31
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
21:36h
El fre a l'amnistia, perpetrat dimarts al Congrés dels Diputats per Junts, ha enganxat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, de viatge institucional a Brussel·les teixint complicitats amb eurocomissaris. Des d'aquest indret també ha participat en una conferència davant del Parlament Europeu. Ha estat per defensar el referèndum i per reclamar que a Europa existeixi un "marc comú" que garanteixi el dret a l'autodeterminació per a les nacions sense estat. No ho ha defensat sol. Ha compartit reivindicació i taula amb Gilles Simeoni, president del consell executiu de Còrsega, i amb el lehendakari Íñigo Urkullu. Des de l'inici de la legislatura espanyola el president de la Generalitat reivindica que l'amnistia no és el final de res, i que ha de servir per avançar sense repressió en la resolució del conflicte polític. El govern espanyol no en vol sentir a parlar de referèndum. Així que el president ho ha traslladat a Europa.
La conferència en què ha participat Aragonès ha estat organitzada per Caucus per l'Autodeterminació, un grup creat el gener del 2021 per eurodiputats d'ERC, Junts, EH Bildu, PNB, Sinn Féin, i Regions i Pobles Solidaris. Abans de la intervenció dels presidents, eurodiputats d'aquest grup han presentat un reglament per fixar les condicions en les quals es pugui exercir el dret democràtic d'autodeterminació a la UE: un mecanisme europeu de claredat. "Hem d'establir un marc de regles compartides per solucionar els conflictes de sobirania en el marc de la democràcia i d'un projecte europeu", ha sentenciat el president de la Generalitat.
Ha assegurat que el fet de participar en aquesta conferència com a representant de Catalunya demostra la voluntat de "construir un futur compartit" per tots els pobles i nacions d'Europa, i ha reivindicat Catalunya com "aliada amb la resta de nacions europees". Davant del "conflicte de sobirania amb l'estat espanyol", ha assegurat que els catalans han contestat amb la "democràcia" com a solució, i que així es va demostrar l'1-O. Continuar-ho fent "amb molta més força perquè la ciutadania tingui el protagonisme" és la recepta d'Aragonès.
Amb aquesta sentència ha intentat enviar també un missatge a Junts, després que els de Míriam Nogueras votessin en contra de la llei al Congrés. Aquest dimecres al matí, el cap de l'executiu ja ha demanat als juntaires una "reflexió" per no posar en risc l'amnistia. "La llei d'amnistia és necessària i no ha de ser posada en risc. La necessitem per acabar amb el dolor que pateixen 1200 persones a Catalunya", ha afegit el president.
Més enllà d'Aragonès, el president de Còrsega ha reivindicat en la seva intervenció l'Europa "dels pobles" i de "les nacions". Urkullu ha apostat perquè la Unió Europea habiliti camins de "diàleg i solució" a les nacions, perquè "no pot donar l'esquena a la realitat justificant que és una qüestió que correspon a cada estat membre". En la reunió entre Aragonès i el lehendakari celebrada al matí a l'Eurocambra, tots dos presidents han fet pinya per compartir estratègies a l'hora de garantir que l'estat compleix amb els acords en matèries com els fons europeus o el traspàs de competències. A més, Urkullu ha traslladat una proposta a la qual Aragonès ja hi ha manifestat el suport: que nacions com Catalunya o el País Basc puguin tenir un mecanisme de participació directa en àmbits de la pròpia competència a les institucions europees. "Ha estat una reunió de treball amb complicitat i elements en comú", ha valorat Aragonès.
La conferència en què ha participat Aragonès ha estat organitzada per Caucus per l'Autodeterminació, un grup creat el gener del 2021 per eurodiputats d'ERC, Junts, EH Bildu, PNB, Sinn Féin, i Regions i Pobles Solidaris. Abans de la intervenció dels presidents, eurodiputats d'aquest grup han presentat un reglament per fixar les condicions en les quals es pugui exercir el dret democràtic d'autodeterminació a la UE: un mecanisme europeu de claredat. "Hem d'establir un marc de regles compartides per solucionar els conflictes de sobirania en el marc de la democràcia i d'un projecte europeu", ha sentenciat el president de la Generalitat.
Ha assegurat que el fet de participar en aquesta conferència com a representant de Catalunya demostra la voluntat de "construir un futur compartit" per tots els pobles i nacions d'Europa, i ha reivindicat Catalunya com "aliada amb la resta de nacions europees". Davant del "conflicte de sobirania amb l'estat espanyol", ha assegurat que els catalans han contestat amb la "democràcia" com a solució, i que així es va demostrar l'1-O. Continuar-ho fent "amb molta més força perquè la ciutadania tingui el protagonisme" és la recepta d'Aragonès.
Amnistia i referèndum
Reivindicar el referèndum, però també l'amnistia han estat altres dos puntals de la seva intervenció: "Ens deien que no acceptarien mai una amnistia, però malgrat el context [el fre del Congrés], avança, i estic convençut que serà aprovada. I avui ens diuen que és impossible un referèndum i estic convençut que la història, la convicció, la perseverança i l'enfortiment d'aliances farà que sigui possible". Malgrat les negatives reiterades de la Moncloa, Aragonès ha posat damunt la taula dosis d'optimisme per garantir que Catalunya votarà de nou el seu futur. "També fa uns anys ens deien que era impossible que 350 milions d'europeus compartissin Parlament, i avui som aquí", ha apuntat.Amb aquesta sentència ha intentat enviar també un missatge a Junts, després que els de Míriam Nogueras votessin en contra de la llei al Congrés. Aquest dimecres al matí, el cap de l'executiu ja ha demanat als juntaires una "reflexió" per no posar en risc l'amnistia. "La llei d'amnistia és necessària i no ha de ser posada en risc. La necessitem per acabar amb el dolor que pateixen 1200 persones a Catalunya", ha afegit el president.
Més enllà d'Aragonès, el president de Còrsega ha reivindicat en la seva intervenció l'Europa "dels pobles" i de "les nacions". Urkullu ha apostat perquè la Unió Europea habiliti camins de "diàleg i solució" a les nacions, perquè "no pot donar l'esquena a la realitat justificant que és una qüestió que correspon a cada estat membre". En la reunió entre Aragonès i el lehendakari celebrada al matí a l'Eurocambra, tots dos presidents han fet pinya per compartir estratègies a l'hora de garantir que l'estat compleix amb els acords en matèries com els fons europeus o el traspàs de competències. A més, Urkullu ha traslladat una proposta a la qual Aragonès ja hi ha manifestat el suport: que nacions com Catalunya o el País Basc puguin tenir un mecanisme de participació directa en àmbits de la pròpia competència a les institucions europees. "Ha estat una reunió de treball amb complicitat i elements en comú", ha valorat Aragonès.