[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Govern ha volgut esperar fins avui. Però la situació dels pantans, per sota del 16%, i amb les reserves del sistema Ter-Llobregat per sota dels 100 hectòmetres cúbics no dona marge per fer una altra cosa. Per això, passarem a la fase d'emergència per sequera, que afectarà sis milions de catalans. Bàsicament, en quedaran fora la part sud i l'oest del país, que beu de la conca de l'Ebre i que no té encara una situació tan greu. 

Fa mesos que sabem el que ens ve damunt. Ha estat una tempesta —figurada i no meteorològica, és clar— perfecta: ni ha plogut ni hem tancat prou l'aixeta. De fet, el 40% dels municipis que entraran en emergència superen el consum màxim. Mentre obrim l'aixeta i raja aigua ens costa molt ser conscients de quina és la situació. I els ajuntaments no volen ser multats ni expedientar els veïns que, per alguna activitat lúdica o econòmica, no fan un consum prou responsable de l'aigua. Ara, tindran restriccions més fortes (200 litres al dia serà el màxim) i alguns començaran a reduir la pressió de l'aigua.

Som davant d'un problema estructural. És cert que la falta de pluges que fa tres anys que patim és excepcional, però la crisi climàtica provocarà que situacions com aquestes s'integrin a la nostra rutina. Perquè el segle XX va ser extraordinàriament plujós al nostre país i perquè els canvis al clima fan que plogui menys, quan no toca i, a vegades, de forma massiva, cosa que crea estralls i no fa prou profit a la terra (qui se'n recorda de la saó?). A això, sumeu-hi que el nostre ja no és un país de neu.

Els darrers anys, a Catalunya s'han dut a terme algunes millores, com ara l'aposta per la dessalinització i la regeneració, la posada en marxa de nous pous o una gestió més eficaç que ha reduït les fugues a la xarxa i optimitzat els regadius. Ens podem lamentar i criticar que no hem fet prou ni hem estat prou responsables, és clar, però ara estem més preparats que el 2008, any de la darrera gran sequera, que va ser menys greu que l'actual. Malgrat tot, no patiu que els polítics es tiraran els plats pel cap.

El problema és estructural i les solucions també ho han de ser. Podem posar-hi pedaços com ara restringir dutxes als pavellons poliesportius, limitar el rec agrícola o retallar l'ús d'aigua a la indústria. Però no és sostenible en el temps perquè afecta el nostre benestar i sectors productius que són determinants i que no poden ser permanentment subsidiats per fer front a aquesta situació. També hauria de ser, arribat el cas, una solució puntual portar vaixells per abastir-nos. 

Les solucions estructurals no poden ser -tal com va explicar Arnau Urgell, coordinador d'Impacte, el canal de Nació sobre la crisi climàtica- contràries a la sostenibilitat i drenant recursos naturals d'unes comarques cap a les altres, com seria fer un nou transvasament de l'Ebre. En els pròxims anys hi haurà d'haver solucions petites, com ara incidir en el reaprofitament de les anomenades aigües grises als edificis o usar-ne del mar per omplir piscines, i també de grans. Per exemple, i amb el suport necessari per no maltractar encara més el nostre sector primari, transformar els conreus per adaptar-los al nou context climàtic o incloure la variable climàtica a l'hora de definir el nostre model econòmic.

El decreixement té, com feia evident fa uns dies l'entrevista a Salvador Illa a aquest diari, mala premsa entre alguns sectors, fins i tot si formalment defensen la preservació del medi ambient o els objectius de desenvolupament sostenible. Però és una evidència que l'altra cara de la moneda, la del creixement infinit, sigui econòmic o demogràfic, no és sostenible. Perquè els nostres recursos naturals no són infinits. Així doncs, siguem responsables, tanquem tant com podem les aixetes i esperem que plogui a la primavera. Però demanem també als nostres polítics que actuïn amb mirada llarga i amb valentia per liderar les transformacions necessàries.
 

---

Avui no et perdis

» El 40% dels municipis que entraran en emergència superen el consum màxim; per Arnau Urgell i Vidal.

» Especial sequera a Impacte, el canal de crisi climàtica de Nació.

» Test | Estàs preparat per a l'emergència per sequera?

» Opinió: «Ecoansietat? Míssils, VIH i la capa d’ozó»; per Marc Arza.

» Per què la pagesia es torna a mobilitzar?; per Àlvar Llobet.

» Primícia: Mapa dels centenars de pisos turístics regularitzats a Barcelona per via judicial (finca a finca); per David Cobo.

» Per què ara Junts veu «forats» en la llei d'amnistia?; per Bernat Surroca.

» La veu de Nació: «Amnistia i legislatura»; per Joan Serra Carné.

» Aragonès exhibeix un «marc comú» amb Euskadi i Còrsega a Brussel·les per garantir l'autodeterminació; per Carme Rocamora, des de Brussel·les.

» La UE confia en un acord entre PSOE i PP per desencallar la renovació del Poder Judicial.

» Opinió: «Vehicularitat única pel català? Sí, gràcies»; per Dolors Sabater.

» Memòria nacional: 1936, independència de facto; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El principal acusat dels vincles independentistes amb Rússia es planteja recusar el jutge de Volhov; per Oriol March

» 30 anys de l'incendi que va cremar el Liceu dels patricis; per Pep Martí.

» Adeu a una llegenda: Marc Gasol es retira; per Victor Rodrigo.

» Crítica: Si ets cinèfil, no les deixis escapar: les cinc millors pel·lícules del Festival de Sundance; per Marta Ferrer.
 

---

 El passadís

Joan Dausà va omplir fa uns dies, el dissabte 20 de gener, el Palau Sant Jordi per commemorar els 10 anys de la seva mítica cançó Jo mai, mai. Un dels temes que va cantar va ser la colpidora Com plora el mar, escrita per al col·lectiu Casa nostra, casa vostra, que el 2017 va impulsar la campanya Volem acollir. A l'hora de presentar-la, Dausà va explicar que tenia "amics plens de llum i que són referents que no poden ser aquí perquè estan acusats de terrorisme" i va lamentar que "el món està girat". Alguns assistents van creure que es referia a Carles Puigdemont, a qui el jutge vol investigar en el cas del Tsunami.

Però Dausà es referia a Ruben Wagensberg, que abans de fer el pas al Parlament com a diputat per ERC va ser portaveu de Casa nostra, casa vostra. L'activista, investigat en la causa del Tsunami i molt afectat anímicament, feia dies que era ja a Ginebra per assessorar-se i preparar la defensa arribat el cas. Dausà ho sabia, però pocs van captar la picada d'ullet reivindicativa durant el concert al Sant Jordi. Ahir l'entitat va fer un fil de tuits de suport a Wagensberg que va ser repiulat per Dausà i altres amics comuns del músic i el diputat, com ara els actors Carlos Cuevas i Miki Esparbé.

Vist i llegit

El no de Junts a l'amnistia permet negociar esmenes durant unes setmanes més. Les modificacions de Junts busquen totes les garanties possibles -el risc zero no existeix, i menys amb una judicatura amotinada contra la llei- perquè "tothom" es pugui beneficiar de la llei, especialment Puigdemont, al punt de mira dels jutges per Tsunami i la trama russa del procés. El principal risc de retorçar massa el text és que se'n posi en risc la constitucionalitat. El catedràtic de Dret Penal, Javier Pérez Royo, alertava en un article a El Diario que, avui en dia, aquestes esmenes -incloure el terrorisme i la traïció a l'amnistia i garantir-ne una aplicació ràpida- difícilment passarien el filtre del TC.

Això no vol dir que no hi pugui haver cessions del PSOE per fer algun retoc. Ara bé, qui tindrà l'última paraula seran els jutges. Pérez Royo és optimista i té clar que el Tribunal Suprem pararà els peus tant a Manuel García-Castellón com a Joaquín Aguirre -autors de procediments grotescos- per no fer el ridícul davant d'Europa. La sala penal presidida per Manuel Marchena fins ara s'ha mantingut prudentment fora del focus en el debat.

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1941, avui fa 83 anys, es va crear la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (Renfe). L'objectiu era reconstruir la xarxa de 12.000 quilòmetres de via ferroviària deteriorada per la Guerra Civil i organitzar el caos ferroviari dels trens espanyols, amb 30 tipus de senyals diferents i 200 models de locomotores. El govern franquista va nacionalitzar la xarxa ferroviària, previ pagament d'una generosa suma als principals bancs de l'Estat. Renfe com a tal va deixar d'existir el 2004, quan es va dividir en Adif, ens gestor de les infraestructures ferroviàries, i Renfe Operadora, la companyia que es va quedar amb l'explotació dels ferrocarrils. Durant els últims anys, la xarxa ferroviària a l'Estat ha destacat per l'impuls dels trens d'alta velocitat, alguns sense cap mena de rendibilitat. A Catalunya es negocia el traspàs integral de la xarxa de Rodalies, cosa que pot afectar Renfe com a concessionària. Ho vam explicar aquí. 

 L'aniversari

L'1 de febrer de 1954 -avui compleix, per tant, 70 anys- va néixer a Benicarló, al Baix Maestrat, el futbolista Àngel Alonso, conegut com a Pichi. Va passar pel Castelló i pel Saragossa abans d'arribar el 1982 al Barça, on va jugar quatre anys. Va creuar la Diagonal i del Camp Nou va anar a Sarrià, a l'Espanyol, fins al 1989, quan es va retirar. Amb els blanc-i-blaus va disputar una final de la UEFA i amb el Barça va guanyar una lliga i una copa. Pichi Alonso era un 9 clàssic, un home d'àrea més intuïtiu que virtuós. La seva actuació més cèlebre va ser en les semifinals de la Copa d'Europa contra el Göteborg (aquí en podeu veure un resum). Els catalans van remuntar al Camp Nou un 3 a 0 en contra de l'anada amb un hat-trick del valencià i als penals van eliminar els suecs. Alonso va ser després comentarista del futbol a TV3 i seleccionador català. Ara, comenta partits a Movistar Plus.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l