[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els pressupostos de la Generalitat per a l'any 2024 estan a punt de veure la llum. És previsible que Pere Aragonès i Salvador Illa anunciïn l'acord en els pròxims dies. Després serà el torn de Jéssica Albiach, que aquest cop no vol ser la primera i que aquesta setmana ha endurit el discurs per marcar distàncies amb projectes com el Hard Rock. L'any passat va passar un mes i mig entre la firma dels comuns i la dels socialistes i allò va desvirtuar les consecucions d'Albiach. Ahir, en el marc de l'obertura del Mobile, Aragonès ja va concretar que la partida per investigació i innovació superarà els mil milions. Les prioritats inversores que es negocien seran en habitatge, educació i sequera.

Els darrers mesos ERC ha negociat també amb la CUP i amb Junts, però sabien que la negociació possible era amb socialistes i comuns. Perquè aquests últims necessiten també els vots republicans pels comptes de Sánchez, perquè amb la CUP no n'hi ha prou i allunya socialistes i juntaires, i perquè el partit de Puigdemont no vol fer concessions a Aragonès. A més, defensava una agenda dretana amb temes icònics com ara reduir encara més l'impost de successions, una mesura allunyada de posicions liberals atès que hi ha poques coses menys meritocràtiques que una herència.

El primer secretari del PSC va dir dissabte que es podia avançar en els nous pressupostos perquè donava per complert "el paquet essencial" de l'acord de l'any passat amb Aragonès després que s'hagin obert camí els dos principals gripaus que es van menjar els republicans: la B-40 i el Hard Rock. En canvi, ERC i, en grau més baix Junts perquè el festeig és més recent, no poden dir el mateix en relació amb el govern de Sánchez i els seus compromisos.

Les dades per calcular les balances fiscals que els juntaires van pactar obtenir fa un mes i mig a canvi de l'aprovació dels decrets anticrisi encara no han vist la llum malgrat que els tècnics de l'administració de l'Estat les tenen ben a l'abast. El ministeri d'Hisenda diu que confia fer-les públiques al març, però, de moment, divendres va confirmar que ja no faria públiques les dades territorialitzades d'execució pressupostària. No ens diran, per exemple, el grau de compliment dels pressupostos de l'Estat en àmbits com la inversió en Rodalies, carreteres o en cultura ni es podrà comparar amb altres territoris de forma global. 

No només no hi ha més transparència sinó que n'hi ha menys tot i que som l'any 2024 i aquest semblava un debat superat. Aquestes dades, públiques des de 2009, eren objecte de controvèrsia i d'aquí la decisió per no fer evident la deixadesa. El govern espanyol tenia pendent publicar-les des de juny de 2023 i, després de set mesos de retard, diu que, si de cas, el ministeri de Transports ja informarà què executa i què no a Rodalies i en altres àmbits de la seva competència.

Al govern espanyol hi ha qui acusa el ministeri de sobrepressupostar a Catalunya i provocar-los després una foto negativa. Pot ser. Tant com que si a Catalunya se sobrepressuposta, a Madrid se sobreexecuta. La consellera Natàlia Mas recordava divendres que, des de 2015, l'Estat ha invertit el 62% del pressupost a Catalunya i el 122% a Madrid. La diferència entre els governs del PP i el PSOE i entre un PSC dèbil i un PSC fort ha estat, malauradament, poc perceptible.      

Si hi ha pressupostos a Catalunya i amnistia a Madrid en dues setmanes, els independentistes tindran poc marge per no donar suport als pressupostos de Sánchez, que formen part dels sobreentesos d'un pacte d'investidura que, per ara, no convé esberlar a ningú. Ni a Junts i ERC, que no tindran un context millor al Congrés, ni al president espanyol, que al mal moment electoral del PSOE hi afegeix l'escàndol de corrupció en l'entorn de l'exministre José Luis Ábalos que l'obliga a moure's.

Els primers cent dies de legislatura de Sánchez han estat tant o més durs del que ell preveia. Però com a mínim ERC i Junts li hauran de demanar transparència, compliment (o transferència) de l'acordat, i dibuixar un horitzó exigent i unitari (també amb el PSC i els comuns) en la negociació d'un nou finançament que resolgui l'insostenible dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros anuals. 
 

---

Avui no et perdis

» Què ha de passar perquè el PSC i els comuns aprovin ja els pressupostos d'Aragonès?; per Oriol March.

» Totes les vides del Hard Rock, el projecte que mai acaba de néixer; per Joan Serra Carné.

» La tria dels candidats remou els equilibris a Junts; per Oriol March.

» Marchena ressuscita a l'ombra de Puigdemont; per Bernat Surroca.

» Jo competeixo: Manuel García Castellón, al despatx amb escopeta; per Modernet.

» Opinió: «Soc masclista»; per Marina Fernàndez.

» Anatomia del robatori de coure a Catalunya; per Bernat Surroca.

» El Mobile 2024: guia, impacte i matisos de la fira reina de Barcelona; per David Cobo.

» Opinió: «Quin govern per a Barcelona»; per Eduard Voltas.

» Dos anys de la guerra d'Ucraïna: com s'ha convertit en la gran por d'Europa?; per Pep Martí.

» Anàlisi: ​Ucraïna, Gaza, Catalunya; per Abel Riu.

» Opinió: «La solidaritat assassinada»; per Montserrat Tura.

» Els falsos amics interns del català: un parell sempre són dos?; per Mar Riera.

» Entrevista a la Fúmiga: «Si Vox és qui ha de decidir la línia editorial de la cultura del País Valencià, anem malament»; per Laura Sánchez Vila.

» Crítica: «All Of Us Strangers»: Andrew Scott es mereix molt més que preguntes homòfobes a la «red carpet»; per Marta Ferrer.
 

---

 El passadís

La recent trobada entre una delegació de Junts i del PNB a Montserrat ha posat els focus sobre un dels impulsors de l'encontre. La reunió, en què es van trobar membres de la direcció jeltzale, amb Andoni Ortuzar al capdavant, i dirigents de Junts amb Jordi Turull (altre cop Laura Borràs no va ser inclosa en la trobada amb els bascos) va ser acollida pel Fòrum Montserrat d'empresaris. L'arquitecte de la trobada a Montserrat va ser Ferran Debant. President del Grup de Comunicació Taelus (propietari de diversos mitjans del territori com Canal Taronja), Debant és un home amb contactes i voluntat d'incidència tot i que sempre ha buscat espais de discreció. L'empresari, ben relacionat amb la comunitat benedictina, desplega una intensa activitat entre dirigents dels partits sobiranistes.

Vist i llegit

El diari El Punt Avui, que aquest cap de setmana ha celebrat el seu 45è aniversari, publicava dissabte un dossier sobre la immigració. Especialment destacable (i necessària) era la peça "5 fake news de la immigració", que signava el periodista Pere Bosch i Cuenca. Desmuntava amb dades i fets algunes mentides, com ara que els ajuts els immigrants els cobren per ser-ho i no per la seva renda o risc d'exclusió, que han fet augmentar la delinqüència o que Catalunya "s'islamitza". És evident que la immigració requereix atenció i que genera problemes en alguns àmbits i municipis per la falta de recursos per atendre-la, però cal parlar-ne amb fonament.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1932, les Corts republicanes aprovaven la llei del divorci. Ho feien dies després d'aprovar també el vot femení, que entraria en vigor a les eleccions espanyoles de 1933. El matrimoni era fins aleshores una institució sagrada i indissoluble a Espanya. La norma, que va comptar amb una ferotge oposició dels sectors conservadors i catòlics i va ser promoguda per l'esquerra, amb una insistència notable de la diputada Clara Campoamor, era considerada una de les més progressistes d'Europa. La dictadura del Franco va estroncar el règim de llibertats i no seria fins a l'any 1981 que es recuperaria el dret dels homes i les dones (el matrimoni entre persones del mateix sexe no arribaria fins al 2005) a separar-se legalment. La periodista Nieves Concostrina explicava a la Cadena Ser les anades i vingudes de la norma a Espanya.

 L'aniversari

El 26 de febrer de l'any 1942, avui fa 82 anys, va nàixer a Barcelona la cantant, locutora de ràdio i actriu Guillermina Motta, ara retirada dels escenaris. És una de les principals figures del moviment de la Nova Cançó, que va fer fortuna als anys seixanta cantant en català temes populars o de protesta. Va seguir l'estil dels intèrprets francesos, però va excel·lir en les cançons més populars. El 2007 va rebre la medalla d'honor del Parlament per l'aportació de la Nova Cançó, però no la va voler recollir perquè va considerar que el reconeixement col·lectiu els arribava tard. Us deixo amb el seu Remena Nena.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l