Sílvia Paneque és una de les poques caps de llista per Girona que repeteix, respecte al 2021. Química de formació, la diputada del PSC compta amb una llarga trajectòria a l’Ajuntament de Girona, on hi ha fet tots els papers de l’auca: des de líder de l'oposició a soci de govern de Junts amb un breu impàs pel purgatori del 2015, quan el partit va marcar el mínim històric amb quatre regidors. A Paneque només li falta un paper per fer a Girona: ser alcaldessa. No ho va aconseguir tot i guanyar les darreres eleccions
En l’entrevista amb Nació s’hi reitera i, tot i que la darrera legislatura hagi estat la consellera de Transició Ecològica del govern a l'ombra forjat per Salvador Illa, descarta liderar una eventual conselleria d’Acció Climàtica: “Jo vull ser alcaldessa de Girona”. La candidata socialista és crítica amb la gestió del govern amb la sequera i en àmbits com la gestió dels residus: “Hem viscut una legislatura en blanc”. Tot i això, no tanca la porta a una entesa ni amb ERC ni amb Junts, segons quins siguin els resultats del proper 12 de maig.
La sequera torna a estar a l’ordre del dia. Vostè ha estat una de les veus que ho ha seguit en el dia a dia. Consideren que hi ha dèficits estructurals que costaran de revertir. Però si governen, tenen algun pla de 100 dies per actuar en certes zones?
El Govern ha fet tota la legislatura en situació de sequera. Anem tard i com dius falten mesures estructurals. Ha faltat activar oferta d’aigua —d’aigua regenerada, d’aigua dessalada i de recuperació d’aqüífers—. Si em preguntes la primera inversió que farem serà l’aigua regenerada del Besòs. No entenem per què no s’ha activat: amb 14 mesos estaria enllestida i ens fa perdre dues piscines olímpiques d’aigua prepotable per minut. I ens permet fer complir els cabals ecològics al Ter. O tampoc entenem per què no tenim feta l’ampliació de la Tordera.
En aquest cas, el termini per fer-la és més llarg.
Té un recorregut més llarg, però és que ja hauria d’haver estat feta. La mala gestió de la sequera no només és d’Esquerra, també és atribuïble a Junts. Ells van estar al capdavant de l’ACA, que a partir del 2017 ja no tenia deute: van tenir quatre anys per fer-hi les inversions que ara ens manquen.
També ha estat molt crítica amb la gestió dels residus per part del govern.
No se n’ha parlat. Suposo perquè la sequera ho ha tapat. Si en acció climàtica ha estat una legislatura encallada, però s’han fet algunes coses en renovables, el mandat en residus ha estat un mandat en blanc. Ni biodiversitat, ni la nova llei de protecció dels espais de Catalunya, ni en infraestructures de residus… ha estat en blanc.
"La mala gestió de la sequera no només és d’ERC, també és atribuïble a Junts"
Ha estat la responsable de transició ecològica del govern alternatiu. En cas que Salvador Illa acabi formant govern, un dels noms sobre la taula per ocupar la conselleria serà el seu…
Ui no. Jo vull ser alcaldessa de Girona. Vaig guanyar-hi les eleccions i m’hi vull tornar a presentar per ampliar la majoria i fer complir la voluntat dels gironins. Això sí: hi haurà una conselleria dedicada a l’acció climàtica, segur.
Per tant, descarta del tot fer el salt a la conselleria de cara a la pròxima legislatura?
Ho descarto: treballaré des de Girona.
Parlem de Girona. Assegura que en els darrers tres anys no s’ha executat cap de les inversions previstes pel govern. Si arriben a la Generalitat, d’aquestes pendents quina serà la primera que impulsarà?
Aquesta ha de ser la legislatura del campus de salut Josep Trueta. És coherent amb el que hem anat treballant des de Girona ciutat com a grup municipal. És prioritari per tres motius. Primer perquè és un deute històric amb la regió sanitària de Girona, segon per motius sanitaris estem derivant uns 600 pacients a l’any— dos al dia— a l’àrea sanitària de Barcelona amb totes les complicacions que comporta. La tercera és per criteri d’oportunitat: això generarà llocs de feina de qualitat. Es pot constituir un pol biosanitari molt important. I també tindrà millores en la mobilitat, i d’habitatge en zones com Salt o el barri de Can Gibert.
S'ha parlat de l'any 2030. Ho veu factible?
Ha de ser-ho. Porten molts anys d’endarreriment i els sanitaris, tot i les inversions, treballen amb un equipament molt malmès.
Un altre dels equipaments que reclama desencallar és la Variant de les Preses Olot.
Portem un gran endarreriment. És cert que des del territori no hi havia tot el consens, entre les Preses i Olot es veia diferent. Però ara tenim un projecte clar i ha de tirar endavant. De les tres opcions n’hi havia dos que tenien un impacte més important en el parc volcànic de la Garrotxa, la tercera no tant. És l’adequada, és la que el govern actual defensa i la que nosaltres creiem que s’ha de traçar. D’altres forces polítiques no ho veuen de la mateixa manera. Tot té un impacte, això és així. Però hem de recordar que el pas de camions passa pel mig d’Olot, amb implicacions sobre la salut de les persones. Amb el pas actual també es malmet la salut. Demanaria que fessin aquesta reflexió.
El PSC s’ha mostrat favorable al Hard Rock. Diuen que el territori ho demana i que el tràmit administratiu està obert i s’ha de resoldre. Si es volgués construir un projecte com el Hard Rock a la demarcació de Girona hi estarien a favor, també?
Aquest és un projecte que el territori de la zona de Vilaseca Salou veu amb bons ulls. Pel territori i el tipus de turisme que tenim a comarques gironines aquest és un projecte que no comptaria amb un ampli suport, ni social ni del món econòmic. Sí que hem donat suport a altres projectes similars: la Ryder Cup.
Quan parlem de turisme s’ha de parlar de turisme sostenible. Això vol dir que té uns impactes sobre l’entorn patrimonial, natural i culturals mínims. Què vol dir mínims? Que ens permeten ser allò que som. I que el visitant no és negatiu en aquests elements. Des d’aquest punt de vista la Ryder Cup ho compleix. I, segons la visió dels companys de territori, a diferència de Girona allà no tenen elements tan puntals. Reitero que el Hard Rock no encaixa amb el model de turisme que defensem per les comarques gironines.
"El Hard Rock no encaixa amb el model de turisme que defensem per les comarques gironines”
A les Comarques Gironines hi ha 450.000 pisos turístics. N’hi ha d’haver menys?
En alguns municipis sí, en d’altres no. L’habitatge d’ús turístic té diferents casuístiques. A Pals, fins i tot les entitats ecologistes veien excessiu la retallada que se’ls hi demanava d’ús turístic en el decret proposat pel govern, i que vam aprovar després de modificar-lo. Nosaltres volem donar les eines als municipis perquè puguin regular d'acord amb la realitat i futur que volen. I hi ha un element de seguretat jurídic amb les llicències donades —carta a terra no fa guerra—. S’hauria de veure com es planteja la retirada perquè al final a qui li tocaria indemnitzar seria als ajuntaments i no pas a la Generalitat.
Però està d’acord que cal posar remei a la situació de l’habitatge.
És un problema greu a Catalunya, no només a la demarcació. El que és més efectiu és augmentar el parc d’habitatge públic. A Girona tenim un 9% d’habitatge públic: hem d’arribar al 15%, és a dir 500 habitatges nous de titularitat pública. I ho hem de fer tant amb nova construcció com amb rehabilitació: pensi en els nuclis antics d’Olot i Ripoll, on calen recursos perquè tinguin condicions d’habitabilitat.
A la demarcació no en tenim una xifra: són dades que costen d’aconseguir perquè no tots els ajuntaments tenen un cens. A Girona ciutat són 700. Però d’aquests, la meitat estan ocupats— algunes delinqüencials i d’altres amb famílies vulnerables—. Estan buits en paper però no buits de gent. La Generalitat ha deixat els Ajuntaments sense suport perquè, en aquests casos en què hi ha una situació de vulnerabilitat i el pis és d’un gran tenidor, es pugui reconvertir en un lloguer social.
I amb la meitat que sí que estan buits, què cal fer?
S’ha d’incentivar als privats perquè els facin entrar al mercat o es converteixin en lloguer social.
M’ho pot concretar?
Vaig ser regidora d’habitatge a Girona. Es pot fer amb una reducció d’IBI. Ho vam intentar perquè el privat el posés a disposició de l’oficina d’habitatge i no va tenir èxit. Què motiva? Que el privat ens cedeixi el pis i que es faci la gestió cedida: assegurem que el pis es tornarà en les mateixes condicions. Si hi ha un impagament hi haurà una assegurança o fons públic que ho compensi en un percentatge d’entre el 75 i el 90% en funció del temps cedit. A l’Ajuntament vam fer una prova pilot que va funcionar molt bé.
Girona té un problema de mobilitat i un dèficit ferroviari evident. La millora passa pel Tren Tram?
Hi ha un estudi de viabilitat aprovat des dels pressupostos del 2023. Ha passat un any i aquests estudis encara no s’han fet. Cal que hi siguin per saber quins traçats són els òptims perquè es desenvolupi a les comarques gironines. En els últims pressupostos que van decaure havíem posat una partida per millorar la interurbanitat. Apostem per un desdoblament dels autobusos, la millora de les estacions d’autobusos, també de l'R3.
Al programa diu que finalitzaran l’estudi de viabilitat. Els promotors ho han criticat per inconcret i perquè només es regeix per criteris tècnics i no pels de política pública necessària que podrien fer decaure el projecte si és deficitari. Vostès es comprometrien a fer-los encara que econòmicament no generi beneficis?
En desconec els detalls perquè encara no he pogut veure els estudis. Si el temor és que no hi pugui haver una aposta pública per compensar aquest dèficit nosaltres apostarem perquè hi hagi una tarifació pública. El decalatge entre la inversió i manteniment ha de ser el més sostenible possible, però ha d'haver-hi una tarifació social per compensar-ho, i tant.
Tren tram a banda, els comuns proposen una tarifa unitària de 15 euros per tenir accés a tot el transport de comarques gironines. Què li sembla?
Nosaltres també apostem per un model d’unificació de tarifa similar al de la T-Mobilitat, però no tenim tancat un compromís de xifra. He vist que volen compensar-ho per grups d’edat i nosaltres, fins ara, hem preferit dissenyar tarifes per col·lectius, que siguin més quirúrgics.
També aposten pel baixador— que ha d’aplicar l’Estat— a l’Aeroport de Girona. Els avions són el mètode de transport amb més petjada ecològica. No és incongruent fer la transició ecològica i apostar per tenir més trànsit aeri?
Hem de tornar a tenir els 3,5 milions de passatgers de l'aeroport. Són una dimensió òptima i sostenible pel territori. La indústria s’està adaptant perquè els combustibles cada vegada siguin menys fòssils. Hi ha avenços perquè siguin biocombustibles i tinguin molt menys impacte. La tecnologia ens ajudarà a adaptar la mobilitat i el procés productiu en un model de reindustrialització i d’economia verda que no serà decreixement, sinó progrés sostenible.
“El castellà és una llengua que els catalans veuen com una riquesa… Però també va ser la llengua que se’ns va voler imposar per llei, per decret, amb violència, si més no intel·lectual en molts casos, i física, de vegades.” Hi està d’acord?
Vols dir en èpoques no democràtiques, no? No ho comparteixo gens, ara no t’entenc.
La frase és de Pasqual Maragall. En concret del debat d’investidura a president de la Generalitat del 2003. La relació del PSC amb el català ha canviat?
Hi ha hagut assenyalaments d’altres partits, però continuem defensant el que defensàvem amb Pasqual Maragall i amb Marta Mata. Jo soc filla de la immersió lingüística: el meu pare és andalús i quan va venir aquí va entendre que l’havia d’aprendre. L’escola em va donar l’oportunitat per tenir aquesta riquesa. No entenc les persones que volen limitar l’aprenentatge d’una llengua.
Un canvi respecte al PSC de Maragall és en les intervencions en castellà. En campanya, Salvador Illa ha canviat les intervencions en català o en castellà en un mateix discurs segons el missatge que vol enviar. Això ajuda a la idea que amb el català es pot parlar de tot?
Això li hauries de preguntar a ell. Però les llengües s’estimen, es respecten i es defensen quan les fas servir. Algunes forçes polítiques potser fan servir la llengua per confrontar. Nosaltres sempre hem defensat la cohesió. Pensem en la Unitat Civil del Poble de Catalunya, que diu Josep Benet. Teníem una grandesa en la unitat civil: els espais públics com a àgores i no com a espais sacralitzats. Persones diverses treballant per avançar conjuntament. I en les institucions hem de fer servir la llengua catalana sempre com a prioritat.
No se li fa artificial, que canviï de llengua per adreçar-se al mateix públic? Al carrer, la gent pot expressar-se entre ells en català o en castellà, però els interlocutors no es canvien els papers a mitja conversa.
Entenc que si fa servir les dues llengües als mítings no és per confrontar, sinó per estimar. Ho farà sigui a Cornellà del Llobregat o a Girona. A mi no em sembla que es vagi en detriment del català. En canvi, a mi em sembla que en alguns sectors de l’independentisme s’ha fet servir el català com a llengua de confrontació.
Abans parlava de l’ús social. Segons l’última enquesta a la joventut de Catalunya del 2022, l’ús social del català com a llengua habitual ha caigut els últims 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i d'altres llengües. Com s’ha de revertir?
Tenim una segona onada d’immigració que ve de països i realitats diferents. Hem de fer esforços perquè els espais cívics i socials d’acollida la llengua i la cultura siguin elements d’integració i benvinguda. Potser no s’ha potenciat prou i potser, altra vegada, s’ha deixat sols als ajuntaments. Qui fa els plans d’acollida són tècnics municipals de serveis socials que ho fan com bonament poden. I moltes entitats des del voluntariat, en parelles lingüístiques, per exemple. Cal que la Generalitat hi intervingui amb visió de país.
A l’escola, segons el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat, la meitat d’alumnes de 6è parlen habitualment en castellà o altres llengües, mentre que només un de cada quatre parlen en català. De fet, en joves d’entre 15 i 34 anys les xifres són similars. La immersió es compleix?
Amb aquestes dades sembla que hi ha dificultats en aquest ús. A Catalunya fa massa anys que vivim del relat. Es fan discursos i després no s’hi posen els recursos necessaris per assolir-ho. Les aules d’acollida han desaparegut, pràcticament, de molts dels centres escolars. A Girona els barris amb percentatge d’alumnat migrat pot arribar a ser del 40%. Si no hi poses eina a l’acollida les dificultats perquè el català sigui llengua vehicular creixen.
A l’aula, qui té la facultat que el català sigui vehicular és el professorat. Estan a favor de les inspeccions per fer complir la immersió?
Soc més propositiva que punitivista. Volem que els indicadors siguin bons, ara no ho són. Abans de fer inspeccions apostaria pels recursos. Que l’alumne acollit tingui una primera intensitat d’aprenentatge de la llengua. Si no, és impossible que el professor ho pugui aplicar. La inspecció certificarà això, però si no hi has posat els recursos… Ara si en un centre es detecten pràctiques contràries al sistema d’immersió, aleshores s’hi ha d’actuar.
Però no és una dicotomia: part dels recursos es pot destinar a les inspeccions, precisament per saber on cal reforçar les actuacions.
En general, m’allunyo dels assenyalaments. Ja n’hem viscut de la part contrària i han acabat malament (amb sentències, processos judicials). Jo soc partidària de posar els elements sobre la taula i deixar que el professorat treballi, demani els recursos que necessita. N’estic convençuda.
Alumnes a banda, cal reforçar la consciència lingüística —sigui quina sigui l’especialització— en la formació del professorat?
Jo no hi detecto manca de consciència lingüística entre el professorat. Veig una comunitat educativa molt preocupada pels resultats educatius, en general, no només del català. I Implicats, també. Al català l'hi falten recursos no consciència lingüística. Ells feia molts anys que havien advertit que hi havia problemes greus en el sistema educatiu català.
"Al català falten recursos no consciència lingüística "
Al programa diuen que «Malauradament, Catalunya fa massa temps que no prioritza l’agenda feminista». Aquesta legislatura s’ha estrenat la conselleria d’Igualtat? Com la valora?
La conselleria d’igualtat és el millor símbol de l’obra de govern. Molt relat i discurs, però poca feina. I ho lamento perquè el seu naixement va ser molt ben rebut i ho lamento com a feminista que soc. S’ha aconseguit una estructura i polítiques concretes feministes i en l’àmbit LGTBI i, en canvi, les xifres d’agressions no disminueixen, al contrari – ni en l’àmbit de la dona ni LGTBI. En tres anys jo no he vist gaires recursos personals i econòmics i poques polítiques clares.
Si governen la mantindran?
Jo crec que s’ha de mantenir, sí.
Ho farien amb la mateixa perspectiva? Ho dic perquè, en l’àmbit estatal, al PSOE hi ha hagut una divisió feminista, en la llei trans per exemple.
Em marques un element molt concret que és la llei trans, que és molt divisori. En la resta de qüestions la línia d’actuacions és compartida amb l’agenda de Sumar o de Podem. La llei trans l’hem de tractar amb sensibilitat. S’ha generat patiment a una part de la societat perquè no s’ha tractat d’una manera rigorosa. No comparteixo en absolut com es va presentar la llei trans catalana a l’opinió pública. Va ser poc curosa. I això li he dit a la consellera, en privat, a mercè que forces com Vox o el PP utilitzin aquesta llei d’una manera grollera.
Penso en els plantejaments de Carmen Calvo, per exemple, escèptics en qüestions com la llei trans. En quin marc està el PSC?
Carmen Calvo no forma part del PSC. Ara, és veritat que hi ha opinions diverses al PSC sobre què és un transgènere, però el nostre objectiu és clar: busquem la igualtat entre homes i dones i ens hem de centrar, per exemple, en combatre la violència masclista. Ens hem de focalitzar en allò que ens uneix.
"És veritat que hi ha opinions diverses al PSC sobre què és un transgènere, però el nostre objectiu és clar: busquem la igualtat entre homes i dones"
Illa ha obert i tancat la porta en les darreres 24 hores a Junts. Ho descarta?
Salvador Illa ha dit molt clarament que les dues úniques línies vermelles són Vox i Aliança Catalana. Ja m’agradaria saber si Junts ho pot dir amb la mateixa contundència. Què diem? Quan es vegi el resultat electoral es veuran quins escenaris hi ha. Si algú ha demostrat capacitat de diàleg i d’allargar la mà aquest és Salvador Illa.
Vostè té experiència en escenaris postelectorals poc previsibles. A Girona va guanyar les darreres eleccions, però s’ha quedat sense governar.
Quan Puigdemont parla que si farem un Collboni, penso: si vol mirem què han fet a Girona, on els anticapitalistes han governat amb la dreta catalana només perquè no pogués governar el PSC. El que no ens hem de plantejar són pactes antagònics com aquest. Només fan que hi hagi polítiques que no van enlloc, els dos socis van en direccions diferents.
Ara parlava de l’extrema dreta com a línia vermella. Perquè no van ratificar la Declaració contra el racisme i l’extrema dreta de les candidatures a les eleccions del 12 de maig de 2024. Acceptaran els vots de Vox? Encara que sigui sense res a canvi?
Ni Junts ni nosaltres. No sé com han anat les negociacions, sincerament. Nosaltres en el seu moment sí que ho vam signar, durant la legislatura, hi havia elements que amb la pràctica del dia a dia ja han quedat demostrats. Però de veritat creu que algú té dubtes, en aquest punt de la pel·lícula, de què pactarem amb Aliança i amb Vox?