nou del vespre i durant vora un minut (una mica més a les Terres de l'Ebre) la llum solar desapareixerà.
Aquest fenomen astronòmic serà especialment important al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, una part de les terres de Ponent, Castelló, mitja demarcació de València i la totalitat de les Illes Balears. Aquesta serà una de les poques zones del planeta on l'eclipsi serà total, ja que en altres indrets del país només serà parcial i en altres països del món ni tan sols es veurà.
Una mobilitat creixent concentrada en un període molt curt
A les zones del nostre país on l'eclipsi serà total, s'esperen milers de visitants. En algunes zones d'aquest territori les cerques d'allotjament rural s'han incrementat en més del 800 % per alguns municipis. No es tracta només de cercar allotjament, sinó de facilitar l'accés, l'aparcament dels vehicles, reforçar els serveis públics de seguretat i sanitaris, i garantir una gestió racional de tot aquest flux de visitants.
Aquests visitants generaran un impacte econòmic molt rellevant i comparable al d'altres esdeveniments que impliquen una gran concentració de persones en molt poc temps. Exemples similars inclouen festivals musicals, grans esdeveniments esportius, fires i congressos o celebracions populars multitudinàries. Què tenen tots aquests esdeveniments en comú? Un increment sobtat de la demanda de serveis (allotjament, restauració, transport), tensions sobre les infraestructures locals i oportunitats de dinamització econòmica.
Què ens ensenyen altres eclipsis d'economia
El que ens mostren experiències recents amb eclipsis és que els impactes són elevats però estan limitats per la capacitat de l'oferta de béns i serveis local. Així, per als Estats Units existeixen diverses estimacions d'impactes (tot i que cal precisar que no són íntegrament traslladables al cas del nostre país). De manera global, un estudi sobre l'eclipsi del 8 d'abril del 2024 als Estats Units i el Canadà xifrava l'impacte total (per als Estats Units) en 5.985 milions de dòlars, amb una despesa directa de 1.558 milions de dòlars.
Si parem atenció en el detall que es mostra en aquest estudi, podem agafar l'estat de Missouri com a referència d'un territori amb una població similar a la de la zona del nostre país on hi haurà l'eclipsi. En concret, a Missouri l'impacte s'estimava en 172 milions de dòlars, per la qual cosa no seria agosarat plantejar un impacte similar. I ja amb més detall per a aquest estat, podem esmentar els efectes per a diferents activitats, ja que en aquest eclipsi les reserves d'hotel van incrementar-se un 135 %, la despesa en benzina un 17 % i en restaurants un 47 %.
I si ens fixem en indrets més petits, hi ha el cas de diversos municipis mitjans d'Illinois, Indiana i Missouri pel que fa als casos de l'eclipsi del 2017 (Carbondale, 8 milions de dòlars d'impacte) o el del 2024 (Vincennes, 14 milions; Poplar Bluff, 6 milions), la qual cosa dóna unes xifres per càpita d'entre 360 i 850 dòlars, aproximadament. Una quantitat, doncs, gens menyspreable.
Com funcionen els impactes
En primer lloc, hi haurà un impacte econòmic directe, consistent en la despesa que facin en hotels, càmpings, cases rurals, restauració, transport i comerç. En segon lloc, hi haurà un impacte indirecte, a partir de l'increment d'activitat als proveïdors i els serveis associats de tots aquests béns i serveis. Finalment, hi haurà un impacte induït, conseqüència de la despesa addicional generada, atès que la despesa directa i indirecta originada per l'eclipsi acaba repercutint en altres sectors que no tenen res a veure amb aquest impacte inicial.
Tot plegat pot suposar un increment d'activitat econòmica molt rellevant, malgrat que aquesta no serà automàtica i dependrà de factors com l'accessibilitat, la capacitat d'allotjament, l'oferta complementària d'activitats lúdiques i de divulgació astronòmica o la coordinació entre les diferents administracions públiques implicades.
Per últim, evidentment, la climatologia. Al marge que els desplaçaments de llarga distància que es realitzin per a contemplar aquest fenomen els podem considerar com a segurs, també n'hi haurà molts altres des de territoris propers que dependran de la climatologia prevista per al 12 d'agost. I això no se sabrà fins al darrer moment.
Quin són els aspectes clau
En primer lloc, la importància de la planificació, atès que la coordinació entre administracions i operadors turístics és clau per evitar col·lapses i maximitzar l'impacte al territori. En segon lloc, la diversitat dels impactes, atès que la despesa directa dels visitants (per exemple en comerços, lleure, transport, alimentació i begudes, allotjament) és només una part de l'impacte total.
Així, hi ha també efectes indirectes (proveïdors, logística) i induïts (increment de la renda local), que poden ser significatius si el teixit econòmic local està preparat per absorbir aquesta demanda. Tot plegat suposarà un increment de l'activitat als territoris afectats que, al seu torn, generarà ingressos públics en forma de recaptació impositiva. I en tercer lloc, la necessitat d'estirar la durada de l'esdeveniment, de manera de poder oferir atractius addicionals també abans i després de l'eclipsi.
L'astroturisme, més enllà de l'eclipsi
Cal recordar que l'eclipsi tindrà lloc en plena temporada alta estival, amb la qual cosa, la capacitat de posar allotjaments extres al mercat serà limitada, sobretot en zones com el litoral mediterrani, on el turisme és molt estacional. L'impacte econòmic no serà el mateix que si l'eclipsi fos a l'hivern, però aquesta pot ser una oportunitat excel·lent per a promocionar un turisme científic i cultural, (l'astroturisme), una pràctica on, per exemple, ja hi ha localitats, com les muntanyes de Prades, que destaquen a escala internacional.
Aquest tipus de turisme té un nivell educatiu més elevat, realitza una despesa per capita força superior i té una petjada ambiental més reduïda. Amb l'excusa de l'eclipsi es poden organitzar tot un seguit d'actes durant els dies anteriors i posteriors, amb l'objectiu de “desestacionalitzar” aquest fenomen i evitar que es vegi limitat a la durada estricte de l'enfosquiment de la Terra.
Sortosament, l'eclipsi coincidirà amb un altre fenomen astronòmic com les llàgrimes de Sant Llorenç que, tot i que visibles des de mitjans de juliol fins a finals d'agost, assoliran el punt màxim entre l'11 i el 13 d'agost, just abans i després de l'eclipsi. En resum, l'eclipsi serà un esdeveniment que, al marge del seu interès purament científic, tindrà també un interès en termes econòmics.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
