Marchena ressuscita a l'ombra de Puigdemont

Després del posicionament de la Fiscalia, el Suprem ha de decidir en els propers dies si hi ha indicis de terrorisme i si es queda la causa de Tsunami, una de les que podria quedar fora de l'amnistia

Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem
Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem | Carlos Luján / Europa Press
24 de febrer de 2024, 10:00
Actualitzat: 26 de febrer, 8:17h
A diferència de Manuel García Castellón -cas Tsunami-, Joaquín Aguirre -trama russa- o Pablo Llarena -investigació del procés-, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha mantingut un silenci estricte des que s'ha intensificat el debat sobre l'amnistia i sectors del poder judicial han fet evident el seu rebuig a la norma que tramita el Congrés. Els focus tornen ara l'alt tribunal espanyol, que fa cinc anys va ser l'encarregat de jutjar el Govern de l'1-O i ara tindrà la clau del futur de Tsunami Democràtic, causa especialment rellevant per l'acusació de terrorisme, perquè afecta Carles Puigdemont i perquè corre el risc de quedar fora de l'amnistia.

Després del pols protagonitzat per la Fiscalia -la número 2 del ministeri públic ha definit criteri en contra dels fiscals del Suprem i enmig d'acusacions d'ingerències-, ara és el torn del magistrat Juan Ramón Bergudo, un dels set jutges que formaven el tribunal que va jutjar el procés. El Suprem va demanar a la Fiscalia que es posicionés sobre la petició del jutge García Castellón, que vol traslladar la caus de Tsunami al Suprem perquè investigui Puigdemont i Ruben Wagensberg -aforats- per un delicte de terrorisme. Finalment, la posició de la Fiscalia és que no hi ha indicis de terrorisme en Tsunami ni tampoc prou motius per investigar Puigdemont. La decisió final, però, és del Suprem.

Amb l'exposició raonada de García Castellón sobre la taula i els arguments de la Fiscalia, el jutge Berdugo haurà d'elaborar un informe en els propers dies que digui si el Suprem es queda o no la causa, i si hi ha indicis de terrorisme. El seu criteri el sotmetrà a la sala d'admissions del Suprem, integrada en aquest cas per tres magistrats: Vicente Magro, que va ser senador del PP; Antonio del Moral, vinculat a l'Opus; i el president de la sala penal, que és Manuel Marchena. Després de mesos de silenci, el poderós magistrat de l'òrbita conservadora -havia de presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) abans del judici de l'1-O, però l'operació es va frustrar- tornarà a tenir veu en una causa relacionada amb el procés mentre, en paral·lel, les negociacions per l'amnistia s'allarguen. Quins escenaris hi ha sobre la taula?
 

Esmena al jutge de Tsunami

El Suprem pot assumir el criteri de la Fiscalia, reconèixer que no hi ha indicis de terrorisme ni tampoc motius per investigar Puigdemont. Això suposaria una esmena a la investigació que ha dut a terme fins ara el jutge García Castellón. La causa tornaria a l'Audiència Nacional, que podria continuar investigant, però n'haurien de quedar fora tant Puigdemont com Wagensberg, perquè són aforats i aquest tribunal no té competència per investigar-los. La tesi del terrorisme quedaria fortament qüestionada, però el jutge tindria encara uns mesos per practicar més diligències i, si ho considera, citar a declarar alguns dels investigats, amb risc de presó preventiva. Si més endavant, els indicis sobre Puigdemont i Wagensberg fossin més robustos, podria tornar a intentar enviar la causa al Suprem.
 

Dividir la causa

El posicionament de la Fiscalia és necessari, però no vinculant. El Suprem també podria no fer-ne cas i decidir que hi ha indicis suficients per investigar Tsunami Democràtic. En aquest cas, podria quedar-se la causa només pel que fa a Puigdemont i Wagensberg, els dos aforats, i deixar la resta en mans de l'Audiència Nacional. És un escenari poc probable, perquè suposaria fragmentar la causa. El ministeri fiscal no hi està a favor, i García Castellón també ha dit que no es pot dividir el procediment. En el cas del procés, el Suprem es va quedar la causa sencera, també amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, malgrat que ells no eren aforats i no havien de ser jutjats per l'alt tribunal. En tot cas, per investigar Puigdemont, el Suprem hauria de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu, cosa que allargaria mesos el procediment. 
 

Quedar-s'ho tot

Si el Suprem veu indicis suficients per obrir una causa contra Puigdemont, aquest és l'escenari més probable. Tota la causa de Tsunami, que afecta una desena de persones, passaria a mans de l'alt tribunal espanyol, que recuperaria el protagonisme. Si això és així, la sala d'admissió que presideix Marchena haurà de designar un magistrat instructor -el que correspongui per repartiment- perquè investigui. Podrà citar a declarar els implicats -amb el risc evident de presó preventiva- i ordenar noves diligències. En el cas de Puigdemont, com ja va intentar García Castellón, podrà citar-lo a declarar de manera voluntària, però l'expresident s'hi negarà. En aquest cas, si vol actuar contra ell, el Suprem haurà de demanar el suplicatori. Anticipar quina serà la decisió és difícil, però Marchena tornarà a tenir l'última paraula.
Arxivat a