La tornada de Donald Trump a la Casa Blanca el 2024 ha desencadenat una fugida de ciutadans dels Estats Units que temen la deriva ultraconservadora del país i els atacs a les minories. Barcelona n'ha acollit alguns d’aquests estatunidencs: "No ens sentíem segurs vivint als EUA", expliquen la Chrys i en Benjamin Gorman a l’ACN. Van marxar d’Oregon un dia abans que Trump jurés el càrrec perquè tenen una filla no binària i formen part de col·lectiu LGTBIQ+.
En Serg, un estatunidenc d’origen cubà, no se sentia “immediatament en risc” per ser gai, però també va decidir marxar perquè volia una via de sortida per a la mare, immigrant cubana, en cas que el govern l’intentés expulsar. Inclús ell mateix té por: “Cada cop que passo per un aeroport penso que em segrestaran, que em posaran en una presó 48 hores sense comunicació, perquè on no es respecten les lleis no hi ha lleis”.
Els tres estatunidencs estan satisfets amb la decisió de traslladar-se a Barcelona, on se senten respectats. "Viure en un país on tot està dissenyat per a la gent que hi viu i no per a cinc multimilionaris és estrany. No m'hi he acostumat", confessa la Chrys. Tot i això, segueixen amb preocupació la situació al seu país pel segon mandat de Trump. “Tenia veïns immigrants naturalitzats o que estan esperant per obtenir la green card o la residència, i ara s’estan amagant a casa. Molts americans pateixen l’impacte del règim de Trump cada dia”, diu en Serg amb “el cor trencat”.
"Si no haguéssim marxat a temps, la nostra filla no podria haver viatjat"
La Chrys i en Benjamin asseguren que, si no haguessin marxat abans de l'Inauguration Day, la seva filla Frankie "no hauria pogut viatjar". Una de les primeres ordres executives que va firmar Trump en arribar a la Casa Blanca va ser invalidar els passaports de les persones no binàries i tots aquells documents oficials on el gènere no es correspongués amb l'assignat en néixer. "La Frankie i jo som part de la comunitat LGTBI. I també les dues som neurodivergents", diu la Chrys.
L'administració americana està "obertament en contra" d’aquests grups de persones i estava convençuda que seria el "primer col·lectiu que atacaria". En canvi, diu que l'Estat els ha tractat "de meravella", ja que tots tres van poder registrar-se per aconseguir un NIE sense cap dificultat. Per evitar problemes i una possible deportació, des d'aleshores només han viatjat per territori espanyol. Estan preocupats per si, a l'hora de travessar una frontera, els comenten que el passaport no és vàlid i els envien cap als Estats Units.
A l'hora de decidir la seva destinació, van considerar Mèxic, Paraguai, Uruguai, Portugal i Espanya. Com a escriptor, en Benjamin explica que es van acabar decantant per la capital catalana perquè és una ciutat "increïblement literària" i ell parla castellà, tot i que espera aprendre català aviat.
En el cas d’en Serg, ja feia temps que volia instal·lar-se a l'Estat, on té lligams familiars. El retorn de Trump el va acabar de convèncer, especialment per la mare, alhora que creu que els atacs a les persones trans o la prohibició de llibres LGTBIQ+ a les escoles poden desencadenar una discriminació més àmplia a tota la comunitat gai. “No em sentia immediatament en risc, però sabem cap a on poden derivar els atacs”, afirma.
Les conseqüències del segons mandat de Trump ja s’estan notant al país, diu en Serg, però tem que els ciutadans no siguin conscients que són per les polítiques del republicà. “A la meva mare li han retallat els beneficis de Medicare i ella pensa que és culpa de la clínica i no de Donald Trump”.
La comparació entre els Estats Units i Catalunya
Entre les coses que més ha sobtat a la Chrys i en Benjamin durant aquest primer any a Barcelona és que poden expressar-se lliurement, diuen. Aquesta va ser també una de les "motivacions" per escollir el territori català perquè, com a autors i editors d'històries "clarament antifeixistes", volien continuar publicant-les "sense por a la censura ni a les represàlies". Ara poden tenir penjada una bandera LGTBI al balcó de casa "sense passar por" i veuen com "un canvi agradable" que la gent no vagi pel carrer amb pistoles.
Mesos després, encara se sorprenen per la facilitat de poder anar caminant a tot arreu i de com la ciutat està de preparada per a les mascotes. "Viure en un país on tot està dissenyat per a la gent que hi viu i no per a cinc multimilionaris és estrany. No m'hi he acostumat", confessa la Chrys.
“Encara que algunes regions a Catalunya són més conservadores que la ciutat de Barcelona, no he notat cap animositat. Jo espero que aquesta noció de respecte a l'individu per al benefici de la comunitat es mantingui”, confia en Serg, conscient que els postulats de Trump també els defensen partits com Vox a Espanya. Ell també està content amb la decisió de venir a Barcelona, però admet que és “difícil” veure “l’estrès i el temor” que pateixen els seus familiars i amics als EUA: “Se’m trenca el cor”.
