Barcelona és un exemple sobre com el canvi climàtic està reconfigurant el Mediterrani. Les calorades extremes, així com els aiguats que es desmarquen de l'habitual i la vulnerabilitat de la biodiversitat davant aquests fenòmens meteorològics formen part d'un context que s'assembla al de moltes ciutats costaneres. Són situacions que han redibuixat les polítiques públiques i la manera de concebre un paradigma que, lluny de poder evitar-se, ha obligat a repensar com resistir a uns esdeveniments cada vegada més intensos i imprevisibles. Aquest dimarts, la capital catalana serà, també, l'aparador de les solucions davant aquest futur amb la celebració del Ciutats Resilients 2026.
La jornada, organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona, aplegarà experts i públic per tractar com l'urbanisme s'ha d'adaptar als estralls del canvi climàtic. Una sessió que es podrà seguir en directe i on intervendran, també, representants governamentals de ciutats europees que conversaran sobre llurs mecanismes a l'hora de construir un urbanisme resistent als impactes de la crisi. Londres, Atenes, Rotterdam i Vitoria-Gasteiz compartiran les seves experiències en un mateix espai, a ca l'Alier, que també serà l'escenari de diferents debats sobre els elements que cal tenir en compte quan es parla de resiliència.
L'adaptació a la calor extrema, la renaturaliztació de l'espai urbà i la redifinició de la costa són els principals eixos que s'abordaran al llarg de la jornada. L'objectiu és, doncs, que el món local (des de ciutats grans a pobles petits) tingui a l'abast referents pràctics i maniobres concretes per fer front a un canvi climàtic. Un repte global que posa sobre la taula nous riscos i que obliga a readaptar les seves accions.
Què en destaquen, els ponents?
En les darreres setmanes, Impacte ha conversat amb diversos dels participants de la jornada sobre els factors que cal tenir en compte a l'hora de parlar de la resiliència de les ciutats. Esteban León, el cap de Programa Global de Resiliència Urbana d'UN-Habitat ha posat en el mateix pla dos debats que, sovint, es tracten per separat: el creixement de la població mundial es desenvolupa en un món amb cada vegada menys recursos. Parlarà, entre d'altres qüestions, amb el director de Desenvolupament Resilient de la xarxa internacional de Governs Locals per a la Sostenibilitat, David Jacóme, cap al final de les sessions.
La investigadora del CREAF Mariona Ferrándiz i Álvaro Sainz, com a cap d'Infraestructures de l'AMB, han destacat la importància de la vegetació tant enmig de l'asfalt com a la rodalia de les ciutats. No només pel que fa a la mitigació dels efectes més palpables, com les calorades i el drenatge de grans acumulacions d'aigua, sinó que, també, per aprendre sobre com els arbres i les plantes s'adapten a un clima cada vegada més canviant. També, perquè els espais naturals no acabin en l'abandó. Són temes que tractaran en un col·loqui sobre la renaturalització de les ciutats juntament amb Maria Lucrezia De Marco, arquitecta a Stefano Boeri Architetti.
En aquesta línia, la tinenta d'alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, ha avançat l'estratègia de l'ajuntament per ampliar en 73 hectàrees els espais verds de la ciutat com a puntal de les seves polítiques públiques. Les contrastarà amb representants com Hannah Betteridge (Londres), Elissavet Bargianni (Atenes), Mattijs van Ruijven (Rotterdam) i Borja Rodríguez (Vitoria-Gasteiz), que també tractaran els reptes per al benestar dels ciutadans.
Joan Ramon Villabí, director de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, advoca per una visió més àmplia d'aquesta qüestió i que es fixi, també, en com els patrons de consum poden ajudar a frenar els efectes del canvi climàtic. Com les ciutats s'enfronten a la calor serà el principal tema de diàleg entre experts de diferents àmbits, com Marta Olazabal (Basque Centre for Climate Change), Constantinos Cartalis (National and Kapodistrian University of Athens) i Irma Ventayol (directora de Serveis de l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, Ajuntament de Barcelona).
