- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Els comuns arriben a les eleccions al Parlament com un dels principals responsables de l'avançament electoral, després d'haver-se plantat contra el Hard Rock i tombar els pressupostos. A Girona, l'objectiu és clar: recuperar l'escó perdut a Girona, que el 2021 van perdre amb Rosa Lluch al capdavant, i guanyar múscul per impulsar un govern i una agenda d'esquerres. El cap de llista dels comuns a Girona és l'exregidor de Barcelona, Eloi Badia Camps (Barcelona, 1983). Va ser una peça clau dels mandats d'Ada Colau a la capital catalana, des d'on va impulsar la municipalització de serveis bàsics com l'elèctrica pública, i una de les peces amb més desgast de l'executiu. El 2023 va deixar la política municipal pel Congrés dels Diputats.
En l'entrevista ambNació, Badia carrega contra la gestió de la sequera del Govern i assegura que "li fa vergonya" la inactivitat de la conselleria d'Acció Climàtica amb el desplegament de renovables a Girona. Badia posa com a prioritat un canvi en el model turístic de la demarcació per assegurar la sostenibilitat del clima i que considera una via de precarització del territori. Apel·la al PSC a tornar a l'agenda d'esquerres per arribar a un acord, però el diferencia de Junts, amb qui no es planteja cap pacte. Enginyer de professió i provinent de la Coperació Internacional, la seva relació amb la capital gironina fa més de deu anys que dura i en fa dos que hi viu. Assegura que fa el pas per vocació d'implicar-se en el territori on viu.
El nom d’Eloi Badia està associat a Barcelona i el govern municipal. Com ha estat el procés per arribar a ser cap de llista de les comarques gironines?
A mi m’arriba la proposta del partit. Tinc una relació molt llarga amb Girona: la meva parella és d’aquí i fa més de deu anys que hi vinc. De fet, hi visc des de fa dos anys. El meu fill és gironí. A mi m’agrada implicar-me en el territori on visc. Per tant, poder transformar l’entorn on viu el meu fill és ideal. Ara soc diputat al Congrés i representar Girona em permetria més conciliació familiar, també.
En les darreres eleccions no van obtenir representació. Confia en què recuperaran l'escó?
Venim de ser segona força a les eleccions estatals. Ens cal desactivar el vot dual i, a diferència dels darrers comicis, en aquestes eleccions s'estan centrant en parlar de model de país i, per tant, crec que tenim un projecte fort.
Planteja l’habitatge com un dels elements troncals del seu projecte.
A la demarcació ens hem trobat un problema cabdal i generalitzat de no tenir accés a un habitatge assequible. El mercat públic d’habitatge fa temps que arrossega uns indicadors baixos i l’oferta de lloguer assequible també és baixa. A més a més, els darrers anys una part d’aquest s’ha traslladat al sector de pisos turístics, com ara el lloguer de temporada o d’habitacions. A Girona s’hi concentra el 40% d’habitatges d’ús turístic.
El Govern va anunciar la setmana passada que s’havien impulsat 10.000 habitatges públics en un any. Se'n fa prou per pacificar el parc d'habitatge?
Ara s’han iniciat polítiques de construcció d’habitatge públic, però estem anant extremadament lents. El parc públic no arriba a l’1% i, en canvi, els llindars en zones tensades situen el topall de pisos turístics en el 10%. No només anem lents, sinó que encara que es compleixin les projeccions el balanç continuarà sent negatiu. Tot aquest habitatge turístic hauria de tornar cap al parc d’habitatge públic. Volem fer un nou pla director que deixi els hotels pels turistes i recuperar els habitatges pels ciutadans perquè la gent pugui viure allà on ha nascut. En les zones tensades permeti revertir-los i que, en les zones amb marge, sí que es pugui créixer. Accedir a un habitatge ara mateix no emancipa sinó que empobreix. Les classes baixes i mitges han de dedicar pràcticament el seu salari a pagar un lloguer o una hipoteca. Sense això no es poden construir projectes de vida.
Vincula la crisi d’habitatge amb el model turístic de la demarcació.
El turisme no ens aporta prosperitat, hem d’abandonar aquest mite. Dels tres municipis amb més llits turístics del país dos són a les comarques gironines: Lloret de Mar i Roses. I tots dos són els que tenen de les rendes més baixes de la demarcació. També hi ha gent que treballa al sector, però que no es pot permetre viure als llocs on té la feina i ha de fer desplaçaments llargs per arribar-hi. Tot plegat ens demostra que s'ha transformar per acabar amb la precarietat que actualment genera. El turisme ha de tenir un retorn al seu municipi que ara no es produeix.
El nou museu Thyssen que es projecta a Sant Feliu de Guíxols pot ser un exemple de retorn a l'entorn?
No pot ser que el projecte estrella de l’Ajuntament sigui un nou equipament valorat en 13 milions d’euros destinat a incrementar els turistes en una localitat que ja té els hotels saturats. Això fa que més habitatge passi a ser d’ús turístic i s’apugin els preus. A Girona es dedica un milió d’euros a polítiques públiques d’habitatge. I equival a vint anys d’aquest tipus de polítiques a Sant Feliu de Guíxols.
"El turisme no ens aporta prosperitat. Hem d’abandonar aquest mite"
En educació proposen recuperar la sisena hora. Per què no la van fer servir de moneda de canvi en els pressupostos?
Els pressupostos no necessitàvem cap vot de la dreta (Ni de Junts ni de PP). És cert que qui posa elements de dretes sobre la taula va ser el PSC. Faltava la sisena hora. Però també s’havia acordat desplegar la cartera de salut bucodental i no s’havia executat, el model del Hard Rock —vinculat amb sequera, política mediambiental, turisme de masses—. Si es trinxa el país des de governs teòricament d’esquerres no tindran el nostre suport.
Què proposen pel nou hospital Josep Trueta?
El Trueta és troncal des que el que articulem tots els hospitals de comarques gironines i hem d’igualar les condicions laborals, no perdre talent i arribar a la primària, que a molts municipis s’estan tancant. No tothom pot agafar el cotxe. La setmana passada el Govern va posar en marxa la primera pedra, els projectes d’idees. És molt gros que la delegada del govern digui que "Arribem deu anys tard" quan fa vuit anys que estan a l’executiu.
A Girona només un 6% dels ciutadans fan servir el transport públic. Tenim un problema crònic de mobilitat. Com es pot resoldre?
No hi ha una bona xarxa i, per tant, és més fàcil i econòmic moure’t en cotxe: el 1960 teníem més quilòmetres de tren que ara. Per revertir-ho, proposem tres eixos. D’una banda, amb els trens trams que s’estan estudiant: un itinerari que faci la volta a Les Gavarres, un altre que connecti la Costa Brava, una altra línia fins a Olot i, finalment, fer-lo arribar a Blanes a i Lloret. En segon lloc, també proposem fer créixer la xarxa d’autobusos, s’han de crear línies d’autobusos de nit. I tercer, si et vols moure des de Figueres, a la Bisbal o a Sant Feliu has de gastar dos viatges. Ens cal un sistema de tarifes integrat i assequible.
Amb el Tren Tram milloraria la mobilitat entre veïns, però també l’accés de turistes. Es pot evitar?
El turista no ve de la Garrotxa a Girona. El turista ve amb creuer o en avió, i es pot agreujar si s’amplia l’aeroport de El Prat, per exemple. Estem parlant de comunicar comarques, no turistes. De millorar la mobilitat laboral: es perden moltes hores en desplaçaments i, les comarques gironines són un dels territoris on més accidents in itinere hi ha. Amb el tren tram això es reduiria.
A Olot, a part d’esperar el tren, també hi ha projectada la variant per resoldre els problemes de seguretat i vida que genera el trànsit per dins de la trama urbana.
És una problemàtica, hi estic d’acord: la trama urbana ha de tenir mobilitat local, no transfronterera. Hi ha 14.000 vehicles que passen per una trama urbana, i no hi haurien de passar. La solució depèn d’invertir desens de milions d’euros i malmetre un entorn mediambiental únic? Pensem que no: hi ha alternatives. Es poden desviar per l’eix, per exemple, encara que sigui un trajecte més llarg. Un dels tràfics més importants són els vehicles que travessen per anar a l’escorxador amb 12.000 porcs en total. D’aquests n’hi ha que arriben de l’Aragó. Potser és més barat fer una altra política d’escorxadors, més repartits, que tenir camions fent centenars de quilòmetres.
Renunciar al turisme és renunciar a ser un motor econòmic?
Les zones que més han crescut en turisme no ho han fet en PIB ni en la renda per càpita. L’altre dia la Pimec situava Navarra com a mirall del país, no pas els líders en turisme de l'Estat. El motors d’Europa tampoc és Venècia, per exemple. No tenen valor afegit. Ara parlàvem d’Olot. Hi ha una economia diversificada que ens interessa. Els sectors emergents que Girona ha d’aprofitar són les energies renovables i la indústria de residus i de rehabilitació d’habitatge, les noves tecnologies. Cal apostar-hi. Són sectors de creixement que necessiten especialització i, per tant, són feines de qualitat, on Girona pot ser motor. Girona ha d’abanderar la transició cap a una economia verda i s’ha de fer amb les petites i mitjanes empreses, que donen un 70% dels llocs de feina.
"Accedir a un habitatge ara mateix no emancipa sinó que empobreix"
Actualment, Girona només genera un 1% de l'energia renovable a Catalunya.
El conseller Mascort deia que n’estan avergonyits. Nosaltres sí que estem avergonyits de la política energètica del conseller Mascort i de fer veure que no n’és el principal responsable. No hi ha hagut cap mena d’iniciativa pública per incentivar projectes, han esperat a veure què passava. Això no està passant a cap altra regió d’Europa.
Hi ha consens que el percentatge ha de créixer, però la demarcació també ha mostrat recel: els opositors a projectes com el parc eòlic marí a la Costa Brava diuen que empastifaran el paisatge. Com es pot conciliar?
Estem convençuts que no hi ha cap problema a fer una transició justa i acordada amb el territori. Ens hem equivocat fent un debat sobre uns promotors concrets que volen fer un parc eòlic marí d’una certa manera. El projecte encara s’ha de definir des de l’administració pública. Cal concretar com volem que tracti la biodiversitat marina, com hi ha de participar la ciutadania, el retorn i l’autoconsum que s’hi pugui fer i a partir d’aquí buscar si algú presenta una proposta que sigui sostenible. Això no és tota la política energètica que s’ha de fer a Girona. Proposem desplegar més de 100 comunitats energètiques en aquells municipis que tenen una massa crítica. Si el pròxim mandat som al Govern ho impulsarem des de l’energètica pública. Creiem que la Generalitat ha d’impulsar projectes d’energies renovables allà on no hi ha rendibilitat econòmica, però sí social, com les comunitats energètiques. És un error centrar-se a comprar molins.
On s’han de fer els parcs eòlics o fotovoltaics?
Hem de veure quins àmbits degradats o zones industrials ens permeten de ficar-hi parcs fotovoltaics o eòlics. Estic segur que a les comarques gironines existeixen. A Torroella, el seu alcalde em deia que serien capaços de tenir-lo, per exemple. Parlem de parcs amb mides i fisonomia diferents amb un rendiment a mitjà termini i no a curt termini, que són els que tenen sentit a Girona.
"El debat sobre uns promotors concrets, que volen fer un parc eòlic marí d’una certa manera, és equivocat: la proposta que s'aprovi serà sostenible"
Una altra zona on hi ha propostes per fer parcs eòlics és a l’Albera.
No estem parlant ni de Parcs naturals, ni la Xarxa de Natura 2000, ni dels espais reservats de biodiversitat. Estem parlant de fer servir un 1% del territori, no ens cal més. Hem d’anar municipi per municipi i fer el debat. Tots aquests projectes s’han de fer amb llicència administrativa, però també amb llicència social. Si els parcs no són grossos i tenen un rendiment social, segur que hi ha municipis que s’hi incloguin. El problema és que fins ara no s’ha plantejat.
Hi ha una part de la ciutadania que s’hi oposa, no per manca de rendibilitat, sinó per paisatge.
Miro d'explicar-me amb un exemple pedagògic. Quan diem als nens que dibuixin una casa hi posen una xemeneia amb el fum; a Alemanya hi posen una placa fotovoltaica: l'impacte cultural és diferent. Les plaques i molins hi seran i, en alguns llocs, els veurem. Formen part de la nostra vida. El balanç en termes de biodiversitat amb les plaques fotovoltaiques és positiu: menys caça, passen a ser zones i refugi per espècies. No veig que tres hectàrees tinguin aquest impacte paisatgístic negatiu.
Han estat molt crítics amb la gestió de la sequera pel govern. A la demarcació un dels punts calents és el cabal del Ter. Què proposa per assegurar-ne la viabilitat?
Vinc del món de l’aigua. Jo vaig signar l’acord pel Ter del 2017 on l’Àrea Metropolitana acordava retornar cabal al riu. Les infraestructures que es necessiten per fer efectives totes les fases d’augment estan escrites a l’acord. El 2019 li vam recomanar a la Generalitat que activés la regeneradora del Besòs, que ara tot just han impulsat. Si volem recuperar el cabal del Ter, és imprescindible que activem l’aigua regenerada del Besòs. I si ampliem la dessaladora de la Tordera, el transvasament del Ter ja no arribarà a Barcelona, Barcelona viurà d’això altre.
"Els principals problemes d’aquest país venen de l’herència dels mandats de Pujol, Mas i Puigdemont"
La darrera legislatura van perdre l'escó a Girona. Si aconsegueixen entrar ho faran en un escenari postelectoral molt incert pel que fa a aliances. Amb aquest PSC es pot pactar?
Parlem d’un model de país d’esquerres, i hem de posar-nos d’acord amb els agents, que són majoria al Parlament: des de la CUP, el PSC i ERC. Si hi ha una majoria d’esquerres no entendríem que no tirés endavant. I si tenim un govern d’esquerres, que faci polítiques d’esquerres. I és veritat que de vegades el PSC està més pendent d’ocupar la cadira buida que Convergència ha deixat a Foment o de fer negacionisme climàtic o de posar en dubte la immersió lingüística, que per nosaltres és un pilar. Com més forts siguem els comuns més podrem influir en el full de ruta.
El model del PSC i de Junts és similar en qüestions com el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport o els Jocs Olímpics o fins i tot en el marc de seguretat. Perquè amb els primers s’obren a pactar i amb els segons no?
Que el PSC vol dir que se'n vagi a la dreta no vol dir que ho hàgim de fer nosaltres. El partit socialista té consignes que es poden associar més a la dreta, però té consignes d’esquerres que mai ha tingut Junts. No ens equivoquem: Junts no aposta per la sanitat pública, prioritza l’educació concertada i no han aprovat ni la reforma laboral ni les lleis espanyoles d’habitatge, com sí que ha fet els socialistes. Al PSC li demanem que no s’oblidi del seu votant, que és d’esquerres. Però no es poden comparar.
Diu que al PSC se’l pot estirar a l’esquerra i posa d’exemple el mandat de Collboni a l’Ajuntament de Barcelona. A Girona, Junts forma part d’un tripartit amb Guanyem i ERC que té un marc de centreesquerra. No se’l pot forçar?
Hi ha llocs on Junts no té prou força per imposar el seu model. Estem parlant de marcs concrets. En el cas de Girona hi ha un alcalde com Lluc Salellas amb el suport de Junts, i estic content que sigui l’alcalde, però no estem parlant d’això. Estem parlant de si fer president a Puigdemont. Els principals problemes d’aquest país venen de l’herència dels mandats de Jordi Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont. Tots els poders econòmics tenen clar quin partit és el seu: i Junts defensarà la seva agenda. Si la CUP l’investeix s’estarà equivocant. El dia que els comuns investeixin una agenda de dretes jo deixaré el projecte.