La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,9 ºC des de mitjans del segle XX. Es tracta d'un increment molt superior al del conjunt del planeta, que el 2023 va fregar els temuts 1,5 ºC, però que de mitjana se situa entorn dels 1,2. Per què el Mediterrani es considera una de les zones zero del canvi climàtic? "Estem a la primera línia de front de l'expansió dels climes càlids", explica Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya.
Les condicions de calor s'eixamplen
La situació de Catalunya és compartida pel conjunt de la regió mediterrània, tant a la ribera nord com a la sud. "És un hotspot del canvi climàtic", destaca la climatòloga Manola Brunet. De fet, un estudi de fa pocs mesos situava la península Ibèrica, Palestina, el Marroc i Grècia com els països on més disminuiria la precipitació si no es reduïa l'escalfament global.
En qüestió de temperatures, el Mediterrani també és una de les regions del món més vulnerables, només superada per l'Àrtic, segons el responsable del Meteocat. El desgel accelerat té un efecte de retroalimentació: els termòmetres s'enfilen molt més de l'esperat per l'efecte de l'albedo en canviar una superfície blanca per una de molt més fosca.
"El Mediterrani som la primera línia que hi ha fora del món càlid.", resumeix de manera gràfica Prohom. "I patim les conseqüències de l'eixamplament de les condicions de calor", afegeix. En aquest sentit, Catalunya i el conjunt de pobles mediterranis estem veient com es multipliquen extrems climàtics com les onades de calor, les temperatures rècord -l'estiu passat a Figueres es van arribar als 45,4 ºC- i les nits tropicals, entre altres.
- El nombre anual de nits tropicals (temperatura mínima per sobre de 20 ºC) és de 36 més que va setanta anys, mentre que els dies anuals de glaçada han disminuït en 30 dies de mitjana.
- En el període 1971-2023, la intensitat i la durada de les sequeres ha augmentat al conjunt de Catalunya i els períodes humits són menys extensos i menys intensos.
- La insolació mitjana a Catalunya s'ha incrementat durant el període 1951-2023 a un ritme de gairebé 35 hores per dècada, de manera que actualment hi ha unes 254 hores anuals de sol més que a mitjan segle XX. El nombre anual de dies serens s'incrementa en 53 respecte de 1950.
Evolució dels dies coberts i serens a Catalunya
- La temperatura de l'aigua del mar a l'Estartit ha augmentat a un ritme de 0,3 °C/dècada en els primers 20 metres de profunditat i de 0,2 °C/dècada de 50 a 80 metres de fondària (dades 1974-2023).
L'estabilitat augmenta l'impacte de l'escalfament global
La regió mediterrània té un clima molt peculiar, marcat per la influència mútua de les circulacions temperada i subtropical. Això ens dona, segons explica Manola Brunet, que va ser la primera presidenta d'una comissió de l'Organització Meteorològica Mundial, un clima amb unes condicions molt benignes. "Tenim un quasi no hivern, un període càlid molt llarg i una precipitació molt irregular, tant en el temps com en l'espai", destaca.
Tot plegat es combina en una latitud on predominen les condicions d'estabilitat atmosfèrica, és a dir, amb anticiclons. "Aquesta configuració afavoreix que l'impacte global de la concentració de gasos d'efecte hivernacle s'incrementi en aquest àmbit regional", apunta.
Per tot plegat, els estudis de la climatòloga de la Universitat Rovira i Virgili conclouen que el Mediterrani, especialment la regió occidental, s'escalfa el doble que el conjunt del planeta. "Tot plegat, ens porta cap a una tendència a l'aridificació", conclou.
La dificultat de comparar les diverses dades
Aquesta setmana, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, s'han publicat diversos estudis sobre l'abast de l'escalfament global. El projecte europeu de Copernicus ha constatat que ja s'acumulen 12 mesos amb rècords mensuals de temperatura. En aquest any natural l'escalfament s'ha situat en 1,63 ºC sobre l'era preindustrial mentre que el 2023 va ser d'1,45 ºC.
Anomalia de temperatura a Catalunya respecte 1961-1990
Aquesta dada es pot comparar amb els 2,4 ºC d'escalfament que va tenir Catalunya l'any passat? No. En el cas del Meteocat fa referència al període 1961-1990 mentre que Copernicus ho fa respecte al 1850-1900 -també ho compara amb el 1990-2020-.
"Realment les comparacions no són fàcils", admet Marc Prohom del Meteocat. Assegura que els agradaria poder tenir períodes de referència més antics, però que de moment se centren en aquest -i amb l'evolució dels darrers 75 anys-. "Fins al 1950 tenim una cobertura de dades suficient amb un total de 27 sèries", explica a Nació.
Tot i això, el Meteocat també ha fet una reanàlisi per estimar quin escalfament acumula el nostre entorn -incloent el mar- des de l'era preindustrial. Se situa en 2,2 ºC, una xifra que també apunta en la mateixa direcció, l'escalfament regional s'acosta al doble que al conjunt del planeta.