La trobada d’aquest dijous a la Casa Blanca entre Donald Trump i la líder opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau María Corina Machado és l'última baula de dues setmanes increïbles. Pel que fa a la líder opositora veneçolana, va d'una humiliació a l'altra. Si Trump la va bandejar quan, fa uns dies, va assegurar que no tenia prou suports, mentre es feia l'encontre, la Casa Blanca ha assegurat que la presidenta interina, la chavista Delcy Rodríguez, "està complint les demandes nord-americanes". La portaveu, Karoline Leavitt, ha dit que "al president li agrada el que veu" i ha reiterat que no es contempla donar suport a Machado.
Trump va decidir encetar el 2026 amb un atac contra Caracas amb l’objectiu de fer presoner Nicolás Maduro i traslladar-lo capturat als Estats Units. L’expresident serà processat per suposats vincles amb el narcotràfic. A hores d'ara, ningú sap com poden evolucionar els esdeveniments a Veneçuela. Aquestes són algunes claus del nou escenari.
Primer, Delcy Rodríguez; després, l’oposició
La trobada entre Trump i Machado és un gest envers l’oposició veneçolana. Però ve després de la conversa telefònica mantinguda entre el president nord-americà i Delcy Rodríguez, la presidenta interina de Veneçuela i, fins que no es demostri el contrari en aquesta història farcida de sorpreses i contradiccions, l’hereva política de Maduro. Una conversa que, pel que ha transcendit, ha anat bé fins al punt que Trump va qualificar Rodríguez de "persona estupenda". Machado ha dinat avui amb Trump, però la seva rival a Caracas se li va avançar.
La capacitat de supervivència del chavisme
Una de les incògnites obertes en aquests moments és la capacitat d’adaptació que tindrà el chavisme. Fins fa pocs dies semblava inimaginable un escenari de continuïtat del règim després de la captura de Maduro. Però ja no es pot descartar res. Delcy Rodríguez s’ha guanyat fama d’habilitat diplomàtica, que ja va demostrar negociant amb les grans petrolieres. El seu govern ha procedit a l’alliberament gradual d’opositors els darrers dies. Potser la principal dificultat la pot tenir a l’hora de mantenir l’entesa amb el nucli més dur del règim. Però l’ala militar que encapçala Diosdado Cabello també haurà de fer un exercici de pragmatisme si no vol ser neutralitzada.
Joc contradictori dins de la Casa Blanca
El que està intentant Trump és un experiment arriscat. Acabar amb el dictador i gestionar un període de transició amb els seus hereus sense el cost d’una invasió nord-americana i deixant l’oposició amb un pam de nas, sense, però, negar-li un paper en el futur veneçolà. S’entreveuen diferències en l’entorn de Trump. L’operació a Caracas es considera una victòria per al secretari d’Estat, Marco Rubio, de procedència neocon i que ara està advocant per una línia de duresa extrema amb Cuba. Rubio podria donar escalf a Machado. Però hi ha un altre nom a qui Trump escolta: Richard Grenell, un diplomàtic per expedients difícils amb connexions engreixades amb el chavisme. Aquí en parlàvem.
Oxigen per Sánchez; el PP, sobrepassat
L’expedient veneçolà crema també en la política espanyola. L’intervencionisme de Trump ha donat a Pedro Sánchez marge de maniobra, si més no en el discurs, encarnant una Europa que no es vol rendir a les apetències de Washington. La bofetada donada a Machado ho ha estat també a un PP que ho havia fiat tot a la carta de l’oposició més radical a Maduro. Alberto Núñez Feijóo, amb poc interès per la política exterior, que tampoc és els eu fort, s’ha fotografiat avui amb Edmundo González, president reconegut per bona part de la comunitat internacional. Però la imatge no és la de dos guanyadors, sinó més aviat la de dos desconcertats.
