Jaume Veray Cama (Girona, 1968) és el cap de cartell del PP a la demarcació pel 12-M, però és molt més que això: parlar de Veray és parlar de nissaga. El seu pare, Jaume Veray i Batlle, va impulsar l’espai polític a Girona amb diners de la seva butxaca i va ser diputat al Parlament per Alianza Popular. La seva germana Concepció ha estat regidora durant 15 anys a l’Ajuntament de Girona i la darrera candidata a les eleccions generals.
Veray es presenta per recuperar l’escó pels populars a Girona, que van perdre fa set anys. En l’entrevista a Nació, el candidat, que des del 2021 també és el president de la demarcació, després de guanyar el pols intern a Maria Àngels Olmedo, es mostra convençut de recuperar-lo. Té la seguretat i la fiscalitat com a pilars i un eslògan: “Jo em presento per Girona. De la Tordera cap avall que s’espavilin”. També aposta per ampliar el parc d’habitatge públic i és escèptic amb l'escola catalana: "Si la immersió lingüística fos tan bon model, l'haurien copiat a Europa”.
Què creu que ha fallat a les dues darreres legislatures perquè el PP no hagi tret representació a Girona?
Vam passar un moment baix, en què van sortir altres opcions polítiques atractives pels votants. El PP sempre hi ha estat i sempre hi serà. No tots els partits ho volen dir. Han estat dues eleccions complicades, però creiem que és una anomalia que el Partit Popular no tingui representació a Girona.
Diu que s’han perdut 10 anys. Qui ha de liderar perquè, segons vostè, es deixi de perdre temps?
Hem de fer que l’independentisme no estigui al govern. Si es tallen tots els ponts amb els partits independentistes ens podem asseure a parlar amb la resta de formacions per pactar-hi. Obrir una nova etapa demana tenir l’independentisme a l’oposició.
Parlem d’infraestructures. La Variant d’Olot i el Tren Tram són models diferents o creu que són apostes compatibles?
Poden ser compatibles. Jo no soc enginyer ni arquitecte. Sobre les variants, hi ha veïns que diuen que no, d’altres que sí. Hem d’escoltar els tècnics. Si valoren que s’han de fer posem-nos-hi. I és complicat, però justament als polítics ens escullen per prendre decisions.
I sobre el Tren Tram, me’l van venir a presentar fa un any i mig i vam ser els primers a portar-los al Parlament. No el veig malament. Ara, no és un projecte que es pugui fer d’avui per a l’endemà. I alerta, tant que ens queixem que ens trinxen el territori: segons quin Tren Tram – o quin tram del tren— ens pot trinxar el territori.
Sobre el nou Trueta. El Govern va prometre 600 milions d'inversió i el 2030 com a data. Quina proposta té?
Fa 10 anys que discutim on el posem. L'hem de desencallar i anar per feina, i en aquest sentit la ubicació ens sembla bé. El Josep Trueta no pot esperar 10 anys. Ha de ser una realitat com més aviat millor.
En els darrers anys s’han perdut serveis bàsics en molts pobles petits. S’han de recuperar?
La iniciativa privada és privada. Ara bé, aquí els governs, sobretot locals, han de seure amb les entitats bancàries i negociar uns serveis mínims. Sobretot per la gent gran.
Ja fa dies que està en ruta de campanya. Què li demanen els ciutadans als mítings?
Et seré molt franc: sobretot estan preocupats per la seguretat. I també em demanen mesures en fiscalitat: estem escanyats d’impostos. Molta gent no pot arribar a final de mes, o no en fa prou amb la pensió que rep, perquè han de pagar tributs. Nosaltres volem, com el Cercle d’Economia, el millor acord fiscal per Catalunya. Però com el PP també el voldrà per Andalusia o Galícia. Si es vol un millor acord, el primer que s’ha de fer és que el president de la Generalitat segui a la conferència de presidents a parlar-ne. Els millors acords fiscals per Catalunya els ha aconseguit el govern del PP. Ho diu l’hemeroteca.
Girona té un problema d’habitatge?
Sí. Segons el banc d’Espanya falten 120.000 pisos a Catalunya. En els darrers anys només s’han fet 120 pisos públics a Girona. Per tant, la nostra proposta és fer 50.000 habitatges públics, no ficar topalls. Això només ha fet que molts pisos de lloguer s’hagin retirat del mercat perquè ja no són tan rendibles. Les polítiques d’intervencionisme no han funcionat. I, com a resultat, a falta d’habitatge, s'apugen els preus.
Els preus de referència solen ser rendibles pels propietaris.
Si és fixa un preu just cap problema. El problema és que la regulació també et diu a qui ho has de llogar, per exemple, a famílies vulnerables. El que no vol la gent de cap manera és posar-se un llogater, que pagui els primers mesos, deixi de pagar i, com que diuen que són vulnerables, no els puguis fer fora.
El preu del lloguer des del 2017 ha pujat dels 500 als 800 euros. Hi ha ciutadans que, havent pagat sempre, han deixat de poder fer-hi front. Com s’ha de resoldre?
És un problema. Però hauríem de mirar cas per cas. Hi ha gent que s’aprofita d’això per tenir un lloguer més assequible. A Girona teníem molta gent amb rendes molt baixes i la gent pretenia que no s’actualitzessin i pagar 50 euros de lloguer. Tampoc és normal. Els casos que em comentes són injustos pels ciutadans, hi estic d'acord. Però no podem entrar a regular-ho perquè si no hauríem de començar a regular-ho tot.
"Els topalls només han fet que es retirin pisos del mercat perquè ja no són tan rendibles. Les polítiques d’intervencionisme no han funcionat"
Girona només genera un 1,5% de l’energia renovable de Catalunya. Cal apostar-hi més?
Les comarques gironines van ser pioneres en renovables a Garriguella i, 40 anys més tard, estem a la cua: Hi hem d’apostar. A Europa, amb el Partit Popular Europeu ho hem liderat. A Catalunya anem fent arramassades, sense línia estratègica i de cop surten amb projectes com el macroparc de la badia de Roses. Hi estem en contra. No és un bon projecte i el territori hi està en contra. És un desastre paisatgístic, amb molins de 115 metres d'alçada que es veuen de molt lluny. A més no són fixes i tindran efectes en la posidònia, en el fons marí. I l’energia no va al territori, va a un magatzem i es ven, fins i tot fora de l’estat. Vol dir que cal?
I a banda, tampoc podem prescindir de les nuclears –a més de 60 quilòmetres els molins eòlics no poden funcionar. I de veritat que en volen posar a la badia de Roses? Però sí quan bufa tramuntana ho fa a més quilòmetres per hora. És irònic.
"A més de 60 quilòmetres els molins no poden funcionar. I de veritat que en volen posar a la badia de Roses? Però sí quan bufa tramuntana ho fa a més quilòmetres per hora"
Estem a la cua de les proves PISA. Què proposen per revertir-ho?
Nosaltres volem una escola de qualitat, sense barracons, trilingüe – amb igualtat entre llengües i amb el castellà vehicular—. Cap país europeu ha copiat la immersió lingüística. Potser ens hauríem de plantejar si la immersió és un bon sistema.
Creu que els mals resultats PISA són deguts a la immersió?
El sistema actual amb immersió no té bons resultats. I fins aquí puc llegir. No podem dir que el sistema català hagi estat un èxit quan trèiem mals resultats i, sobretot, quan ningú els copia.
Tampoc considera que, als anys 80 i 90 la immersió, va ser una eina de cohesió?
És possible que fos bo pel català. Però en aquests moments no hem d’anar a aquest model: hem de fer un trilingüisme en igualtat de condicions. El que no pot ser és que el castellà es tracti com una llengua estrangera a Catalunya.
Aquests dies, Salvador Illa manifestava que, si es fa un nou pacte pel català, li agradaria que s’hi sumés el Partit Popular.
Fer brindis al sol és molt fàcil. Si Salvador Illa governa, que li faci una proposta a Alejandro Fernández i en parlarem. Ser un “Salva-pàtries” en campanya és molt fàcil. Estem disposats a explorar-lo, vingui d’on vingui, però a partir d’aquí… I repeteixo: per ser president, Illa ha de trencar els acords amb els independentistes.
Ho dic perquè, a les Illes Balears, abans del pacte amb Vox per governar, la posició dels populars amb la llengua s’havia moderat. Fins i tot, dirigents com Llorenç Perelló admetien que la llengua pròpia de les Illes és el català.
Doncs trucarem a la Marta Prohensi li preguntarem. Jo no respondré per accions que facin altres governs. Jo em presento per Girona. Com sempre dic —i ho dic sense mala fe— del Tordera per avall que s’espavilin. M’és igual.
"Em presento per Girona. Del Tordera per avall que s’espavilin. M’és igual"
Les enquestes els són favorables. Hi ha un congrés català a la vista. Com poden repercutir-hi els resultats del 12-M?
No m’agrada fer política ficció. Ni per dalt ni per baix. No li trobo cap sentit a parlar d’un congrés català quan encara no s’han fet les eleccions. Si una cosa li puc assegurar que no optaré a la presidència del partit a Catalunya. A partir d’aquí, haurem d’escoltar les opcions que es presenten i decidir. Però el resultat del 12M no s’ha de lligar amb el congrés català.
A vostè li sabria greu que Alejandro Fernández deixés de ser president del PP català?
Amb Alejandro Fernández hi tinc bona relació, tant com a persona com a president. No es tracta de si em sap greu. Es tracta que cadascú prengui les decisions que ha de prendre. Si em sabés greu o em fes molta alegria, no seríem un partit polític, seríem una colla d’amics.
No he vingut a la política per fer amics sinó per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya. Es fan amics, però el que has de fer és tenir bons companys de viatge. Alejandro Fernández ha estat un bon company de viatge, però a partir d’ara si ell decideix presentar-se, perfecte, i si decideix no presentar-se, perfecte també.