El 12-M i els pactes (im)possibles

Amb el permís de Pedro Sánchez, primer protagonista absent i després convidat estrella, les peces de la campanya de les eleccions del 12-M van encaixant. Els aspirants juguen cartes previsibles mentre es proven de minimitzar errors. La carta de Salvador Illa és recolzar-se en el suport del líder del PSOE, ara que el socialisme català i espanyol és una marca homogènia, i mobilitzar el vot urbà allunyat del sobiranisme per falcar una victòria que desitja sòlida. Per això, el PSC torna a passejar Sánchez després del dilema personal -llegit ja com una maniobra estrictament política- i trepitja la corona metropolitana en l'equador de la cursa electoral: l'Hospitalet (dimarts), Fira d'Abril de Barcelona (dimecres), Sant Boi de Llobregat (ahir), Terrassa (aquest divendres), i Montmeló i Granollers (dissabte).

L'estratègia de Junts també respon als cànons. Superat el període en què calia allunyar la marca de l'herència convergent, el partit ja no se sent incòmode exhibint els suports públics de Jordi Pujol i Artur Mas, noms propis de les dues etapes presidencials de Convergència. Un desembargament del pòsit ideològic del pujolisme que s'acompanya de referències a la gestió i la projecció de la marca Carles Puigdemont, taula de salvació del partit. Un Puigdemont que s'esforça, dia sí i dia també, a afermar un missatge polaritzador entre l'opció socialista -que personifica en Sánchez per menystenir Illa- i l'alternativa que encapçala. El marc pretén engreixar les seves aspiracions i situar ERC en la perifèria de la contesa electoral.    

El maldecap de Pere Aragonès és, precisament, fer-se un forat en la batalla a tres. Un moviment difícil perquè els republicans ho han d'aconseguir arrossegant desgast en la gestió i sense l'èpica del missatge sobiranista. La negociació continuada amb l'Estat, ara pel traspàs de Rodalieso el desitjat finançament singular, és menys lluminosa que les càbales sobre el retorn de Puigdemont. Aragonès recalca, en cada entrevista, el gir progressista operat a la Generalitat mentre assenyala l'agenda conservadora d'Illa i furga en les retallades practicades pels governs convergents. Una recerca de posició central sintetitzada en suports diversos, que van d'Andreu Mas-Colella socialistes desencantats.

Les estratègies són més clares que els pactes, qüestió central decampanyaque fa aflorar una situació de bloqueig. Perquè, en l'esprint cap al 12-M, Catalunya s'aboca al perill d'un atzucac, fins al punt que avui no s'ha de descartar la repetició electoral. Els vetos creuats alimenten aquesta percepció, per bé que les enquestes permeten conjugar diferents majories, que els candidats eviten acariciar perquè poden lesionar-los en la recol·lecta d'electors. Els pactes que ara semblen impossibles, però, ho seran menys quan s'hagi digerit l'escrutini.

Illa ha obert la veda d'imaginar aliances. Va firmar un acord de pressupostos amb ERC, però ara no descarta un futur amb Junts, en la línia de la relació parlamentària que han mantingut amb els socialistes en fases de la legislatura. Però ha topat amb la negativa de Puigdemont, que diu perseguir només una majoria independentista que està en perill per la irrupció d'Aliança Catalana, de la qual ERC i CUP no en volen saber res. Els resultats ajudaran a determinar quanta força té el PSC i si li convé mirar més a l'esquerra que a la dreta -comuns i PP poden fer d'actors secundaris-, de la mateixa manera que aclariran si la suma sobiranista ha deixat de tenir sentit en l'etapa del postprocés. La nit del 12-M podem entrar en terreny de bloqueig, certament, però caldria no descartar combinacions. El precinte dels pactes amb el PSC fa temps que es va trencar.  

El passadís

Les campanyes són intenses i cada candidat té la seva manera de gestionar l'exigència, per trobar espais de desconnexió i, alhora, mantenir-se fresc i en guàrdia. La de Salvador Illa és no alterar la rutina d'entrenaments matinals. És conegut que al cap de files del PSC li agrada córrer i que hi destina esforços per estar en bona forma. En aquestes dates de cursa electoral, s'aixeca abans de les 5 del matí per fer els quilòmetres diaris d'esport. El líder socialista ja ha fet saber els periodistes que cobreixen la seva campanya que, si volen, dissabte podran acompanyar-lo a córrer per Girona. La premsa haurà de llevar-se d'hora.   

Vist i llegit

En les últimes hores s'han escrit molts articles sobre Paul Auster, icona de la literatura nord-americana, que va morir a l'edat de 77 anys després de no superar un càncer. D'entre les peces reposades que n'han versat la figura, us recomano que us atureu en la que firma Enrique Vila-Matas a El País. Amb el títol Un día hay vida, l'escriptor desgrana l'univers d'Auster i proposa redescobrir, entre tota la bibliografia, el treball literari de La invención de la soledad. Un text deliciós per recuperar un autor monumental.

L'imperdible

Avui s'estrena la 27a edició del DocsBarcelona-Festival Internacional de Cinema Documental, que es podrà degustar fins diumenge que ve al CCCB, i els cinemes Renoir, Floridablanca i Phenomena. S'hi projectaran una quarantena de treballs, amb temàtiques com el colonialisme, l'empoderament de les dones i els perills del món digital. El certamen homenatjarà la trajectòria dels cineastes Raymond Depardon i Claudine Nougaret, que rebran el premi d'honor, i també reservarà una atenció especial a Victor Kossakovsky, que projectarà per primera vegada a l'Estat el film Architecton, estrenat a la Berlinale. Si us agrada el cinema documental, no desaprofiteu l'ocasió. Bon cap de setmana!    

Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació

Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.