24
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
20:01h
"Fa tota la pinta que ens estan intentant fer suar més del compte", reflexionava en veu baixa aquesta setmana un dirigent governamental. L'executiu que lidera Pere Aragonès fa setmanes que situa en un horitzó de dies l'acord pels pressupostos de la Generalitat per al 2024, però no s'acaba de tancar res. De contactes n'hi ha més d'una vegada a la setmana, la predisposició existeix per part de tots els implicats -ERC, el PSC i els comuns- al marge dels missatges i avisos que s'hagin proferit públicament, i és conegut que el terreny polític està aplanat des de la investidura de Pedro Sánchez, a principis de novembre. Què més ha de passar perquè es rubriqui l'entesa i els comptes puguin arrencar la tramitació parlamentària?
Hi ha una sèrie de pistes que indiquen que s'han anat desbrossant qüestions complexes. Cap de tan nítida com el fet que Salvador Illa, primer secretari del PSC, hagi dit aquest dissabte que dona per complert l'acord de l'any passat i que l'entesa ja està "avançada". Dimarts, per exemple, el Govern va aprovar demanar a l'Estat la convocatòria de 50 places de jutges en els propers dos anys per tal de combatre la multireincidència i agilitzar tràmits com els judicis ràpids, que sovint són dos conceptes complementaris. Fonts de l'executiu assenyalen que aquesta qüestió va aparèixer per iniciativa d'ERC a les converses pels comptes amb el PSC, i que després els socialistes se'n van intentar "apropiar". En una entrevista a Nació, Illa va assenyalar que la creació de noves places de magistrats formaria part del seu decàleg en matèria de seguretat, i ara veu com el Govern s'ha anticipat a la demanda, vehiculada des de Justícia.
Una altra qüestió que ha sobrevolat l'escenari és el Hard Rock, el macroprojecte recreatiu i turístic al Camp de Tarragona que continua sense posar-se definitivament en marxa perquè necessita el vistiplau mediambiental de la Generalitat. Els comuns van posar-se durs en la sessió de control al president Pere Aragonès perquè descartés el projecte, però el dirigent republicà va indicar-los que el Hard Rock comptava -sense el seu "entusiasme"- amb el suport de la majoria del Parlament, i que no es podien "sacrificar" els pressupostos per això. Una manera de dir que el Govern feia costat al projecte i que, per tant, no faria marxa enrere respecte el que va acordar l'any passat amb el PSC, que reclama el compliment de l'entesa del 2023 per arribar a un nou pacte. L'endemà, dijous, els comuns van posar una altra qüestió sobre la taula.
Quina? Que es destinin 1.000 milions d'euros a polítiques d'habitatge. El focus, per tant, va variar d'un dia per l'altre, com es van encarregar de posar de manifest fonts governamentals només escoltar la roda de premsa protagonitzada per Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, i l'exalcaldessa Ada Colau. I aquesta setmana també hi ha hagut un gest que fa pensar en la proximitat de l'acord pels comptes catalans: l'entesa entre ERC i el PSC de l'alcalde Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona per tirar endavant els pressupostos del consistori. Amb fotografia inclosa, el moviment va ser definit com a "intel·ligent" per part d'Illa.
Fonts coneixedores de les negociacions insisteixen en la idea que Aragonès i Sánchez van pactar el suport mutu als respectius comptes a finals d'octubre, de manera que el substrat de les converses està treballat des de fa mesos. De fet, la conselleria d'Economia que lidera Natàlia Mas, quan estava elaborant la part més tècnica dels comptes, tenia reservada una partida propera als 100 milions d'euros per a partides que reclamessin el PSC i els comuns. Aquesta vegada, això sí, a diferència de l'any passat, la formació d'Albiach vol ser l'última en arribar a un acord amb el Govern, per obtenir-ne més fruits i, sobretot, per fer-los visibles. L'any passat van passar setmanes entre l'entesa amb els comuns i la que es va signar amb el PSC, que va posar sobre la taula la B-40, el Hard Rock i la "modernització" de l'aeroport del Prat.
La primera i la tercera qüestió tenen a veure amb el govern espanyol, metàfora de fins a quin punt la política catalana passa ara per l'escenari estatal. I, en aquest escenari, res més important que veure si es desencalla la llei d'amnistia, que negocien a contrarellotge el PSOE i Junts. El partit de Carles Puigdemont, conscient que acordar els comptes amb ERC és una quimera, ha aprofitat les reunions per marcar perímetre ideològic amb propostes com l'eliminació de l'impost de successions. El Govern no va trigar a fer un retorn de totes les propostes fiscals de Junts, i va quantificar-ne el cost en 1.212 milions. Tots els camins porten cap al PSC i als comuns, però entre les qüestions tècniques, la pugna pel relat i per les incerteses a Madrid -si no hi ha amnistia, serà capaç Sánchez de tenir pressupostos i resistir?- ho condicionen tot.
Hi ha una sèrie de pistes que indiquen que s'han anat desbrossant qüestions complexes. Cap de tan nítida com el fet que Salvador Illa, primer secretari del PSC, hagi dit aquest dissabte que dona per complert l'acord de l'any passat i que l'entesa ja està "avançada". Dimarts, per exemple, el Govern va aprovar demanar a l'Estat la convocatòria de 50 places de jutges en els propers dos anys per tal de combatre la multireincidència i agilitzar tràmits com els judicis ràpids, que sovint són dos conceptes complementaris. Fonts de l'executiu assenyalen que aquesta qüestió va aparèixer per iniciativa d'ERC a les converses pels comptes amb el PSC, i que després els socialistes se'n van intentar "apropiar". En una entrevista a Nació, Illa va assenyalar que la creació de noves places de magistrats formaria part del seu decàleg en matèria de seguretat, i ara veu com el Govern s'ha anticipat a la demanda, vehiculada des de Justícia.
Una altra qüestió que ha sobrevolat l'escenari és el Hard Rock, el macroprojecte recreatiu i turístic al Camp de Tarragona que continua sense posar-se definitivament en marxa perquè necessita el vistiplau mediambiental de la Generalitat. Els comuns van posar-se durs en la sessió de control al president Pere Aragonès perquè descartés el projecte, però el dirigent republicà va indicar-los que el Hard Rock comptava -sense el seu "entusiasme"- amb el suport de la majoria del Parlament, i que no es podien "sacrificar" els pressupostos per això. Una manera de dir que el Govern feia costat al projecte i que, per tant, no faria marxa enrere respecte el que va acordar l'any passat amb el PSC, que reclama el compliment de l'entesa del 2023 per arribar a un nou pacte. L'endemà, dijous, els comuns van posar una altra qüestió sobre la taula.
Quina? Que es destinin 1.000 milions d'euros a polítiques d'habitatge. El focus, per tant, va variar d'un dia per l'altre, com es van encarregar de posar de manifest fonts governamentals només escoltar la roda de premsa protagonitzada per Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, i l'exalcaldessa Ada Colau. I aquesta setmana també hi ha hagut un gest que fa pensar en la proximitat de l'acord pels comptes catalans: l'entesa entre ERC i el PSC de l'alcalde Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona per tirar endavant els pressupostos del consistori. Amb fotografia inclosa, el moviment va ser definit com a "intel·ligent" per part d'Illa.
Fonts coneixedores de les negociacions insisteixen en la idea que Aragonès i Sánchez van pactar el suport mutu als respectius comptes a finals d'octubre, de manera que el substrat de les converses està treballat des de fa mesos. De fet, la conselleria d'Economia que lidera Natàlia Mas, quan estava elaborant la part més tècnica dels comptes, tenia reservada una partida propera als 100 milions d'euros per a partides que reclamessin el PSC i els comuns. Aquesta vegada, això sí, a diferència de l'any passat, la formació d'Albiach vol ser l'última en arribar a un acord amb el Govern, per obtenir-ne més fruits i, sobretot, per fer-los visibles. L'any passat van passar setmanes entre l'entesa amb els comuns i la que es va signar amb el PSC, que va posar sobre la taula la B-40, el Hard Rock i la "modernització" de l'aeroport del Prat.
La primera i la tercera qüestió tenen a veure amb el govern espanyol, metàfora de fins a quin punt la política catalana passa ara per l'escenari estatal. I, en aquest escenari, res més important que veure si es desencalla la llei d'amnistia, que negocien a contrarellotge el PSOE i Junts. El partit de Carles Puigdemont, conscient que acordar els comptes amb ERC és una quimera, ha aprofitat les reunions per marcar perímetre ideològic amb propostes com l'eliminació de l'impost de successions. El Govern no va trigar a fer un retorn de totes les propostes fiscals de Junts, i va quantificar-ne el cost en 1.212 milions. Tots els camins porten cap al PSC i als comuns, però entre les qüestions tècniques, la pugna pel relat i per les incerteses a Madrid -si no hi ha amnistia, serà capaç Sánchez de tenir pressupostos i resistir?- ho condicionen tot.