Donald Trump ja ha signat centenars d’ordres executives, que és com s’anomenen els decrets presidencials als Estats Units. Els objectius del nou dirigent comprenen un munt de sectors que van des dels migrants irregulars als transsexuals, des de Mèxic i Panamà a Gaza, i des de la Unió Europea fins a les Nacions Unides.
Les ordres més cridaneres han estat les que ha promulgat contra el combat pel clima, amb l’abandonament de l’Acord de París, així com la sortida del seu país de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tot un gest cap als segments antivacunes de l’opinió pública als quals ha alimentat. Però la llista de víctimes de Trump és molt llarga, quasi tan com el llistat de signatures que ha fet. Aquests són alguns dels qui ja l’estan patint.
“Comença la deportació massiva”
Els immigrants irregulars han estat el primer objectiu de l’Administració Trump en els primers dies de mandat. “La deportació massiva més gran de la història ha començat”, ha anunciat pomposament la Casa Blanca mentre la policia detenia més de 530 persones i han començat alguns vols amb una destinació ara per ara desconeguda. La bel·ligerància de Trump i el moviment MAGA pels migrants ha estat una constant de la campanya electoral. Caldrà veure, però, com s’executa.
De moment, sembla que la major part de detinguts són criminals, el que en principi tindrà un cost escàs en la base de suport del president. Fins i tot una governadora demòcrata, Maura Healey, de Massachusetts, ha dit que està favor de “detenir criminals”. Però si realment la deportació és massiva, i l’equip de Trump ha parlat d’11 milions de persones, afectarà sobretot els qui no han comès cap crim. Una dada important: onze fiscals generals (ministres de Justícia) d’estats tan rellevants com Nova York i Califòrnia, s’han afanyat a advertir que la policia dels seus territoris no serà incorporada a les forces federals que Trump està mobilitzant. El sistema federal serà un impediment per a molts excessos trumpistes.
Deportar estudiants?
Una de les nombroses ordres executives que el nou president ha signat aquesta setmana preveu deportar els estudiants estrangers que donin suport al “terrorisme”. El text és prou ambigu ja que es refereix a perseguir tota acció “hostil contra la cultura, el govern o els principis fundadors”. A qui es refereix? Els qui es manifestin contra la política d’Israel? Hi ha nervis als campus, on també es tem que les deportacions d’irregulars arribin a estudiants universitaris sense documentació.
L’obsessió contra el col·lectiu LGTBI
És inaudit que en un discurs d’inici de mandat, un governant proclami quants gèneres sexuals hi ha, però això és el que va fer Trump, que va afirmar que només hi ha “home i dona”. Aquests dies ha anat signant ordres que estableixen que els passaports i els documents d’identitat només poden establir el sexe del naixement, ha prohibit l’accés dels trans a l’exèrcit i ha anul·lat mesures d’accés a la salut pública d’aquest col·lectiu.
Els funcionaris també tremolen
Trump està obsedit amb els funcionaris. En part pel pensament antiestatalista del moviment MAGA, en part per ressentiment pel fet que durant el seu primer mandat va percebre que una part del funcionariat no combregava amb els seus postulats. Ara acaba de rebaixar la protecció existent que impedia els acomiadaments, alhora que ha eliminat les quotes d’inclusió i ha prohibit el teletreball. També vol “avaluar” l’eficiència dels treballadors públics, el que fa témer en purgues de funcionaris considerats deslleials.
Panamà sent la pressió. I Groenlàndia, i Canadà...
Donald Trump ha amenaçat a tort i a dret. Ha manifestat que vol "recuperar" el canal de Panamà, lliurat al país centreamericà gràcies als acords Carter-Torrijos. El govern panameny està nerviós, com demostra que hagi demanat l'empara de les Nacions Unides. José Raúl Melino advertia a Trump des de Davos: "El canal és nostre i no va ser un regal". El 1989, els Estats Units van envair el país per derrocar el règim militar de Manuel Noriega. Van morir més de 500 panamenys.
També Groenlàndia sent l'alè de Trump, malgrat que l'illa ja té una base nord-americana. Les declaracions del mandatari al·ludint a una possible annexió ha obert una crisi diplomàtica amb Dinamarca, país titular de la sobirania del territori. Trump també ha parlat del Canadà com d'un possible 51 estat. Les relacions de Washington amb la resta del continent americà promet capítols apassionants.
La causa palestina, en un atzucac
La presidència de Trump ha començat amb un alto el foc a Gaza que ha estat ajornant-se durant mesos i mesos. És probable que el paper del nou president hagi estat decisiu per forçar finalment la voluntat de Benjamin Netanyahu. Però res indica que la causa palestina s'enfortirà. La sintonia entre la nova Administració i Israel és, de moment, total. S'obre pas una reedició de l'Acord d'Abraham: l'Aràbia Saudita s'acosta a l'obertura de relacions amb Israel. Potser amb alguna contrapartida israeliana, com seria l'inici d'una negociació amb l'Autoritat Palestina ara per ara de resultat incert.
La Unió Europea, entre Ucraïna i un Atlàntic revoltat
A hores d'ara, tot indica que s'hauran de reescriure les condicions de la relació transatlàntica. Donald Trump ja ha verbalitzat què vol d'Europa: una vinculació comercial subordinada amb més compres als Estats Units ("això o aranzels", va dir a Davos) i un 5% de despesa militar. A la vegada, ja ha trencat amb Brussel·les pel que fa a compromís climàtic, abandonant París. A Ucraïna, es perdrà interès a reforçar Kíiv, malgrat que Washington emet senyals que tampoc vol que Vladimir Putin surt vencedor de la guerra. El multilateralisme i el projecte europeu, en tot cas, són de moment els grans perdedors de la victòria de Trump.