Tota la pel·lícula és extraordinària, però una escena és especialment reveladora. Durant el primer tram de The Wolf of Wall Street, estrenada el 2013, el personatge encarnat per Leonardo Dicaprio posa els peus per primera vegada en una gran firma inversora de Nova York. Al cap de poques hores, se l'endú a dinar un dels supervisors, representat per Matthew McConaughey. Entre vodka i Martini, s'encarrega de desgranar al nou agent borsari els detalls de com funcionen els mercats. És senzill, diu: ningú sap si les accions pujaran, si baixaran o bé si es mouran en cercles. L'únic important, admet, és que els diners dels clients passin a la butxaca de les grans firmes a través de comissions.
El funcionament del mercat borsari és inequívocament més complex, com s'està veient aquests dies marcats per la guerra aranzelària encetada per Donald Trump. Aquest dilluns es va convertir en la tercera jornada negra consecutiva als parquets d'arreu del món, començant per l'Íbex-35 i acabant per les borses asiàtiques. Que l'objectiu de Trump és intentar desestabilitzar la Xina no és cap secret, tenint en compte que ahir va amenaçar el gegant asiàtic amb nous aranzels del 50%. Com ha canviat el món en només tres mesos: l'ambaixada xinesa als Estats Units feia ahir un tuit amb un vídeo de Ronald Reagan, del 1987, carregant contra les tarifes. Tot s'ha posat del revés.
Fins quan s'allargarà la incertesa? La caiguda de les borses pot suposar un contratemps per al president nord-americà o pot reforçar-ne la posició negociadora en un moment d'esfondrament de tot allò que governava el món des del 1945? De moment, això sí, Trump està obligant la Unió Europea (UE) a moure's, i a moure's -si és possible- de manera intel·ligent. Una de les potencialitats del clima actual és que, en un món en què els Estats Units representen un 25% de la riquesa mundial, potser els que representen el percentatge restant poden teixir noves aliances. La Xina apareix en l'horitzó com a mercat -encara més- potencial, amb un capitalisme planificat que dista del desori de Trump.
Les borses allargaran previsiblement la davallada en les properes hores, perquè navegar la guerra comercial no serà senzill per a ningú. Els governs es dedicaran a mobilitzar tants recursos com siguin necessaris per minimitzar els efectes que, si tot continua com fins ara, acabaran afectant les butxaques de la ciutadania. Hi haurà prou recursos per construir un escut econòmic mentre, al mateix temps, a les grans capitals europees també s'incrementa la despesa militar? Es podrà pagar tot? I, encara més important: es podrà fer front a totes les amenaces sense retallar cap partida social? Res fa pensar que els números vermells amb origen als Estats Units acabin sent innocus.
Avui no et perdis
- La borsa s'ensorra: toca vendre abans que sigui tard o és millor aguantar?; per Pep Martí
- Illa mobilitza 1.500 milions d'euros per fer front als aranzels de Trump; per Bernat Surroca
- El primer pronunciament del TC sobre l'amnistia ja té data: serà al juny
- La nova presidenta del TSJC s'estrena amb un crit a favor de l'ús del català a la justícia: «Feu el pas»; per Oriol March
- La Veu de Nació: «No passarà res»; per Oriol March
