Veure el Ter a Ripoll amb un cabal de 80 m3/s -aquest hivern no passàvem de 3- o les imatges a Roda amb 280 m'han transportat al passat. Per un moment, semblava el 2020 quan patíem més pel creixement dels rius que no pas per tenir embassaments moribunds.
L'aigua també ha començat a entrar a l'antiga església de Sant Romà de Sau i és qüestió de dies que la Baells superi el 50%. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat freguen el 38% i no tardarem a estar al 40%. Amb totes aquestes dades és normal que el Govern es plantegi reduir encara més les restriccions i passar d'excepcionalitat a alerta -segurament també afectarà altres zones del país-.
Ara bé, la sequera s'ha acabat? Crec que encara és massa d'hora per enterrar-la definitivament. És cert que s'ha aturat el període sense precipitacions més llarg, intens i extens dels darrers dos segles. L'exemple de Barcelona és clar: en menys de sis mesos ha plogut més que el 2022, el 2023 i quasi el 2021. Una tardor normal -plujosa- ens permetria superar definitivament la situació al sistema Ter-Llobregat, però la situació es manté complicada a l'Alt Empordà i extremament crítica al Camp de Tarragona, amb els embassaments de Siurana i Riudecanyes per sota del 2,5%.
Evolució de les reserves del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
Administrativament, en tindrem fins que es desactivi el pla de sequera. I això no serà ni aquesta tardor ni, molt probablement, a inicis del 2025. Per fer-ho: caldrà que no hi hagi ni una zona de les conques internes en alerta. En el cas del sistema Ter-Llobregat, per exemple, caldrien ara uns 300 hm3 i a partir de setembre uns 240. Ara mateix, els embassaments en tenen 230, valors de setembre del 2022, i tot fa pensar que encara hi ha molt marge per pujar. Tant de bo, l'ascens no s'aturi fins a mitjan juliol.
Més enllà de dades i escenaris, el respir de veure els embassaments ja quasi mig plens ens hauria de servir per a dues coses. La primera, per revisar com s'ha gestionat aquesta crisi i per no frenar totes aquelles actuacions -siguin d'eficiència o de generació de recursos alternatius- que s'han planificat els darrers anys. La segona és per, d'una vegada, debatre quin model territorial i econòmic volem per Catalunya i quin paper -limitant- hi juguen els recursos hídrics. Que la pròxima sequera -tingui la magnitud que tingui- no ens agafi amb els deures per fer.
Suïssa ens marca el camí?
Mentre Catalunya i la resta de territoris de la Unió Europea votaven, a Suïssa celebraven fins a quatre referèndums. Un era per validar la reforma de la llei de l'electricitat per tal d'accelerar el desplegament de les renovables.
El país helvètic, com Catalunya, té una gran dependència de les nuclears (i dels combustibles fòssils). Que un 69% dels electors hagin aprovat una llei amb projectes concrets per avançar cap a la neutralitat climàtica, dona molta legitimitat al desplegament de les renovables.
Malgrat que a casa nostra no podem tirar coets, quedem-nos amb una notícia positiva d'aquesta setmana: les inversions mundials en renovables i emmagatzematge superaran aquest 2024 per primera vegada als combustibles fòssils.
[🤬 Aquesta mateixa setmana, el parlament suís votava ignorar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans per inacció climàtica].
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- Crisi als turons de prosecco d'Itàlia: agricultors i investigadors posen en marxa mesures per adaptar-se a la crisi climàtica (llegit a The Guardian)
- Viure al fons del mar pel canvi climàtic: l'exposició fotogràfica que mostra el drama d'illes del Pacífic com Fiji (llegit a Climática).
- Més de la meitat de les 2.900 espècies en risc d'extinció a Françano estan directament protegides (llegit a Le Monde).
- L'energia renovable per si sola no pot salvar una xarxa ucraïnesa molt afectada pels atacs russos (llegit a Semafor).
🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!