- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
El primer debat de candidats al 12-M, organitzat per RTVE, no s'ha mogut del guió previst: els pactes ho condicionen tot. Amb qui vol pactar Salvador Illa? Aquesta ha estat una de les preguntes més repetides pels caps de cartell -el cap de files del PSC, Pere Aragonès, Josep Rull (en representació de Carles Puigdemont), Ignacio Garriga, Laia Estrada, Jéssica Albiach, Carlos Carrizosa i Alejandro Fernández- durant les dues hores que ha durat el primer format televisiu amb presència dels principals candidats. En paral·lel, Junts i ERC han competit per abanderar la negociació amb l'Estat, amb el referèndum -que veuen possible de manera pactada- i el finançament singular com a prioritat.
Illa ha indicat que es presentarà a la investidura, i ha preguntat a la resta si la "bloquejaran". En castellà, dirigint-se a Fernández, ha acusat el PP d'haver "ocultat" reunions amb Junts. "Per què no les explica?", s'ha preguntat el candidat del PSC. Aragonès, quan ha tingut l'oportunitat, ha remarcat que perquè Illa es presenti a la investidura primer la ciutadania ha de votar. "Aquí hem de parlar de què farem", ha apuntat el candidat a la reelecció, que ha retret a Carles Puigdemont haver dit que no investiria Pedro Sánchez i a Jaume Collboni que no acceptaria els vots del PP per ser alcalde. Albiach ha demanat al líder socialista si pactarà amb Junts, a qui en tot moment ha assimilat -un clàssic- a CDC.
"Nosaltres no farem president Illa", ha apuntat Rull. "Això va de triar entre dos models antagònics: el candidat del PSC o Puigdemont", ha apuntat l'exconseller de Territori. Estrada ha insistit a l'hora de preguntar a Junts si col·laborarà amb Illa, i a ERC si farà el mateix; en paral·lel, ha retret a les dues formacions que avalin el model econòmic de Foment. Aragonès no ha fet explícit el rebuig al PSC amb l'argument que "s'ha de parlar del què, però sí que ha marcat distàncies amb els socialistes. Albiach és l'única que ha signat el tripartit, i fins i tot Vox s'ha desesperat amb la manca de concreció d'Illa sobre les aliances posteriors al 12-M. Illa, en tot cas, ha indicat que un dels problemes pot sorgir en cas que entri Aliança Catalana -que ha fet aquest dijous el primer gran míting a Barcelona- a l'hemicicle. Junts signarà ara el pacte contra Sílvia Orriols.
El pes de l'amnistia
Preguntat sobre l'amnistia, Illa ha tobat necessari "normalitzar" la situació política a Catalunya. "Entenc que hi hagi gent que tingui reticències, però crec que és el camí correcte", ha indicat el candidat del PSC. Ràpidament, Aragonès ha reivindicat haver aconseguit la desjudicialització, el traspàs de Rodalies i el de l'ingrés mínim vital. "I diran que sí al referèndum", ha pronosticat el president. "Vostès volen unir-se a l'Estat i servir a la Moncloa", ha indicat el candidat d'ERC, declinant el lema -Unir i servir- dels socialistes en aquestes eleccions. Ja en castellà, ha volgut agrair la feina feta pel PSOE a l'hora de fer pedagogia de la desjudicialització arreu del territori espanyol. La millor via, tant per a Aragonès com per Rull, és el referèndum i l'exercici de l'autodeterminació, conceptes assimilables a un "cop d'estat" segons Garriga, de Vox.
Josep Rull (@joseprull), número 3 de la lista de Junts+ (@JuntsXCat) sobre la amnistía: "Cuando hay capacidad de influir, de decidir, de negociar se pueden conseguir cosas imposibles"#DebatRTVE
— RTVE Noticias (@rtvenoticias) May 2, 2024
▶️ https://t.co/P9iAF6mU0Tpic.twitter.com/CfdcpouYZ8
"L'amnistia ens dona moltes pistes. Tindrem actitud de fermesa per negociar un canvi copernicà amb el PSC", ha remarcat el número tres de Junts, exhibint la cara més pragmàtica de Junts. Albiach ha apuntat que la desjudicialització ja formava part del full de ruta dels comuns, mentre que Carrizosa ha dubtat de la voluntat del PP de no pactar amb l'independentisme. "Porta tota la campanya intentant ficar-se amb mi. La seva estratègia té llacunes", ha dit Fernández com a resposta. La clau de volta, en tot cas, depassa el Parlament -per enuig de la CUP, que demana enfortir la sobirania de la cambra catalana- i passa per Madrid. "A l'hora de negociar les coses fonamentals, senyor Illa, on serà? A la banda del PSOE o a la dels qui demanem més autogovern per poder avançar", ha resumit Rull. La CUP li ha demanat si la independència es farà des de la capital de l'Estat.
"Crec que puc fer més en deu minuts que altres en deu anys", ha indicat Illa, que després ha passat al castellà per carregar contra Vox. "Els tinc bastant calats", ha dit, visiblement molest. "Però si els té tan calats, per què no signen el pacte antifeixista?", li ha preguntat Aragonès, que ha tret pit dels indults. "Durant la propera legislatura tenim tres objectius: les bases d'un referèndum, el finançament i el reforç de l'estat del benestar i de la llengua", ha indicat el candidat a la reelecció. Fernández ha acusat Illa de no haver defensat prou la unitat de l'Estat, mentre que la CUP ha insistit en la idea de reprendre el camí iniciat el 2017. "Benvinguts", els ha dit Rull, davant les molèsties expressades per Estrada.
El finançament, en el punt de mira
"Què podem esperar del senyor Illa i dels separatistes que ens han portat a la pobresa?", s'ha preguntat Carrizosa, que ha tornat als clàssics: "xiringuitos" i "ambaixades". "De debò s'ho creu?", s'anava preguntat Rull en veu baixa. El candidat del PSC, en matèria de finançament, no s'ha mogut del consorci tributari i de la defensa de la ordinalitat, i en matèria d'infraestructures ha defensat l'ampliació de l'aeroport i la finalització de la B-40. S'ha enganxat amb el cap de files de Ciutadans per haver acusat de "robar" en matèria de procés, perquè considera que aquest llenguatge no és "apropiat". Rull s'ha enganxat amb la CUP per la defensa de la recaptació i gestió de tots els impostos.
Aragonès ha indicat que no "abandonaran cap lluita", i ha retret de manera subreptícia a Junts haver deixat el Govern. "No podem garantir l'estat del benestar de la Catalunya dels vuit milions amb els recursos de la Catalunya dels sis milions", ha apuntat. El PSC ha dit que no està capacitat per incidir a la Moncloa, i Junts, segons la seva visió, no ha apostat pel finançament singular fins ara. Quan Albiach ha criticat la situació financera de la Generalitat, Aragonès ha recordat que els comuns formen part del govern espanyol. "Quan vostè era ministre, el nivell d'execució va ser ínfim", ha remarcat Rull després que Illa hagi tancat la porta a recaptar tots els tributs. Albiach ha anat intentant treure el nas amb crítiques a l'ampliació de l'aeroport del Prat, mentre que Fernández ha posat el dit a la nafra a Junts pels presumptes contactes amb Rússia. "Impresentable", ha insistit Rull.
Xoc pel serveis públics
"La dècada perduda per Catalunya ha estat la de les inversions de l'Estat i la del catalanisme dins del seu partit", ha indicat Aragonès en el primer dard directe a Illa. "S'ha d'obrir una nova etapa, però no puc consentir que es digui que Catalunya està en decadència", ha apuntat el candidat del PSC, que ha culpat ERC i Junts de no haver sabut gestionar la Generalitat amb quatre presidents diferents. "Aviam si ens entenem: o tot és un desastre, o tot és gràcies als acords que vostè ha propiciat. Vostè és culpable de tot. I està disposat a governar amb Carles Puigdemont!", s'ha exclamat Fernández, sempre atent per treure rèdit dels punts dèbils del rival. Albiach, davant la necessitat d'una "nova etapa", ha retret al PSC i a ERC que vulgui governar amb Junts, ara que Puigdemont rep el suport de Jordi Pujol i d'Artur Mas, noms -com CDC- que sempre apareixen en el discurs dels comuns.
El debat ha arrencat amb la carpeta dels serveis públics. Rull ha indicat que cal més "planificació", i ha situat l'educació com a prioritat, especialment després dels resultats de l'informe PISA. Després de reivindicar l'escola concertada, ha demanat un pacte d'estabilitat que afermi les bases del sistema per allunyar-lo del debat ideològic i també ha proposat situar la immersió com a clau per millorar la situació de la llengua. Aragonès ha indicat que cal "equitat" en els serveis públics, mentre que Illa ha iniciat el debat amb el discurs ja conegut de la "dècada perduda" i, davant dels plantejaments rebuts sobre habitatge, ha remarcat que calen 100.000 pisos públics en els propers anys.
La primera intervenció d'Albiach ha anat dirigida a criticar el "triomfalisme" del president de la Generalitat, i ha carregat contra les llistes d'espera i el pols amb la comunitat educativa. Aragonès li ha retret el no als comptes, però la dirigent dels comuns ha posat damunt la taula l'aposta del Govern pel Hard Rock, concretada just abans de signar l'acord de pressupostos amb el PSC. Com Vox minuts abans, Fernández ha posat l'accent en la "inseguretat" i en l'augment de les ocupacions irregulars. "La nova etapa no la poden liderar els qui fa una dècada que governen", ha indicat el cap de files del PP, que ha acusat Illa de fer "genuflexió" en lloc d'oposició a l'executiu liderat per ERC. Estrada, de la CUP, ha qualificat de "desmantellats" els serveis públics perquè encara no s'han revertit les retallades, que segons ella ja va dissenyar el tripartit.