El 7 de juliol de 2023 Pep Berga (Junts) agafava per segona vegada consecutiva la vara d'alcalde. Després de perdre la majoria absoluta en les eleccions del 28-M, aconseguia mantenir el govern municipal gràcies a un pacte amb els tres regidors d'Esquerra Republicana. Acompanyat d'un nou soci de govern, iniciava un segon mandat que, segons va anunciar, seria la seva última experiència política.

Ara, després d'uns mesos que han servit per arrencar la investidura, conversem amb l'alcalde per parlar sobre algunes de les principals qüestions que han de passar en aquesta última (o no) etapa del líder de Junts a Olot. Un nou mandat i un nou any (el 2024) serveixen per passar revista de projectes, reptes i aspiracions que està afrontant i haurà d'afrontar la capital de la Garrotxa.

Ja li avanço (també als lectors) que no li preguntaré per la variant d'Olot.

Molt bé

Creu que se'n parla massa?

Se'n parla molt perquè és necessària i afecta la qualitat de vida de la ciutat i, per tant, se n'ha de continuar parlant fins que estigui feta.

Recordo l'última entrevista que li vam fer a mitja campanya electoral. Deia que "es pot governar igual de bé amb majoria absoluta que sense".

Ho continuo pensant. Al final del que es tracta és de trobar els suports necessaris per poder aprovar les coses que són necessàries en els Plens Municipals o a la Junta de Govern Local. En el moment en què no tens majoria absoluta, busques aquella formació on hi ha més coincidències personals i amb el programa.
 

Com està sent governar amb Esquerra Republicana?

Molt fluid i molt fàcil. No hi havia grans divergències de programa i això és un punt molt a favor. Cap de les dues formacions s'ha hagut de moure de la seva zona de compromís amb els electors. En la qüestió personal, de seguida hem començat a funcionar molt i molt bé. Quan estàs decidint sobre temes de ciutat, t'oblides completament de si aquell és del teu partit o no.

Què diria que l'ha sorprès més del seu soci de govern?

No hi ha hagut grans sorpreses. Al final, el que és molt important és durant les primeres setmanes veure les fortaleses i debilitats que tots tenim i mirar de cohesionar tan bé com sigui possible l'equip. La veritat, ha estat molt més fàcil del que em pensava en el primer moment.

"No vaig pensar mai que el bloc de les esquerres poguessin arribar a pactar"

Com recorda ara els dies de negociacions per al pacte?

Diria que es va seguir l'opció més lògica a partir del resultat electoral. Nosaltres vam guanyar les eleccions i la suma sortia perfectament bé amb ERC i també amb el PSC, però mirant el programa i les coincidències ideològiques, Esquerra era l'opció més lògica i ara diria que tothom ha acabat veient que era l'opció que s'ajustava més al resultat.

Va arribar a pensar que el bloc d'esquerres pactaria?

Sincerament, no. No ho vaig arribar a veure mai. Veia moltes diferències programàtiques i en la forma de governar. També molta inexperiència: no hi havia cap partit que hagués estat a govern.

A Olot ja som 38.000 habitants.

Amb dades del padró som més. Hem superat els 40.000 habitants. Olot és una ciutat que com la resta de ciutats de Catalunya ha tingut un creixement molt important. Com més som i més diversos, més difícil és la gestió dels pobles i les ciutats. Diria que és el principal repte que tenim tots: que la qualitat dels serveis que es donen sigui possible mantenir-la amb un creixement que, a vegades, va més de pressa que les possibilitats que té el país de crear noves places de mestres o sanitaris.

Per què Olot creix tant?

No creix d'una manera molt diferent de com està creixent Vic. Estem per sota de com creix Salt o altres ciutats. Diria que el creixement és força generalitzat a totes les ciutats. No és un creixement especial a Olot, sinó a tot al país.

Segons l'INE del 2022 al 2023 es va créixer un 3,5%. Sí que l'augment ve molt marcat per l'arribada de la població estrangera.

Està clar, perquè la demografia no ha pujat. Només has de sortir al carrer per veure-ho.
 

Com creu que Olot està encaixant aquesta arribada de població estrangera?

En principi, si no afecta els serveis que estàvem acostumats a rebre, no hauria de ser un problema. En el moment en què no som capaços de donar la resposta per mantenir els serveis, és quan hi ha sectors de la ciutat que es preocupen perquè pugui afectar a la qualitat de l'educació o dels serveis de salut. És un repte. Són persones que venen aquí buscant una vida millor i intenten trobar una feina i fer créixer les seves famílies. El nivell de convivència que hi ha a una ciutat com la nostra, sempre amb les excepcions que són habituals, penso que és prou bo. Hem de continuar treballant en la direcció que no abaixi la qualitat dels bons serveis.


Creu que està passant això ara mateix?

No t'ho sabria dir. A l'Ajuntament se'ns atribueix la responsabilitat de tot, quan hi ha molts serveis que no fem nosaltres. Els serveis de salut, educatius, seguretat o serveis socials no depenen dels Ajuntaments, depenen de la Generalitat. Els Ajuntaments col·laborem o complementem, però la responsabilitat principal és d'ells. Si la Generalitat no té un bon finançament i no pot crear places de mestres, infermers o mossos, això pot acabar que alguns serveis se'n ressentin. Actualment, la Generalitat continua tenint un finançament molt per sota del que mereixeria i, en aquest sentit, penso que l'Estat continua tractant malament Catalunya.

Els últims mesos s'ha parlat molt del padró dels Ajuntaments, sobretot a Ripoll. Com treballa l'Ajuntament amb el padró?

Una persona que ve a viure a la ciutat i demana per empadronar-se, se l'empadrona. Només faltaria. El fet que les ciutats acullin un volum tan important de persones no és una cosa que es pugui controlar des del padró. És l'Estat o Europa qui té la competència. És un tema complex, però poca cosa hi pot fer un Ajuntament. Si venen persones nouvingudes, hem de mirar que això no afecti la qualitat dels serveis, acollir-les tan bé com sigui possible i treballar per mantenir i preservar tot allò que tenim i que ens agrada de com vivim.

"Ens preguntem si el model socioeconòmic actual de la ciutat és el que volem en un futur i la resposta és no

Olot va tancar el desembre de 2023 amb una molt bona dada d'atur: un 7%. Però també el 2023 es va redactar el Pla de Talent, ja que quatre de cada deu ofertes de feina de l'Oficina de Mas les Mates no es podia cobrir. Tenim molta gent treballant, però alhora també ens costa cobrir ofertes laborals.

Venim d'un model socioeconòmic d'una ciutat amb males comunicacions i en què els costos afegits que suposaven aquestes males comunicacions moltes vegades es compensaven treballant més hores de la mitjana i el que acabem tenint són uns salaris baixos en comparació a altres zones de Catalunya. El repte és mantenir-nos en aquest 7%, però acompanyat d'un increment dels salaris. Això vol dir crear llocs de treball més qualificats i més ben pagats. I no es fa d'un dia per altre perquè vol dir canviar el model socioeconòmic que tenim. Hem de fer passes pensant a canviar aquest model d'aquí a quinze o vint anys. Si mires la història de la ciutat, veus que el seu origen va ser el tèxtil, un sector que es va mantenir fins a finals del segle XIX i que va estar acompanyat del sector de la imatgeria religiosa; és a principis dels anys seixanta quan es descobreix que una pesseta invertida en tèxtil es multiplica per quatre si s'inverteix en el sector carni. Això genera un traspàs en tot el que és el model del tèxtil en l'agroalimentari basat en el porc. Aquests canvis són lents i, mentrestant, la gent ha de poder treballar. El que ha d'aspirar una ciutat com la nostra és que d'aquí a quinze o vint anys tornem a fer un canvi de model per tenir millors llocs de treball i més ben pagats. Pensar que això es pot fer d'una manera ràpida és fer-nos trampes.



És un equilibri clau: que hi hagi feina i que estigui ben pagada.

He posat l'exemple de les càrnies. Determinats sectors i mitjans els han posat en el punt de mira dient que aquest model no és el que agrada, però vull recordar que empreses com Noel o Espunya han celebrat més de vuitanta anys. Són empreses que han donat feina a generacions d'olotins i sense elles no ens n'hauríem sortit. En aquest moment, entrem en un punt que ens preguntem si és això el que volem en un futur i la resposta és no, probablement no. Però tampoc hem de perdre de vista que és del que hem viscut en aquesta ciutat i comarca durant generacions i fins que no trobem uns canvis que es produeixin gradualment no en podrem prescindir. Si em preguntes què m'estimo més que es fabriqui a Olot: pernils o microxips? Et diria microxips. Però els microxips els fan a Taiwan des de fa molts anys i això no ho canviarem d'un dia per altre.

Està d'acord, doncs, que hi ha d'haver un canvi de model socioeconòmic a la ciutat.

Penso que la ciutat té les condicions perquè es produeixi aquest canvi perquè cada vegada hi ha més professionals ben formats i amb un poder adquisitiu alt que abandonen les ciutats precisament per viure d'una manera més tranquil·la i pausada amb un paisatge que acompanyi i bons serveis. Vivim en un lloc privilegiat com per poder oferir això i és un factor que es valora cada vegada més. La Covid també ens ha ensenyat que ja no ens cal anar físicament a treballar. Hi ha professionals d'altíssim nivell que viuen a la nostra ciutat, però que pràcticament no ho sabem perquè els resultats de la seva feina es dona en altres llocs. Això anirà més als pròxims anys.



Té la sensació que Olot es coneix massa per la quantitat de porcs que s'hi maten?

No. Suposo que hi ha contribuït un parell d'articles o un parell de programes de televisió, però no. Per posar un exemple, no relacionem la ciutat amb els pollastres o les vaques perquè estan a un altre lloc de Catalunya. Tots mengem pollastre cada dia a casa i a Olot no s'hi sacrifica ni un pollastre. Coincideix aquest tema dels porcs amb el sector l'agroalimentari particular que ens ha tocat. Si te'n vas a Lleida, et parlaran de fruites o si vas a ciutats que tenen port, et parlaran de la pesca i la crisi del peix i els seus abusos. Cada ciutat té el seu nínxol en què s'ha fet important i a nosaltres ens ha tocat aquest i ens ha donat i n'hem viscut molts i molts anys.
 

Pel que també es coneix Olot és per la seva cultura. I un dels principals projectes en aquest àmbit és l'Illa del Carme, la qual incorpora un centre cultural amb la nova biblioteca i també suposarà una reforma del Nucli Antic. Veurem alguna cosa aquest mandat d'aquesta illa?

Ja hem vist la remodelació de la plaça del Carme i hem contractat una persona perquè lideri aquesta reforma del Nucli Antic que és la Itziar González. Ella situa un espai temporal de vuit anys per aconseguir aquesta regeneració del barri. És molt important que tots coincidim en la manera d'abordar-la perquè no pot ser que dos governs municipals diferents aturin l'orientació. Ara tenim clar que el model passa per la regeneració d'illes d'habitatges i això ha d'anar acompanyat d'actuacions en les zones més públiques com és el centre cultural de l'Illa del Carme. Hem d'anar fent passos per assolir aquest horitzó que no el tenim a tocar. Aquest mandat no serà possible tenir la nova biblioteca. Aquest mandat estarà feta la piscina coberta, el CAP de Sant Miquel, hauran començat les obres de la variant, però el centre cultural és impossible pugui estar acabat dins d'aquest mandat. Tant de bo sigui possible que el 2026-2027 puguem veure algunes actuacions.

Com està sent el treball amb la Itziar González?

Ja ens ha presentat el model de regeneració que pensa que funcionarà. Es tracta d'un model que no només s'haurà de fer dels recursos de l'Ajuntament o els propietaris, sinó que s'haurà de nodrir també del Pla de Barris que sortirà el 2025 pel Departament de Territori i d'un altre que ja sortirà aquest 2024 des del Departament de Drets Socials. Tenim el model i ara es tracta de traslladar-lo a les persones que hi viuen i són propietaris. Ve molta feina d'explicar per què cap de les accions en les illes de cases malmeses es pot fer amb un propietari o amb dos, sinó que ho han de fer tots a la vegada. El secret és aquest: explicar i convèncer. Crec que aquest mandat ja hem de veure que, com a mínim, una illa de cases regenerada.

"Tenim un primer treball que ens diu que per cada euro invertit a l'Espai Cràter hi ha un retorn de seixanta euros"

S'haurà d'enderrocar?

Hi haurà vegades que s'haurà d'enderrocar. No es tracta de tirar tota una illa a terra i tornar-ne a aixecar una de nova, però sí que hi ha parts estructurals d'algunes finques que serà necessari enderrocar per unir-les a altres que tinguin una estructura millor. És molt important que els habitatges que surtin d'aquí tinguin doble ventilació o que hi toqui el sol. Probablement es perdran metres d'edificabilitat, però aquí és molt important l'aportació pública i ja s'anirà veient quan arribem als detalls.

S'ha parlat amb propietaris?

Sí, però encara no hem fet les reunions amb tots. Això començarà a partir d'ara al mes de març. La veritat és que hi ha hagut bona sintonia i hi ha persones de la ciutat disposades a invertir-hi. Part del finançament també el voldrem trobar a casa.

Sobre el Nucli Antic, un element que també havia de generar-hi impacte és l'Espai Cràter. Després de gairebé dos anys de vida, se sap quin impacte ha tingut l'equipament al centre de la ciutat?

Ha tingut un impacte molt per sobre del que esperàvem. Tenim un primer treball que ens diu que per cada euro invertit hi ha un retorn de seixanta euros. També hi ha una altra cosa que és la bona acollida que ha tingut l'espai per fer-hi actes de la ciutat. Penso que l'Espai Cràter ha sortit molt i molt bé i els impactes són molt positius.

Parlava abans de la piscina municipal coberta. El projecte ja s'està acabant de redactar. Com serà aquest equipament?

Ha de donar servei no només a persones que viuen a Olot sinó també de la seva corona immediata: gairebé 5.000 persones viuen a les Preses i a la Vall d'en Bas o 3.000 a Sant Joan les Fonts. Estem parlant d'una corona important de gairebé 50.000 persones i és un dèficit que no tinguem un equipament d'aquesta mena. Serà una piscina funcional, però no estarà feta amb excessos. Fem allò que pensem que podem tenir. No podem començar a construir un equipament esportiu amb serveis complementaris que doblaria el preu i que després no sigui sostenible. És tan important la inversió com pensar quins costos energètics o de personal tindrà. Esperem que vegem acabada la piscina d'aquí a dos anys.

Han calculat els costos i dimensió que podria tenir la piscina?

I tant. La tardança que està tenint el projecte té a veure amb el fet que, per exemple, un metre més d'alçada de la piscina té conseqüències en el cost energètic per mantenir la temperatura.
 

Què n'espera d'aquest 2024?

Esperaria que les coses que estan començades comencin a ser una realitat com projectes de la Generalitat que s'han dilatat moltíssim. M'agradaria veure les obres del CAP de Sant Miquel, l'obertura de la nova oficina del SOC, el projecte de la variant acabat i que ja només faltés la licitació de les obres, m'agradaria veure l'obertura de l'Oficina d'Atenció Ciutadana del Firalet, l'oficina d'atenció de la Policia Municipal, el projecte de dinamització comercial del carrer Hospici i plaça Mora, o els dos milions d'euros per a la rehabilitació de la Residència Sant Jaume, etc. Haurem de veure moltes coses i m'agradaria que totes sortissin bé. Això vol molta concentració. Tenim els recursos humans que tenim. A vegades, la gent es pensa que som un exèrcit de persones treballant, però no som així. A vegades ens falta temps per arribar a tot i m'agradaria que no hi hagués més entrebancs i que tinguem una ciutat millor.

"No sóc capaç de visualitzar com em sentiré el 2026 i potser encara tindré molta il·lusió de fer alguna cosa per la ciutat

Serà el seu segon mandat. És l'hora de materialitzar aquells projectes que no va poder executar els anteriors quatre anys?

La pandèmia ens va afectar d'una manera molt important. Teníem un full de ruta que ens va canviar d'un dia per un altre. Això va afectar gairebé la meitat del mandat anterior i a la segona meitat ens vam dedicar a planificar i iniciar pràcticament tot el que t'he comentat que m'agradaria veure aquest 2024.

Ja va avançar que aquest seria el seu últim mandat. Treballa pensant que serà així?

Mai treballo d'aquesta manera. Una cosa és una declaració d'intencions i dir que, en principi, treballo en aquest escenari, però penso que mai ho has de donar per definitivament tancat fins que no en parles amb els teus companys de viatge. A veure. En aquests moments, no sóc capaç de visualitzar com em sentiré el 2026 i potser encara tindré molta il·lusió de fer alguna cosa per la ciutat. Les coses mai s'han de donar definitivament per tancades, però sí que treballo amb un horitzó de dir que dos mandats està bé i he d'anar fent pas a pas. I en aquest moment, tinc la idea de fer-ho tan bé com sigui possible aquests quatre anys i quan arribi el moment de parlar d'aquestes coses, ja en parlarem.