[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les urgències del PSOE, que necessita distreure l'atenció del cas Koldo —sabem on i com comença tot i que no on acabarà— i la constatació per part de l'independentisme que el Tribunal Suprem no afluixarà en la persecució per endossar delictes de terrorisme han tingut un efecte polític evident. Ho explicava Jaume Asens el dissabte buscant un cert protagonisme que va molestar Jordi Turull i ho admetien amb la boca petita el PSOE, Junts i ERC, els altres actors a la negociació: les converses per aprovar la llei d'amnistia han avançat positivament i és qüestió d'hores que s'anunciïn acords.

Abans de dijous 7 el text haurà de ser validat, segurament amb esmenes, a la comissió de Justícia, i després haurà de ser votat al ple del Congrés. Els independentistes de Junts i ERC el validaran d'acord amb el govern espanyol i la direcció de l'ANC —que anima una quarta llista independentista per confrontar-los per la seva "renúncia"— espera convertir l'acord en un revulsiu mobilitzador dels més decebuts i unilateralistes. No els serà fàcil, però.

El debat sobre la llei d'amnistia ve condicionat per les urgències i els càlculs partidistes de totes les parts, però també pel Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, radicalment posicionats en contra de la mesura d'oblit que rectifica la resposta que l'Estat va donar al procés independentista.

Tots els partits implicats necessiten aprovar-la. Perquè no descarrili la legislatura en el cas del PSOE i Sumar, i per no desaprofitar l'ocasió per passar pàgina de la repressió en el de Junts i ERC, tal com admetia Carles Puigdemont dissabte quan demanava obrir un nou cicle. En tot cas, que a la llei s'hi introdueixin, a causa de les intencions declarades dels jutges, canvis substancials serà rebut com un èxit de Junts, ja que el PSOE, Sumar i ERC acceptaven no anar més enllà i que la norma que es va retornar a la comissió fa un mes ja era "robusta". Uns no volien riscos al TC incloent a l'amnistia el "terrorisme", i els altres partien del convenciment que el PSOE no aniria més enllà i que tot podia col·lapsar.

Ara, les parts donen per fet que hi haurà esmenes a la llei, però caldrà veure'n l'abast i si només són de Junts o també n'hi ha d'ERC, que fa unes setmanes va veure també com els socialistes els en rebutjaven. En tot cas, la forma com reaccioni Pedro Sánchez a un escenari de pressió donarà pistes sobre com actuar al llarg de la legislatura per obtenir els màxims rèdits. Pròxima estació, els pressupostos espanyols.

I si la primera derivada és política, la segona és jurídica. La setmana passada, quan es va declarar competent per investigar per terrorisme Puigdemont i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, el Suprem va fer explícit que no s'aturaria en la seva deriva i que la portaria on calgués i també el camí per provar de desactivar-lo. La sala presidida per Manuel Marchena avisava que el terrorisme no és "un fenomen estàtic" i que "s'amplia i diversifica de forma progressiva i constant" (us sona aquella doctrina de Baltasar Garzón i companyia del "tot és ETA"?). Per ells és necessari, si cal, "ampliar l'espai penal" i "acomodar" la interpretació de la jurisprudència. Arbitrarietat, vaja.  

No s'aturaran a l'hora de deformar tant com calgui el codi penal per encolomar el delicte de terrorisme o qualsevol altre i burlar així una llei d'amnistia aprovada per majoria absoluta dels diputats. La interlocutòria dona pistes: una reforma que acotés més el delicte de terrorisme podria reduir el perímetre interpretatiu del Suprem i l'Audiència Nacional. Té sentit evitar punts de fuga a la llei, al codi penal (que ja es va reformar amb èxit desigual per la "malversació" de l'1-O) o a la llei d'enjudiciament. Però també cal tenir clar que el risc zero no existeix i que, com deia l'exiliat Lluís Puig ahir a La Vanguardia, ara no hi ha "alternativa" transitable a la no aprovació de la llei. Per cap de les parts.  
 

---

Avui no et perdis

» Anàlisi: Tot depèn de l'amnistia; per Oriol March.

» Opinió: «Ara sí, «sit and talk»»; per Marina Fernàndez.

» Anàlisi: La venjança a foc lent de Marchena; per Bernat Surroca.

» Opinió: «El malson català»; per Eduard Voltas.

» Jo competeixo: La segona foto d'Òmnium; per Modernet.

» Així alimenta l'ANC el quart espai independentista; per Bernat Surroca.

» La caiguda dels «borrasistes» retrata els equilibris interns a Junts; per Oriol March.

» Dades: Del pressupost a l'execució: quines conselleries van gastar més i menys del que podien el 2023?; per Roger Tugas Vilardell.

» Els bisbes busquen substitut per a Omella a la Conferència Episcopal.

» Opinió: «Anticapitalista Puig Antich»; per Jordi Mir.

» Altres Barcelones: La bala de Puig Antich; per Dani Cortijo. 

» Mig any sense mòbils a classe: així funciona l'escola barcelonina que s'ha avançat a Educació; per Maria Rabella.

» Una comunitat d’etíops adoptats a Barcelona: «Busquem la nostra identitat i connectar amb els orígens»; per Marc Orts.

» Ara de debò, en quin idioma parla aquesta gent? Diccionari 2.0 (II) per a «boomers» i desubicats; per Victor Rodrigo.

» Entrevista a Carles Rexach: «El millor candidat per a la banqueta del Barça és Xavi»; per Lluís Girona.
 

---

 El passadís

Setmana intensa de festes, recepcions i negocis a Barcelona amb el Mobile. I la gastronomia compta, és clar. Dimarts, a l'Ajuntament, Jaume Collboni va assistir a dos actes simultanis. D'una banda, una recepció de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya amb l'empresa Cisco i, de l'altra, la recepció al Saló de Cent del dia d'Andalusia amb les entitats culturals catalanes d'originaris d'aquell territori. Les sales eren pràcticament contigües i, a l'hora de l'aperitiu, diversos directius americans es van colar a la festa dels andalusos. El pernil, la mançanilla i el peixet fregit eren un reclam massa potent.   

Vist i llegit

Javier Cercas va votar Pedro Sánchez el 23-J. Perquè el considerava un mal menor i, potser, perquè la seva germana Blanca era la segona de la llista del PSC per Girona. Però el cas és que l'escriptor està enfadat i considera que el líder del PSOE "desvaria" a la Moncloa. En un article a El País, "La maldició de la Moncloa", s'ho feia venir bé per explicar la deriva negativa dels presidents en els segons mandats, quan ja obliden que han d'agradar a la gent. Des de Lyndon Johnson a Adolfo Suárez, "que va començar a fer coses rares", a José María Aznar, "que es va creure Napoleó", i a José Luis Rodríguez Zapatero, que, segons ell, "va posar els fonaments de procés".

Cercas opina pel broc gros i afirma que "després de guanyar les segones eleccions [Sánchez] va ordir amb engany un govern amb una majoria verinosa sostingut per una llei verinosa [l'amnistia] que acabarà enverinant-ho tot". El cas és que no és el segon mandat de Sánchez, sinó el tercer, i que no va guanyar per segon cop les eleccions. Les va guanyar el PP, però la "majoria verinosa" li va permetre governar. Ser un bon escriptor no equival necessàriament a ser un bon analista polític. 

 L'efemèride

Aquesta setmana hi ha vaga. Concretament, la vaga feminista del 8 de març. El dret de vaga està plenament normalitzat i, tal dia com avui de l'any 1979, fa exactament 45 anys, va fer un pas endavant perquè els futbolistes espanyols també en van fer i, per primer cop, no hi va haver jornada de Lliga per aquest motiu. El nou sindicat dels futbolistes, l'AFE, que presidia el barcelonista Asensi, l'havia convocada contra els clubs i la Federació per reivindicacions com acabar amb el dret de retenció o cotitzar la Seguretat Social. La reacció d'alguns clubs, com ara l'Espanyol, va ser de fort enuig. Així ho recordaven a la cadena Ser.

 L'aniversari

És l'àvia de Catalunya. Però també del món. No consta cap persona de més edat que la Maria Branyas i Morera, que va néixer tal dia com avui de l'any 1907 a San Francisco, on la seva família havia emigrat, i que avui celebra els seus 117 anys de vida plena. Branyas, que es manté lúcida, viu actualment en una residència de la tercera edat d'Olot i l'any passat va ser homenatjada a la ciutat californiana. Aquesta setmana hem sabut del compromís de la seva família amb la llengua, que us vam explicar a la nostra edició de la Garrotxa. Per molts anys, Maria!
  ​ Fes clic aquí per rebre'l