La lliçó de la Flotilla

La iniciativa ha complert amb el seu objectiu, que era visibilitzar el genocidi a Gaza i sacsejar consciències; el pla de Trump per a Gaza supera qualsevol mobilització, perquè en el terreny internacional pot més el realisme que el legítim idealisme

Publicat el 02 d’octubre de 2025 a les 06:56

Desenllaç previsible de la Flotilla que, aquests dies, s'acostava a Gaza per oferir ajuda humanitària i visibilitzar el genocidi -el terme ja el fa servir, fins i tot, un comitè de l'ONU, i forma part del vocabulari habitual dels dirigents catalans i estatals- que està duent a terme l'exèrcit d'Israel com a represàlia als atacs de Hamàs del 7 d'octubre de fa dos anys. L'exèrcit israelià ha interceptat les embarcacions quan s'acostaven a les aigües palestines, amb la detenció inclosa d'Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona i una de les cares visibles de la mobilització. Arribats a aquest punt, només es pot exigir que els activistes no prenguin mal: dispensar-los tracte de terroristes seria, com a mínim, extemporani.  

Bàsicament, perquè els integrants de la Flotilla no tenen res de terroristes. Tampoc els escau la caricatura vacacional que ha proliferat a les xarxes socials, injusta però al mateix temps alimentada per alguna actitud possiblement excessiva d'una part -minoritària- dels integrants. Res d'això importa, en tot cas, tenint en compte que confrontar -ni que sigui de manera pacífica- amb l'exèrcit israelià no és cap broma. La tasca de la mobilització no tenia a veure amb portar una ajuda decisiva a la Franja de Gaza, ni amb acabar amb el conflicte: es tractava de visibilitzar el bloqueig. El suport a la causa, ascendent, es veurà en les vagues estudiantils d'avui i en la manifestació de dissabte a la capital catalana. 

Existeix, a banda, una altra qüestió: la realitat, en política internacional, tendeix a imposar-se a l'idealisme, sempre legítim però amb menys opcions de concretar-se. El pla de Donald Trump, verbalitzat després de la reunió amb Benjamin Netanyahu a la Casa Blanca, ha rebut suports internacionals fins i tot d'aquells qui, com Pedro Sánchez, han fet de la causa palestina una bandera principal, ja sigui per convenència o per convicció. Si Hamàs acaba acceptant el pla, o si en negocia contrapartides, el conflicte -almenys el que es va obrir el 7 d'octubre- té més números d'acabar. I no seria una mala notícia, tenint en compte el vessament de sang dels últims dos anys. Que, per cert, mai ha tingut sentit. 

Avui no et perdis

 

Escull Nació com la teva font preferida de Google