Educador social de professió, Dani Cornellà va deixar l'alcaldia de Celrà el 2021 per centrar-se en el càrrec de diputat al Parlament de Catalunya. Amb 46 anys, ha exercit a l'alcaldia del seu poble en dos períodes: del 2011 al 2013 i del 2015 al 2021.
En les últimes eleccions catalanes va ser el cap de llista per la CUP a Girona. Ara, després d'entrar al Parlament amb dos diputats gironins, el partit li ha tornat a fer confiança i repeteix com a número u de la llista dels anticapitalistes a la demarcació.
Per què ha decidit tornar a ser cap de llista de la CUP a Girona?
Per diferents motius. Un perquè la legislatura s'ha acabat un any abans del previst i estàvem treballant molts temes que s'han perdut, com diferents lleis. Pensem que és molt important en aquesta nova legislatura continuar la feina que feia mesos que fèiem. Un altre motiu és perquè, tal com funciona el nostre partit de manera assembleària, una majoria aclaparadora de les bases van demanar que repetís la llista de 2021.
Quin és l'objectiu per a la CUP aquest 12-M?
Treballem per consolidar l'últim resultat en què vam treure dos diputats. L'objectiu seria arribar o acostar-nos el màxim possible al tercer.
Quin és per a vostè la proposta més important per a la demarcació que porten al programa?
El concepte de la campanya. El lema ho diu molt clar: "Defensem la terra". Estem defensant el model de país i comarques gironines que volem. És un model de país basat en la defensa dels ecosistemes, la reindustrialització, la transició energètica, aturar el turisme de masses, més habitatge públic...
Quines propostes econòmiques porta la CUP per a la demarcació de Girona?
Proposem una reindustrialització. Hem vist com en les darreres dècades les polítiques dels diferents governs han provocat una deslocalització de moltes empreses i s'han basat en el turisme de masses. Pensem que això és un model esgotat i que no podem continuar així. Cal revertir la situació. Aquest model ens ha empobrit i ha portat feines precàries provocant problemes d'habitatge o que els joves marxin del país. Cal reindustrialitzar el país amb una indústria sostenible i que serveixi per crear llocs de treball dignes i duradors que donin resposta a les necessitats que tenim com a país. No cal que tots els productes essencials es fabriquin a milers de quilòmetres d'aquí.
Això com es materialitza? Quins passos suggereixen?
Hem vist com el sector de la pagesia ha passat de 200.000 explotacions a 40.000. És un sector que va a la baixa per unes males polítiques públiques. Pensem que s'ha de tornar a fer polítiques que facin no plegui ni un pagès més i que permetin crear petites i mitjanes explotacions, les quals són el model que ha tingut històricament Catalunya. Amb la indústria, al mateix. Hi ha hagut diferents sectors com el tèxtil que s'han perdut totalment, però són sectors essencials. Pensem que la Generalitat ha de fomentar polítiques que creïn empreses que donin respostes a les necessitats que tenim com a societat i no hàgim de dependre del comerç internacional.
"Cal un model industrial que sigui de proximitat i el més sostenible possible"
Estem parlant d'un model de decreixement?
Estem parlant d'un model real que prioritzi la gent que viu al nostre país i protegeixi els ecosistemes. El model actual ens ha portat a una crisi climàtica molt bèstia i per revertir tot això cal un model industrial que sigui de proximitat i el més sostenible possible. Això no és decreixement, és una millora de qualitat de vida de les persones i del teixit productiu del país.
Quina posició tindria Dani Cornellà si es volgués fer un Hard Rock a Girona?
Totalment en contra. És un model obsolet i una línia vermella. Macroprojectes d'aquest estil són contradictoris amb el moment que vivim. Catalunya declara l'emergència climàtica, fa la llei del canvi climàtic i, alhora, hi ha partits que proposen bestieses com aquestes que són més pròximes al negacionisme climàtic i a no reconèixer que el model ens ha portat fins aquí.
Quina seria l'alternativa que la CUP ofereix al sector empresarial que demana un Hard Rock?
El sector empresarial que demana el Hard Rock és el que a nosaltres no ens preocupa gaire. Ens preocupa que els pobles més empobrits de les comarques gironines són els que es basen en el monocultiu turístic com Lloret de Mar. Hi ha feines precàries i temporals, i els grans beneficis d'això que van als empresaris, no es reverteixen al territori. Quan s'ha apostat pel turisme de masses, la ciutadania s'ha empobrit. Això és una realitat. Com més turisme, més pobresa i desigualtats.
Fins a 52.300 persones estan sense feina a les comarques gironines. Què es proposa des de la CUP perquè la xifra no augmenti o es redueixi?
El model actual ens porta a aquests milers de persones sense feina. Però hi ha molts altres milers de famílies que, tot i tenir feina, viuen a la pobresa. Ara treballar ja no és garantia de sortir de la pobresa. El model actual és un model de precarització i de pobresa i d'ampliació de les desigualtats. S'ha d'apostar per un canvi de model i una reindustrialització, un enfortiment dels serveis públics.
Quines polítiques cal fer per reduir l'atur?
Polítiques per potenciar el sector primari perquè no mori. No és normal que el sector agrari representi un 1% de la població. Amb un model diferent, es pot arribar a multiplicar per dos o per tres aquests sector. Per altra banda, no estem en contra del turisme, estem en contra del turisme de masses. Una cosa és un turisme controlat i l'altra és el que hem vist aquests darrers anys que està totalment descontrolat i que el govern no és capaç d'establir els límits amb els perjudicis que això comporta. Els serveis estratègics com l'aigua i l'electricitat també han d'estar a mans públiques. Ara s'estan generant beneficis milionaris per uns pocs, però no generen feina. Aquests sectors estratègics també podrien generar centenars de milers de llocs de feina arreu del país si són sota control públic i no buscant el màxim benefici com fan les empreses de l'Índex 35.
Reduir el turisme també vol dir reduir llocs de treball.
No. El turisme de masses no aporta riquesa, sinó feina precària i poca estabilitat. No és un turisme que ve per la cultura o pel que produïm al país, sinó que genera inseguretat i molts problemes. Provoca que actualment hi hagi més de 100.000 pisos a Catalunya que sigui habitatges d'ús turístic amb el perjudici que això provoca a la majoria de la població. Hi ha pisos que ja valen més del que cobra una persona que treballa en algun àmbit del sector turístic. Crea llocs de treball o destrueix el país aquest turisme massificat?
Els últims anys hi ha hagut un èxode de serveis a molts pobles d'àmbit rural. Quines propostes té la CUP per aquests municipis?
Aquest despoblament rural no és d'ara, sinó de dècades. Té molt a veure amb les polítiques que s'han fet a aquest país. Això es canvia entenent que tots els ciutadans de les zones rurals són de primera igual que la resta de ciutadans del país i han de tenir tots els serveis: escola rural, instituts, transport públic, centres d'atenció primària. S'ha de garantir que tots els habitants de Catalunya, visquin on visquin, tinguin les mateixes oportunitats. Això no ha passat i tota aquesta gent ha quedat abandonada per l'administració.
Que a cada poble hi hagi tots els serveis és econòmicament sostenible?
Tan sostenible com les línies de tren deficitàries que travessen el país. S'ha de prioritzar les persones i que el país no quedi abandonat. El transport públic s'ha de garantir a tots els municipis per igual. Evidentment, els serveis s'han de mancomunar, però garantir que a un radi hi hagi tota mena de serveis.
A Girona per primera vegada el lloguer ha superat els 800 euros. Com es garanteix l'accés a l'habitatge?
Aquí s'han de prendre diferents mesura. Una és que hi hagi un parc públic d'habitatge. No es pot demanar als Ajuntaments que facin la feina que ha de fer la Generalitat. Hi ha hagut dècades de deixadesa i el parc públic de Catalunya fa pena. Ni el govern d'ERC i Junts, però tampoc el del PSC o comuns han fet res per fer habitatge de lloguer social. Per altra banda, també s'ha de lluitar, com han fet ciutats com Nova York, contra tot el que són habitatges d'ús turístic. Catalunya no pot tenir més de 100.000 habitatges d'aquesta mena. Això provoca l'expulsió sistemàtica de molts barris perquè ja no es lloguen pisos i apugen molt els preus, com el cas de Girona o Olot. S'ha de limitar el nombre d'habitatges d'ús turístic amb una legislació molt més clara.
Habitatge públic vol dir inversió.
Sí, sempre hem demanat mil milions d'euros anuals als pressupostos de la Generalitat com un mínim. Això la Generalitat ho pot fer.
"La primera prioritat és l'Hospital Trueta de Girona. Ja fa massa anys que ho anem arrossegant"
La seguretat també és una qüestió que preocupa la ciutadania. Del 2013 a l'actualitat han crescut un 14% els delictes a les comarques gironines. Quines polítiques a favor de la seguretat proposa la CUP?
Les desigualtats, la precarietat laboral i la poca estabilitat labora generen moltes més desigualtats i és evident que un país quan es dedica a un sector que necessita molts treballadors en precari, la gent que viu aquí, no les vol fer. Si bases el model en precarietat i estacionalitat, la gent que té una formació marxa i han de venir persones a cobrir els seus llocs. És un mercat molt precari i molt inestable. Tot això genera una conflictivitat i sensació d'inseguretat. Com més desigualtats, més sensació d'inseguretat. Calen unes polítiques públiques per garantir menys desigualtats, més feines, més habitatges, més educació i més sanitat. Tot això ha d'anar revertint aquesta tendència que també és relativa perquè ha crescut moltíssim la població.
En tema d'infraestructures. Quina és la seva prioritat?
La primera és l'Hospital Trueta de Girona. Ja fa massa anys que ho arrosseguem. Ara finalment el govern de Girona ha desencallat la modificació urbanística i aviat es podrà fer la cessió dels terrenys a la Generalitat, qui ara s'ha d'espavilar per encarregar el projecte perquè sigui una realitat en aquesta legislatura vinent. Pel que fa a sanitat o educació, ens pregunten quines són les escoles o CAP prioritaris per construir; quan parlem de sanitat o educació, la prioritat són tots. No podem continuar amb milers de barracons arreu. La nostra prioritat és que es posi a treballar per solucionar-ho. És un tema que arrosseguem de fa molts anys. Totes les ampliacions d'escoles o caps s'han de fer ja, no podem fer com fan Junts, ERC o PSC que quan fan acords de pressupostos prioritzen els municipis on governen ells. Per nosaltres, s'han de fer tots i no importa qui governi.
Una altra infraestructura important pendent a les comarques gironines és la variant d'Olot i les Preses. Quina posició agafa aquí el seu partit?
No donarem suport a la variant que es proposa de 2+2. Podem parlar de projectes, però no d'aquestes dimensions, sempre que s'hagin fet unes feines prèvies molt importants. A la comarca hi ha un transport públic totalment deficitari. Tothom s'ha de moure amb vehicle privat i el trànsit de dins la ciutat d'Olot és un 80% intern. Hi ha feina a fer aquí abans de fer variants. S'ha de fer un pla comarcal de mobilitat, s'ha de mirar la possibilitat de fer un tren tram Girona-Banyoles-Olot, etc. Evidentment, el que no pot ser és el que passa al vial Sant Jordi, per on passen massa camions i s'ha de buscar una limitació. Això s'ha de regular i mirar que el transport internacional estigui limitat amb horaris o entrada a la ciutat i que les empreses busquin alternatives. La solució de carreteres i asfalt era la solució de fa quaranta anys, ara estem caminant cap a un canvi i cap a la descarbonització.
Com veuen el projecte d'1+1?
Si s'ha fet tota la feina anterior (pla comarcal de mobilitat, transport públic i alternatives) i es veu que continua el problema, després haurem de mirar el projecte que tingui un impacte ambiental mínim i no suposi continuar amb el mateix model de sempre.
Això vol dir esperar i allargar l'agonia dels veïns de l'avinguda Sant Jordi.
La variant tampoc es farà amb dos dies. Els que la defensen també fa molts anys que en parlen i no l'han pogut fer, tot i estar governant. La pregunta que em fas a mi també la podem fer als qui defensen la variant. Si no ho fan, potser és que no està tan clar que sigui la solució bona.
Què en pensa dels projectes de tren tram que s'han engegat a la demarcació (Costa Brava i Girona-Olot)?
Apostem per això, no per al model fòssil.
Tot i la inversió que suposa construir una xarxa ferroviària?
També és una inversió milionària fer carreteres.
Quin ha de ser el model de l'aeroport de Girona?
L'aeroport de Girona ja està ve com està. No és necessari que hi arribi el tren d'alta velocitat. En tot cas, si s'ha de millorar el transport públic ferroviari, ha de ser per als ciutadans que viuen a les comarques gironines, no pas fer una infraestructura més pensant en el turisme. Quan es parla de portar el tren d'alta velocitat a l'aeroport, no és pensant en els veïns, sinó amb la massificació turística. En lloc de fer aquesta inversió milionària, que aquests diners es gastin amb el tren tram i les necessitats de la gent que va a treballar cada dia.
Què en pensa sobre el parc eòlic marí Tramuntana?
Creiem que anem tard i que s'hauria d'haver començat la transició energètica a partir que s'aprova la llei del Canvi Climàtic el 2017. Aquesta llei ja diu com s'ha de fer aquesta transició i deixa clar que ha de ser distribuïda, de proximitat, democràtica i que prioritzi espais degradats o altres com les teulades, autopistes, etc. En canvi, la transició que es proposa és fer macroprojectes com el parc marí en una zona on els científics diuen que és la zona amb més biodiversitat de la Mediterrània. Això és una barbaritat i més sabent que són projectes de grans empreses de capital internacional que res tenen a veure amb Catalunya ni venen a fer la transició energètica pels nostres veïns, sinó per continuar enriquint-se i tenir beneficis milionaris. Ningú garanteix que l'electricitat que generen aquests macroprojectes es quedi al país. Nosaltres volem una transició energètica de proximitat i distribuïda a tot el país, que sigui democràtica i controlada en gran part per a la Generalitat.
Si entra al Govern, què és el primer que farà la CUP per a les comarques gironines?
Aturar els macroprojectes i començar aquesta transició ecosocial que passa per a la reindustrialització, transició energètica, la nova cultura de l'aigua, l'habitatge... una transició a tots nivells.