La lliçó de la Flotilla

La iniciativa ha complert amb el seu objectiu, que era visibilitzar el genocidi a Gaza i sacsejar consciències; el pla de Trump per a Gaza supera qualsevol mobilització, perquè en el terreny internacional pot més el realisme que el legítim idealisme

Publicat el 02 d’octubre de 2025 a les 06:56

Desenllaç previsible de la Flotilla que, aquests dies, s'acostava a Gaza per oferir ajuda humanitària i visibilitzar el genocidi -el terme ja el fa servir, fins i tot, un comitè de l'ONU, i forma part del vocabulari habitual dels dirigents catalans i estatals- que està duent a terme l'exèrcit d'Israel com a represàlia als atacs de Hamàs del 7 d'octubre de fa dos anys. L'exèrcit israelià ha interceptat les embarcacions quan s'acostaven a les aigües palestines, amb la detenció inclosa d'Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona i una de les cares visibles de la mobilització. Arribats a aquest punt, només es pot exigir que els activistes no prenguin mal: dispensar-los tracte de terroristes seria, com a mínim, extemporani.  

Bàsicament, perquè els integrants de la Flotilla no tenen res de terroristes. Tampoc els escau la caricatura vacacional que ha proliferat a les xarxes socials, injusta però al mateix temps alimentada per alguna actitud possiblement excessiva d'una part -minoritària- dels integrants. Res d'això importa, en tot cas, tenint en compte que confrontar -ni que sigui de manera pacífica- amb l'exèrcit israelià no és cap broma. La tasca de la mobilització no tenia a veure amb portar una ajuda decisiva a la Franja de Gaza, ni amb acabar amb el conflicte: es tractava de visibilitzar el bloqueig. El suport a la causa, ascendent, es veurà en les vagues estudiantils d'avui i en la manifestació de dissabte a la capital catalana. 

Existeix, a banda, una altra qüestió: la realitat, en política internacional, tendeix a imposar-se a l'idealisme, sempre legítim però amb menys opcions de concretar-se. El pla de Donald Trump, verbalitzat després de la reunió amb Benjamin Netanyahu a la Casa Blanca, ha rebut suports internacionals fins i tot d'aquells qui, com Pedro Sánchez, han fet de la causa palestina una bandera principal, ja sigui per convenència o per convicció. Si Hamàs acaba acceptant el pla, o si en negocia contrapartides, el conflicte -almenys el que es va obrir el 7 d'octubre- té més números d'acabar. I no seria una mala notícia, tenint en compte el vessament de sang dels últims dos anys. Que, per cert, mai ha tingut sentit. 

Avui no et perdis