El 2023 el planeta va registrar el rècord anual de calor i el 2024 el registre es va esmicolar amb un escalfament d'1,6 ºC respecte a l'era preindustrial. Més enllà de la superfície terrestre, on s'està notant més les temperatures anòmales és als oceans. En aquest sentit, la combinació de l'acceleració del canvi climàtic i un episodi del Niño van provocar que en els dos darrers anys es produís un rècord d'onades de calor marines sense precedents que amenacen amb “canvis totals” a ecosistemes de mars com el Mediterrani.
Més que triplicar els anteriors registres màxims
Es produeix una onada de calor marina quan s'encadenen almenys cinc dies amb temperatures situades per sobre del percentil 90 respecte a la mateixa època de l'any. “Els dos darrers anys s'han encadenat una rere l'altre”, apunta la biòloga Ariadna Mechó, investigadora al Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS).
De fet, un estudi publicat a la revista Nature Climate Change mostra que els dies amb condicions d'onada de calor marina (extreme marine heatwaves, en anglès) del bienni 2023-2024 van multiplicar quasi per 3,5 els anteriors rècords anuals. “Es van produir conseqüències devastadores per als esculls de corall, la pesca i les comunitats costaneres”, apunten els autors de l'estudi, coordinats per Kathryn E. Smith, de l'Associació de Biologia Marina del Regne Unit.
Els impactes d'unes onades de calor marines que aniran a més
“El canvi climàtic és responsable de l'augment global de la freqüència, la durada i la intensitat de les onades de calor marines”, assegura Alistair Hobday, coautora de l'estudi i director de recerca en Marina Sostenible al CSIRO australià. En aquest sentit, l'article publicat assenyala que mentre continuï augmentant l'escalfament global, també ho faran els efectes als ecosistemes marins i seran necessàries “accions més proactives per evitar els danys”. Aquests són alguns dels impactes a Europa i al conjunt del planeta que els autors vinculen directament al rècord d'onades de calor marines del 2023 i 2024:
- Cicló Gabrielle a Nova Zelanda: 11 morts i danys per valor de 8.000 milions de dòlars.
- Tancament de la pesca al Perú els anys 2023 i 2028 per l'allunyament de les anxoves de la costa.
- Tempesta Daniel, amb impactes destructius a l'est d'Europa, però sobretot a Líbia, on es va produir la inundació més mortal de la història d'Àfrica.
- Un dels dos pitjors episodis de blanquejament de la Gran Barrera de Corall d'ençà que es tenen registres.
- Rècords de calor terrestres a les Illes Britàniques.
- Afectació gravíssima de les poblacions de musclos a la Mediterrània i del marisc al Cantàbric.
- Reducció dràstica de les poblacions d'ocells marins a Escòcia.
Cap a un “canvi total” dels ecosistemes marins del Mediterrani?
El Mediterrani no s'escapa de les onades de calor marines i, de fet, els tres darrers anys les temperatures s'han situat molt per sobre de la mitjana -el rècord es va produir, en aquest cas, el 2022-. La biòloga Ariadna Mechó adverteix que ens podem dirigir cap a un escenari de “canvi total” dels ecosistemes, ja que les condicions no s'adeqüen a les espècies habituals. La nova realitat, a més, pot estar marcada per una simplificació: “Hi haurà menys espècies i menys esglaons tròfics”, explica en declaracions a Nació.
Espècies de peix blau com les sardines estan en retrocés a la costa catalana, ja que no s'adapten a temperatures tan altes. En canvi, han aparegut al Mediterrani espècies provinents del mar Roig com el peix lleó. Ara bé, aquests processos també afecten els cicles reproductius. “Hi ha espècies que han passat de fer-ho al juny a l'abril i això desequilibra tot l'ecosistema, a aus o dofins se'ls redueixen les preses”, apunta la investigadora del Barcelona Supercomputing Center.
Reduir les emissions, però també mesures de gestió
I davant d'aquest escenari què es pot fer? Els autors de l'estudi publicat a Nature Climate Change assenyalen una resposta més que evident: reduir urgentment les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Ara bé, també apunten a mesures de gestió gràcies a refinar les previsions.
A Austràlia, per exemple, part de les poblacions d'espècies de peixos en un risc extrem d'extinció es van portar a aquaris abans d'onades de calor molt intenses. Als Estats Units, per la seva banda, una de les estratègies ha estat traslladar coralls a aigües més profundes i pesques. I, quan afecta sectors econòmics com la pesca al Perú, el govern ha hagut d'indemnitzar-los mentre estaven a port.
Al nostre país també s'ha començat a treballar en aquest àmbit. Ariadna Mechó destaca el pioner projecte Ecorest, que consisteix a reproduir el model de guarets agrícoles a les zones pesqueres. Concretament, amb l'acord de les confraries, es deixen d'explotar una quinzena d'espais i allà s'hi reintrodueixen les espècies pròpies del fons marí com gorgònies, coralls o esponges -molt afectades per les onades de calor-, amb l'objectiu que es torni a desenvolupar el conjunt de l'ecosistema. Els individus reintroduïts procedeixen, principalment, de les xarxes dels mateixos pescadors.