La variant d'Olot i les Preses és una de les infraestructures més transcendentals que actualment hi ha a l'agenda dels partits i les institucions de les comarques gironines. Tant és així que el projecte ha entrat de ple en la campanya i les formacions polítiques amb escons gironins al Parlament han parlat d'ell durant aquesta campanya del 12-M. Què diu cadascú?
A favor
El PSC i Junts han estat els partits que s'han mostrat més a favor de la variant garrotxina durant aquesta campanya. La candidata socialista a Girona, Sílvia Paneque, admet que al territori no hi havia consens fins ara que "hi ha un projecte clar i ha de tirar endavant" i demana fer la següent reflexió: "Tot té un impacte, això és així. Però hem de recordar que el pas de camions passa pel mig d'Olot, amb implicacions sobre la salut de les persones. Amb el pas actual també es malmet la salut".
Des de la formació de Carles Puigdemont, el candidat de Junts a Girona, Salvador Vergés, també defensa obertament la infraestructura, tot i la seva vinculació amb la pagesia: "Una cosa no treu l'altra. La comarca necessita una variant. Ningú es podria imaginar que passant per Berga, Manresa o Vic, haguessis de passar forçosament pel mig de la ciutat. Estar en contra de la variant d'Olot és el mateix que estar a favor de treure les variants que hi ha a Vic, Berga o Manresa". Vergés recorda que el partit era partidari de la construcció d'alguns trams de tres carrils, però alhora també diu que cal fer la carretera "amb el mínim impacte possible i preservar al màxim el sòl agrícola".
Parlem-ne: consens i model
En una posició més neutre hi trobem la CUP i, sobretot ERC. Els republicans són partidaris del "consens" entre les parts. La candidata gironina, Laia Cañigueral, afirma que, com en molts altres temes, la variant d'Olot i les Preses ha estat un projecte on ha calgut "arremangar-se i trobar una fórmula de consens". Sobre l'oposició de la pagesia, Cañigueral diu el següent: "També et trobes sectors de transportistes que et diuen que hauria de ser un 2+2. A vegades, hem de trobar aquesta fórmula entre mig perquè hi ha uns veïns afectats i un paisatge a protegir".
La CUP s'oposa directament a una variant de 2+2, la qual ja ha quedat descartada. Davant el projecte d'1+1 que hi ha sobre la taula, la formació no el descarta directament, però hi posa una condició: estudiar abans les alternatives i millores de mobilitat que hi ha a la comarca. "Hi ha feina a fer aquí abans de fer variants. S'ha de fer un pla comarcal de mobilitat, s'ha de mirar la possibilitat de fer un tren tram Girona-Banyoles-Olot, etc. Si s'ha fet tota la feina anterior i es veu que continua el problema, després haurem de mirar el projecte que tingui un impacte ambiental mínim i no suposi continuar amb el mateix model de sempre", diu Dani Cornellà, cnadidat per Girona de la formació.
Qui no s'ha mullat directament és el candidat del PP, Jaume Veray. Creu que cal que siguin els tècnics els que validin el projecte: "Jo no soc enginyer ni arquitecte. Sobre les variants, hi ha veïns que diuen que no, d'altres que sí. Hem d'escoltar els tècnics. Si valoren que s'han de fer posem-nos-hi. I és complicat, però justament als polítics ens escullen per prendre decisions", afirma.
En contra
El partit que s'ha mostrat més en contra de la construcció de la variant d'Olot i les Preses és Comuns Sumar. "La solució depèn d'invertir desens de milions d'euros i malmetre un entorn mediambiental únic? Pensem que no: hi ha alternatives. Es poden desviar per l'eix, per exemple, encara que sigui un trajecte més llarg. Un dels tràfics més importants són els vehicles que travessen per anar a l'escorxador amb 12.000 porcs en total. D'aquests n'hi ha que arriben de l'Aragó. Potser és més barat fer una altra política d'escorxadors, més repartits, que tenir camions fent centenars de quilòmetres", diu el candidat gironí dels comuns, Eloi Badia.
Sigui quina sigui la posició, actualment el projecte de la variant d'Olot es troba als despatxos de l'empresa TYPSA, responsable de la redacció del projecte constructiu de l'obra. Es calcula que a finals d'aquest 2024 o principis del 2025 es podria tenir enllestit el document previ a l'inici de les obres, el qual marcarà tots els detalls i costos de la infraestructura garrotxina que es projecta amb un 1+1 en tot el seu recorregut.
