La sequera ja torna a ser aquí. Evidentment, la crisi hídrica no havia marxat. Però una primavera plujosa com les d'abans, no només ens van permetre superar una situació crítica inèdita -mai abans els embassaments havien arribat al 14%- sinó que van posar les bases per normalitzar la situació.

A inicis de juliol el sistema Ter-Llobregat tenia unes reserves de 240 hm3. Un llindar que, actualment, hauria permès eliminar les poques restriccions que queden. Res més lluny de la realitat. Al descens de recursos hídrics típic de l'estiu -el menor dels darrers cinc anys-, se li ha sumat un setembre complicat. Mentre en punts del litoral va ploure més del doble de la mitjana climàtica -amb inundacions al Baix Empordà i el Garraf, per exemple-, al quadrant nord-est hi ha zones on no va ploure ni el 30%.

Les males llengües ja han atribuït l'activació de les alertes per la situació a la fi de la temporada turística. La realitat és que l'estiu no ha estat especialment dolent: ha fet menys calor que els dos anteriors -això redueix l'evaporació-, el consum s'ha reduit cada mes respecte al 2023 -malgrat tenir menys restriccions- i la baixada dels embassaments ha estat inferior, malgrat la decisió de l'ACA de prioritzar l'aigua superficial per davant de la subterrània per afavorir la recàrrega dels aqüífers.

Tot i aquests condicionants relativament favorables, la manca de precipitacions a les capçaleres aquest setembre ha fet baixar les reserves del sistema Ter-Llobregat fins a 180 hm3. Són només 35 més que el llindar que marca l'excepcionalitat o, cosa que és el mateix, tornar a tenir restriccions força dures. Un escenari que un servidor veia difícil fa unes setmanes, però que ara ja no es pot descartar.

Un dels reptes del nou Govern era preparar Catalunya per a les futures sequeres -la consellera Paneque sempre parla d'intentar deslligar (és possible?) la pluviometria del cicle de l'aigua-, però no es podrà deslliurar de gestionar la crisi hídrica en el curt termini. De moment, ja ha reactivat la comissió interdepartamental de sequera: no es reunia des del 18 de juny i a partir d'ara ho farà cada setmana.

Com passava en l'anterior executiu, el futur més proper el marcarà la pluja, ja que les solucions anunciades -perforar pous i accelerar la potabilització del Besòs- ja eren conegudes i aporten pocs recursos. De fet, com reclamàvem fa uns mesos, l'únic que es pot exigir són missatges clars i entenedors En definitiva, evitar contradiccions com la de la dessalinitzadora temporal del port de Barcelona: on secretari de Transició Ecològica, directora general de Transició Hídrica i consellera van expressar tres idees diferents en només tres dies.

Més d'un 10% dels ocells es podrien extingir en dos segles

Fa temps que s'adverteix que vivim la sisena gran extinció d'espècies. Ho mostra l'estudi internacional amb participació del CREAF publicat a Science i que analitza les extincions d'ocells. N'he parlat amb l'ecòleg Ferran Sayol.

• S'ha documentat la pèrdua de 610 espècies -s'estima que poden ser fins a 1.430-.
• De les 10.000 actuals, se'n podrien perdre 1.305 en els pròxims dos segles.
• Les extincions documentades han suposat perdre el 20% de diversitat funcional (els rols que desenvolupen en els ecosistemes).

La volta al món en quatre notícies

1. La fi d'una era. El Regne Unit, bressol de la Revolució Industrial, tanca l'última central de carbó i s'allibera del combustible fòssil més contaminant.
2. La crisi climàtica obliga a redefinir la frontera entre Itàlia i Suïssa als Alps a causa del retrocés de les glaceres.
3. Adeu a les glaceres dels Pirineus d'aquí a una dècada: la superfície s'ha reduït un 93% des de mitjan segle XIX (llegit a Le Monde).
4. Les zones verdes s'expandeixen de forma accelerada a l'Antàrtida, malgrat que encara només ocupen un 0,12% de la superfície total (llegit a El País).

🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!