Què suposaria que l’Alta Garrotxa fos declarada parc natural? Quins canvis hi hauria? Són preguntes que han aparegut després de conèixer la notícia de què la Generalitat té la voluntat de declarar la zona com a parc natural.
La resposta és menys disruptiva del que ens pensem. Segons l’ambientòleg garrotxí i exdirector del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Josep Maria Mallarach, la protecció de l’Alta Garrotxa no canviaria tant com ens pensem si fos un parc natural. Això és degut al fet que el 2021 es va aprovar el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Alta Garrotxa, un document que ja estableix la planificació i les accions de conservació i recuperació del patrimoni natural que s’han de dur a terme.
“En el cas de l’Alta Garrotxa les finalitats ja estan definides al Pla de Protecció vigent. És un cas excepcional a Catalunya, on tenim la majoria dels parcs naturals sense planificació, cosa que és una vergonya”, diu Mallarach, també membre de la Comissió Mundial d'Àrees Protegides de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. De fet, tal com marca la llei espanyola de patrimoni natural i biodiversitat del 2007, tots els parcs naturals haurien de tenir un Pla de Protecció com el que té l’Alta Garrotxa. “És una demostració de què l’administració no compleix la llei. A Catalunya tenim parcs que han celebrat 40 anys i mai han tingut cap planificació equivalent al Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals que exigeix la llei estatal. Això demostra un estat de precarietat extrem i injustificable que contradiu la llei bàsica espanyola”, afegeix l’ambientòleg garrotxí.
Més recursos econòmics i de personal
Per tant, si la declaració de parc natural no milloraria el nivell de protecció de la natural que ja té l’Alta Garrotxa, per què ha de servir? Per poder dur a terme la protecció. Tot i aprovar el 2021 el Pla de Protecció, el Consorci de l’Alta Garrotxaja ha alertat que no està arribant el finançament necessari per desenvolupar les polítiques i accions que s’estableixen al pla (d’un valor aproximat de cinc milions d’euros). L’espai natural es troba amb una teoria que no pot passar a la pràctica per falta de finançament.
La declaració hauria de servir per poder tenir més recursos econòmics i desenvolupar el Pla de Protecció. "L’únic que faria és aportar recursos econòmics i personals. Actualment, els mitjans que té l’Alta Garrotxa són completament desproporcionats amb relació als reptes que han de fer front. La declaració de parc natural permetria fer efectiva tota la vessant positiva del Pla de Protecció. Per això jo estic a favor”, diu Mallarach.
De fet, l’Alta Garrotxa ja va arribar a tenir una dotació i una plantilla que es podria assemblar a la d’un parc natural. Va ser entre el 2009 i 2012. Després de crear el Consorci l’any 2000, la Generalitat i els Ajuntaments van dotar l’òrgan amb una seu a Sadernes amb tècnics, secretaris, auxiliars administratius i, fins i tot, una petita brigada. En aquell moment el pressupost per la gestió de l’espai va arribar als 700.000 euros (actualment és de 500.000).
Però la crisi econòmica del 2008 va provocar un desmantellament de moltes de les polítiques de conservació del patrimoni natural i van fer que el pressupost del Consorci es reduís fins als 200.000 euros i l’òrgan estigués a punt de desaparèixer. Va quedar-hi només un tècnic i fins fa pocs anys l’ens ha sobreviscut.
Amb la declaració de parc natural, l’Alta Garrotxa podria multiplicar el pressupost que tenia el 2009, ja que, per exemple, la Generalitat està finançant la Zona Volcànica amb més d’1,5 milions anuals. “Hi ha uns barems en funció de les figures jurídiques i ara mateix l’Alta Garrotxa és un espai d’interès natural més del Pla d’Espais d’Interès Natural, però els valors que té de patrimoni són mereixedors d’un rang de protecció superior i, per tant, que s’hi destinin més recursos. Si no hi ha una declaració legal, els recursos no vindran”, afirma Mallarach.
Per què ara?
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat el 1992, el qual és l'instrument de planificació del sistema d'espais protegits de Catalunya, ja recollia que l’Alta Garrotxa havia de ser un parc natural. D’això fa 32 anys i ara la Generalitat ha mostrat públicament l’interès per complir amb la planificació. Per què?
Segons l’ambientòleg garrotxí, tot depèn de les voluntats polítiques i els recursos econòmics: “Les polítiques de conservació del patrimoni natural han estat de les més infradotades de tots els àmbits de la Generalitat. Hi ha hagut una voluntat política molt baixa. Si ara hi ha una mica d’interès suposa que pot ser perquè hi ha persones amb més motivació com un secretari general que havia estat director del parc natural dels Aiguamolls”, diu Mallarach referint-se a Jordi Sargatal.
Per altra banda, la Llei del Canvi Climàtic aprovada el 2017 incorpora fons econòmics per al patrimoni natural i, per tant, també hi ha uns recursos disponibles, que encara són insuficients, i que es poden utilitzar per a la conservació i recuperació d’aquest patrimoni. “Tot això són deures pendents. Fa anys que s’hauria d’haver fet”, diu Josep Maria Mallarach.
Cal el consens territorial?
Una de les condicions que des del Consorci de l’Alta Garrotxa s’han imposat per acabar sent un parc natural és que hi hagi “un consens territorial”, és a dir que tots els actors (ajuntaments, administracions i entitats) estiguin d’acord en ser un parc natural. Però això no és legalment imprescindible.
“Legalment, el govern pot declarar amb independència de què tots els Ajuntaments i actors hi estiguin o no d’acord. Una altra cosa és que políticament sigui desitjable, naturalment que sí. És d’esperar que aquí passi”, explica Mallarach.
L’ambientòleg garrotxí assegura que el més important és debatre per què es vol convertir l’Alta Garrotxa en parc natural i entendre què significa això. “El més important és entendre que un parc natural és un instrument, no és una finalitat. La finalitat no és declarar parc natural, és una eina per assolir uns determinats resultats de manteniment i recuperació de paisatges, i de les economies i llocs de treball indispensables per recuperar-los i mantenir-los”. Aquests resultats ja estan fixats en el Pla de Protecció de l’Alta Garrotxa i caldrà que la declaració de parc natural es pugui adaptar als principis del document aprovat el 2021.
“El nom no fa la cosa. Tenim parcs naturals que estan funcionant bé, mitjanament bé o malament. Cal que el debat se centri en les finalitats: per què volen que el parc natural aporti a l’Alta Garrotxa?”, conclou Mallarach.