Salvador Illa va aconseguir in extremis calmar la pagesia que amenaçava amb una setmana de talls de carreteres arreu del país. El consell executiu d'aquest dimarts ja va aprovar una bateria de mesures per reduir la burocràcia -una de les grans reivindicacions del sector-, però l'acord signat amb el Gremi de la Pagesia Catalana també inclou mesures que qüestionen part de les polítiques de biodiversitat del Govern, fet que ha generat preocupació en l'àmbit de la recerca i indignació entre les organitzacions ecologistes.
L'Agència de la Natura, solució o problema?
El Parlament de Catalunya va aprovar el juliol de 2020 la llei de l'Agència de la Natura, que en preveia la constitució al cap de 12 mesos. Després d'encadenar retards, un dels primers pronunciaments públics del nou secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, va ser comprometre's a tenir-la en funcionament l'estiu de 2025. Mesos més tard, malgrat endarrerir-ho fins a inicis de 2026, mantenia que tot avançava en la bona direcció.
Ara, l'acord amb l'antiga Revolta Pagesa no només posa en qüestió el calendari sinó també la forma de la futura agència. Concretament, es modificarà la llei per tal d'incloure fins a cinc representants del sector primari i el Departament de Territori, malgrat no firmar l'acord, “es compromet a no impulsar el projecte” fins que es faci efectiu aquest canvi.
Ho justifica Mar Ariza, vicepresidenta del Gremi de la Pagesia Catalana, en declaracions a Nació: “Tal com està plantejat actualment és un model autoritari que no funcionarà”. En canvi, des d'altres sectors es veia aquest organisme com una oportunitat precisament per traçar estratègies compartides. “Ens hem d'arremangar. Patim una crisi de biodiversitat sense precedents i ens la juguem tots, també els agricultors”, apunta el biòleg Joan Pino, director del CREAF.
La nova aturada preocupa als ecologistes. Cristina Sánchez, delegada a Catalunya de SEO Birdlife, demana “fermesa al Govern i als partits del Parlament” per fer-la realitat en el menor breu temps possible. “Cada dia estem perdent possibilitats d'invertir en polítiques de biodiversitat que també podrien ajudar al sector agrari”, afirma.
L'ús del fosfur d'alumini pot acabar a la justícia
Un dels punts més polèmics de l'acord signat diumenge per Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura, és el referent a la utilització del fosfur d'alumini per actuar contra la plaga de conills a Ponent. El text assegura que una vegada aquest febrer es publiqui un estudi iniciat la legislatura passada, “l'aplicació sigui imminent” i que es repeteixin les aplicacions “cada vegada que els caus tornin a ser habitats”. Fonts del Departament d'Agricultura aclareixen a Nació que “en cap cas s'aplicarà de manera indiscriminada als cultius”. En aquest sentit, recorden que només es pot aplicar en infraestructures -per exemple en talussos de vies de trens o carreteres- i que això no canviarà.
Per entitats com Ecologistes de Catalunya, Depana o SEO Birdlife és una “línia vermella”. Sánchez confirma a Nació que ho portaran a la justícia si es passa “de les paraules als fets” i recorda que a Europa està prohibit excepte en condicions molt específiques. “És un producte generalista que afecta qualsevol mena de fauna”, adverteix. “No va en la bona direcció”, admet el director del CREAF. De fet, la possibilitat d'utilitzar aquest producte químic ja va provocar una primera denúncia contra l'exconsellera Teresa Jordà i l'exdirectora general Anna Sanitjas -des d'Agricultura no s'ha aclarit l'estat d'aquest expedient-.
Aquest i la resta d'acords s'han pres al marge de Territori. Aquest fet, segons les entitats ecologistes, torna a demostrar “la necessitat d'un Departament de Medi Ambient fort amb rang de vicepresidència que guiï les polítiques sectorials”, com van reclamar durant la campanya electoral.
Descartada la reintroducció del linx
Un altre dels primers projectes anunciats pel secretari Jordi Sargatal era reactivar el projecte de reintroducció del linx, un fet que queda totalment descartat arran dels acords del cap de setmana. Ho justifica la vicepresidenta del Gremi de la Pagesia: “Hi ha estudis a Andalusia o Portugal que mostren que no contribueix a evitar a llarg termini la sobrepoblació de conills”.
Des de SEO Birdlife s'admet que no és la solució a la plaga, sinó un element més. “Un dels principals problemes és que autoritzem matar 3.000 guineus a l'any”, assenyala Cristina Sánchez. El director del CREAF, per la seva banda, recorda que la clau és recuperar el conjunt dels depredadors: rapinyaires com els aguilots i les àligues cua-barrades, però també mamífers com la guineu, el turó, el gat salvatge, la fagina o, fins i tot, la mustela. “La simplificació dels ecosistemes per la intensificació agrícola no ha ajudat a autoregular la població de conills”, conclou.
L'aplicació de llei de la restauració de la natura és un dels grans reptes en biodiversitat del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i que -tal com va passar en l'àmbit europeu- pot esdevenir un nou punt de fricció entre administració, el sector de la conservació i el primari.
Malgrat que aquesta divisió es manifesta amb recurrència, hi ha un cert diagnòstic compartit de la necessitat d'evitar-la. “Som els més interessats a conservar la biodiversitat”, explica la vicepresidenta del Gremi de la Pagesia Catalana.
“Necessitem els pagesos, però que siguin ambientalment compromesos. I nosaltres ens hem de comprometre en la seva viabilitat”, afegeix Joan Pino. “Cal admetre que hi ha problemes amb la fauna salvatge i que l'administració no ha estat prou àgil en compensar-ho”, conclou la representant dels ecologistes.
On les postures són absolutament coincidents és en rebutjar episodis com la crema intencionada de dues torres de nidificació d'ocells a Ponent. El Gremi de la Pagesia Catalana, en un comunicat, ho ha condemnat fermament: “Són fets que malmeten el medi ambient i que van en contra dels nostres valors com a organització que lluita pels drets dels pagesos i ramaders”.