Acostumem-nos a passar per excés

La riba occidental del mar Mediterrani, que és la nostra, és una de les zones zero del canvi climàtic al món. Això es fa notar especialment al Delta de l'Ebre o al País Valencià. Les tradicionals gotes fredes -ara en diem DANA- seran cada cop més probables i intenses. I, per força, ens hi haurem d'adaptar. Ahir, sota l'efecte del drama valencià, les pluges torrencials van arribar a Catalunya. De matinada a l'Ebre i al Camp de Tarragona i ja al matí es va enfilar cap a Barcelona fins que es va perdre pels vallessos i el Maresme. Les alarmes es van activar ràpidament i es van prendre mesures contundents, com aturar la xarxa de trens de Rodalies i alta velocitat, suspendre les classes o decretar teletreball amb l'acord de tots els implicats. No es van lamentar danys personals i tampoc hi va haver excessius danys materials. El temporal hauria de remetre avui i el Govern va relaxar ahir al vespre l'alerta.

En un context diferent, sense les imatges dels darrers dies i més de 200 morts a l'Horta Sud i la Foia de Bunyol, les mesures davant l'aiguat d'ahir a Barcelona i la seva àrea metropolitana no s'haurien pres, haurien provocat protestes de ciutadans i sectors econòmics, o haurien implicat desacords entre administracions. A tots ens venen al record empresaris del turisme queixant-se quan un meteoròleg de TV3 preveu, en ple pont o en període de vacances, una tempesta o una nevada que no arriba i que provoca algunes anul·lacions. I en pandèmia no van poques les crítiques que es van fer a les mascaretes o a les restriccions sanitàries o de mobilitat, fins i tot per part de governs com el de la Comunitat de Madrid.

Per cert, molts mitjans o influencers a les xarxes que lideraven o amplificaven les protestes contra les restriccions o les vacunes en pandèmia, la majoria afins a l'extrema dreta, són els que aquests dies difonen tota mena de fake news. Aquí us n'expliquem algunes, com la dels centenars de morts al pàrquing de Bonaire, i l'influencer Fran Tudela, Cabrafotuda, que comença una col·laboració amb Nació des del País Valencià els hi canta ben clares i us dona arguments.

Al nostre país no estem acostumats a fenòmens meteorològics extrems ni a grans catàstrofes naturals com els terratrèmols. Però l'evidència de la crisi climàtica i els seus efectes ens obliguen a canviar el xip i farien bé uns i altres d'evitar convertir-ho en terreny de joc de la lluita partidista. Adaptar-se (i resignar-se, és clar) és el que fa anys que fan al Japó o als Estats Units amb els temporals o altres efectes extrems del clima. El cas de l'huracà Milton fa uns dies era ben eloqüent. Va ser menys greu del previst, però es van evacuar set milions i mig de persones. Al final en van morir menys d'una vintena. Setmanes abans el Helen en va fer 220.

És evident que, a banda de més recursos i canvis estructurals en l'urbanisme i la política d'aigua, caldrà revisar i millorar el sistema d'alertes i donar als governs, d'acord amb els responsables de protecció civil o els meteoròlegs, més poder per poder prendre mesures de caràcter extraordinari amb garanties, però també amb celeritat. El que ha passat al País Valencià ens demostra que més val passar per excés que per defecte com a via per no lamentar danys personals esgarrifosos i estalviar-se l'espectacle de Carlos Mazón i el seu govern intentant fugir d'estudi.  

El passadís

Gobierno Alerta és un compte de X (de Twitter, vaja) que ens ajuda a intuir l'estat d'ànim dels polítics. Creat pel periodista Álex Barredo ens va informant de qui deixa de seguir a qui i de qui comença a seguir a qui d'entre els polítics. Com que són d'aquella gent que està moltes hores enganxada al mòbil n'hi ha que tenen força activitat. El compte es va fer cèlebre durant les primeres crisis de Podem, quan els dirigents es deixaven de seguir com una forma de "càstig digital". El cas és que Carlos Mazón, president del País Valencià, va començar ahir a la tarda a seguir el ministre de Transports, Óscar Puente, que ha estat el ministre més actiu a les xarxes aquests dies explicant totes les obres que ha fet el govern espanyol per recuperar la mobilitat a la zona afectada pels aiguats. A Mazón li convé estar al cas de què piula el ministre. Ha de saber, però, que, quan recuperi la normalitat, les clatellades al PP van que volen al seu compte.  

Vist i llegit

Els sindicats i els partits d'esquerres han posat damunt la taula de la patronal la jornada laboral de 37,5 hores. El "treballar menys per treballar tothom" (i per viure més) es vol fer compatible amb la millora de sous, que s'han vist castigats per la inflació. Però hi ha territoris on la jornada de 37,5 hores està ja molt estesa. És al País Basc i a Navarra. Un model més industrial i menys apalancat als serveis i al turisme, un context econòmic més favorable i la força i la contundència del moviment sindical propi (ELA i LAB són les forces majoritàries en detriment de les estatals CCOO i UGT, poc amigues dels marcs laborals propis) ho expliquen. A El Periódicoun reportatge de Gabriel Ubieto ho aterra.

El nom propi

Aquesta nit els Estats Units elegeixen nou president o presidenta. Entre el retorn al trumpisme o la primera dona al capdavant del país. Hi haurà, en qualsevol cas, nou inquilí a la Casa Blanca perquè Joe Biden (Scranton, Pensilvània, 1942) va renunciar a la reelecció després de posar-se en evidència davant Trump en un debat televisiu i cedir a la pressió del seu partit. Biden ha estat poc valorat i està en declivi físic, però, com diu Pep Martí a l'Snooker, el nostre pòdcast polític que us aconsello veure i escoltar per aterrar ben ubicats a la nit electoral americana, sempre va aconseguir superar els mals pronòstics. La presidència del fins ara líder demòcrata, ben connectat amb els sindicats i que va ser vicepresident d'Obama durant vuit anys, ha estat marcada per la Covid, la polarització política i la guerra a Gaza. 

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.