A la segona ha anat la vençuda. La COP16 de biodiversitat ha necessitat una segona trobada per acabar amb resultats. Després que la cimera celebrada el novembre a la ciutat colombiana de Cali s'hagués de suspendre per manca de quòrum, una pròrroga de tres dies celebrada aquesta setmana a Roma ha servit per tancar el primer acord global per finançar la conservació de la diversitat biològica.
Fer possible l'objectiu de protegir el 30% del planeta
La COP16 tenia com a gran objectiu fer possible econòmicament el pacte assolit el 2022 de protegir (i gestionar de manera efectiva) el 30% del planeta, tant en les àrees terrestres com marines. Conegut popularment com a 30x30 -ja que la fita per assolir-ho és el 2030-, necessitava un mecanisme econòmic per intentar-ho fer possible.
Finalment, després de tres dies reunions a la capital italiana, els estats integrants en el Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides han arribat a un acord. Experts com Alicia Pérez-Porro, responsable Relaciones Institucionals del CREAF i Daniel Montoya, investigador del Basque Centre for Climate Change admeten en declaracions a Science Media Center que el resultat no és prou ambiciós, però consideren positiu que s'hagi assolit una entesa.
En aquest sentit, les perspectives no eren molt favorables. Més enllà del fiasco de Cali -quan la manca de quòrum en les hores finals de la cimera va obligar a suspendre-la-, s'hi sumava la dimissió com a ministra de Medi Ambient anunciada el febrer per Susana Muhamad, presidenta de la COP16, així com l'impacte global de l'arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units.
L'acord de Roma inclou la mobilització de recursos i la creació de mecanismes per finançar la conservació de la natura a escala global així com la creació d'un marc d'avaluació i seguiment. Muhamad ha assegurat que és una fita històrica: "Hem enviat una llum d'esperança".