Gabriel Rufián ha resolt la incògnita. Serà candidat d'ERC el 29-N i el partit "col·laborarà" amb Podem. Fins on sabem, això vol dir que el partit lila no es presentarà a Catalunya -on és marginal- i que demanarà el vot pels republicans. A canvi, ERC inclourà a les llistes (diuen que no en llocs destacats) noms vinculats a Podem, i Rufián, convertit en actiu de l'esquerra espanyola, farà campanya a l'Estat al costat d'Irene Montero. No és tot el que ell volia, però s'hi acosta. I no és ben bé el que volia Oriol Junqueras, però ell i el seu cercle es donen per satisfets amb la vista posada a les urnes.
Els perdedors de l'operació (no han amagat el desencís) són Sumar, els Comuns, IU i Més Madrid, que ara conformen el Front Ampli que ahir va designar com a cap de llista estatal Ada Colau i que competirà amb Rufián a Barcelona en lloc de tenir-lo al seu costat. De cop, ja no cau en gràcia a molts dels seus dirigents i opinadors, que veuen en tot plegat un moviment de càstig als Comuns o per enfortir-se a Esquerra.
El moviment de Rufián té triple impacte: per les perspectives del que hi ha a l'esquerra del PSOE el 29-N, per la línia política dels republicans, i pel seu grup a Madrid. Sobre el primer assumpte és evident que, si aquesta setmana no hi ha un gir de guió (el termini per tancar coalicions acaba divendres), Rufián ha salvat a Podem gràcies a que la seva força electoral a l'Estat s'afegirà a la de Montero. La formació morada, que Sumar i els seus socis volien esborrar -també el 2023 malgrat que van acabar tancant un pacte efímer-, ocupa ara una posició més central, però la cobejada "unitat" real és inviable perquè pesa massa una dècada de fracassos, trencaments i vetos.
El Front Ampli que liderarà Colau -que torna a primera línia per aprofitar el seu relat en la crisi de l'habitatge- serà menys ampli que el 2023. Per ara no hi haurà la Chunta, MES o Compromís, a les que aquests dies pot temptar Podem amb una fórmula similar a l'acordada amb ERC. De fet, els republicans asseguren que si Podem entrés al Front Ampli la col·laboració decauria perquè no volen compartir candidatura amb Colau. Esquerra també veta i no oblida que el 2019 i el 2023 els va barrar el pas a Barcelona, primer de bracet de Manuel Valls i després amb el PP. Sánchez diu que el seu electorat està mobilitzat i, com explicava Jordi Muñoz en aquesta anàlisi, vol aprofitar el momentum, però no podrà tornar a ser president sense que l'espai a la seva esquerra tibi els votants. Les enquestes coincideixen que ho té molt difícil.
I, més enllà que Colau i companyia se sentin enganyats per Rufián i del que els hagués promès, la seva decisió impacta en ERC. Si el portaveu a Madrid els hagués fet el salt, les perspectives d'ERC (un encara desconegut Jordi Albert era el pla B) haurien quedat molt tocades. És evident que Rufián (que fa deu anys es prodigava en tuits feridors contra Podem per la tebior amb el dret a decidir) ha canviat i que ara té una mirada més estatal que els perdona el veto al traspàs de la gestió de la immigració a Catalunya. També que ha desconnectat molt del partit. Diumenge va participar de la reunió de l'executiva després de mesos de no fer-ho en cap òrgan per agrair el nomenament i insistir en la necessitat de donar la batalla a l'Estat contra la dreta.
ERC és una força independentista i autocentrada que té també agenda nacional i Junqueras afirma que ha de continuar així, més en un possible context de govern PP-Vox, sense pactes possibles a Madrid, ni massa incentius per continuar sostenint Illa amb la quitança del FLA o el finançament decaiguts i el traspàs de Rodalies en dubte. Els acords recurrents amb els socialistes costaran més. Però Rufián, per incidència i rellevància orgànica, ha mogut el frame d'ERC, més encara amb l'acord amb Podem. Això pot complementar, però alhora fa temps que enutja una part de l'electorat i de les bases del partit, també als que no estan acomplexats pel bombardeig digital convergent que sol esmentar el candidat.
Ara, Junqueras li ha permès la projecció estatal que volia per mantenir-lo i evitar el xoc malgrat que, fins al final, el portaveu ha desacatat la direcció, que rebutjava explícitament implicar-se en maniobres estatals. Si l'esquerra segueix al poder, el problema es farà gros perquè a Rufián ERC i Catalunya li queden petites malgrat que ha pogut maniobrar des del partit. Si ha de fer oposició a un govern de la dreta i l'extrema dreta, serà més fàcil de reconduir, sigui per realinear-se o per descavalcar-lo.
I el tercer impacte és al grup parlamentari. Aquí hi ha un cert empat a l'espera de si a Girona la cap de cartell és Teresa Jordà (enfrontada al portaveu) o Etna Estrems, també diputada i amb qui manté una relació més cordial. Rufián sí confia en Inés Granollers, que repeteix a Lleida. Ha aconseguit cansar o apartar a Pilar Vallugera, Francesc-Marc Álvaro (el partit el fa cap de llista al Senat per fer una mica de contrapès i no perdre'l) i a Jordi Salvador.
Però Junqueras situa al Congrés a dirigents de l'aparell i de la seva confiança als que vol projectar, no als que Rufián volia. Jordi Albert (portaveu adjunt al Parlament) serà el tres per Barcelona i les vicesecretàries generals Laura Pelay i Norma Pujol poden ser la dos per Barcelona i la cap de llista per Tarragona, respectivament. Veurem com es configura la resta de la llista i la "col·laboració" amb Podem, com acaba l'esquerra estatal, i quin és el futur de Rufián i la línia d'ERC després d'una campanya que Junqueras encara, ara sí, amb perspectives de recuperar part del terreny perdut el 2023.
Avui no et perdis
- Pòdcast: 29-N, entre Maricarmen i l'amnistia; per Neus Climent, Ferran Casas i Oriol March.
- La festa dels néts de Blas Piñar; per Pep Martí i Vallverdú.
- Impuls Nacional, l'intent de sacsejar-ho tot per «autocentrar» ERC i la CUP; per Lluís Girona Boffi.
- Entrevista a Ramon Folch, socioecòleg: «Els contraris a les renovables asseguren defensar el territori, però en són els enemics», per Arnau Urgell i Vidal.
- Futbolítica: Galatasaray, el club amb nom d’institut que va néixer en una classe de literatura; per Ramon Usall.
El passadís
Cap de setmana de concerts. S'han acomiadat Oques Grasses a Barcelona (220.000 persones omplint diverses vegades l'Estadi Olímpic per un grup en català) i la Gossa Sorda a Pego. Al concert dels osonencs dissabte hi van anar Salvador Illa i Josep Rull, màximes autoritats del país. I també dissabte era de concert el lehendakari del govern basc. Però en el seu cas a Madrid i de la cantant colombiana Shakira, que ha fet una sèrie de 13 macroconcerts que han tingut un gran èxit de públic vingut de tot l'Estat i de diversos punts del món que van acabar ahir. Imanol Pradales, que el 2017 va portar-la a Bilbao quan era alt càrrec de la diputació foral de Biscaia, va gaudir dissabte en família del gran espectacle musical de Shakira. Carregant piles per la campanya que no pinta fàcil pel PNB.
Vist i llegit
Sempre és bo revisitar i reivindicar les grans figures de la literatura del país. És el que fa el podcast La Contracoberta, promogut per l'Editorial Barcino i que dirigeix i presenta la periodista Clàudia Rius. El darrer ens atansa al poeta Joan Salvat-Papasseit i, a més de la significació de poemes que ens fan vibrar, repassa la seva trajectòria política, que va concretar-se en un independentisme molt compromès. Ho fa de la mà del crític literari i escriptor Ferran Gadea, que tria d'ell el poema Res no és mesquí que va musicar Joan Manuel Serrat, i de la secció habitual de Joan Antoni Roig. El podeu escoltar aquí.
Recordem
Tal dia com avui de l'any 1906, fa 120 anys, començava al Teatre Principal de les Rambles de Barcelona el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que va organitzar Antoni M. Alcover amb la participació de filòlegs vinguts d'arreu del món. Hi van participar 3.000 persones de tots els Països Catalans representant institucions i interessades en la dignificació i normalització d'una llengua que acusava anys de prohibicions i menyspreu.
L'objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua per a redactar la gramàtica, però els actes es convertiren una manifestació d'adhesió col·lectiva al català i en un plebiscit a favor de la seva codificació definitiva. Del Congrés en va sortir la iniciativa de crear la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans que acabaria endreçant-la. La Biblioteca de Catalunya va reivindicar-lo i divulgar-lo en aquest vídeo en motiu del centenari. Sobre la riquesa de la nostra llengua i la necessitat de preservar-ne la rica dialectologia us aconsello aquest reportatge de Bernat Castanyer.
