Aquest divendres es tanca la campanya de les eleccions europees, uns comicis existencials. A partir de diumenge, Europa haurà d'entomar decisions transcendents per al seu futur en un context de guerra a Ucraïna, un escenari geopolític cada vegada més exigent i l'ascens de les extremes dretes. No és un paisatge senzill de gestionar, condicionat també per carpetes calentes com les de l'emergència climàtica, la migració o la dicotomia camp-ciutat. Només cal fer una aproximació a l'agenda informativa de les dues últimes setmanes per adonar-se com ens interpel·len els grans debats que té al davant el continent. En paral·lel als mítings dels partits, els pagesos han tornat a les protestes, Catalunya ha comprovat que s'escalfa més de pressa que el conjunt del planeta i les exigències vinculades a la immigració han format part del debat públic.
L'agenda europea és també la nostra agenda. Caldria tenir-ho ben present ara que s'acosta la cita amb les urnes del 9-J, menys atractiva per la distància amb la qual és percebuda la maquinària continental, però del tot rellevant perquè és a Brussel·les on es discuteix bona part de la legislació que acabem aplicant. I diumenge està en joc el camí de l'Europa postpandèmia, la de la "minoria estratègica" que aspira a tenir un paper entre els Estats Units i la Xina, la que ha de decidir quina política de seguretat aplica ara que la frontera de l'est és inestable, la que ha de buscar una resposta als canvis tecnològics i a les desigualtats creixents mentre traça el full de ruta per a una integració més operativa, després del Brexit. Tot plegat amb l'amenaça a l'alça d'una ultradreta coral, que ja capitaneja el govern a Itàlia, aspira a conquerir l'Elisi i fa forat d'Alemanya als Països Baixos. Una amenaça, dèiem, perquè discuteix drets civils conquerits.
Europa té, doncs, molts fronts oberts. Però d'Europa n'hem parlat més aviat poc. El present i del futur immediat de la UE, potser condicionat pel retorn a l'austeritat, ha quedat en un segon terme del debat polític. La campanya espanyola -i, en un grau més baix, la catalana- ha estat marcada per qüestions domèstiques. En alguns casos, perquè el calendari ha volgut que la cursa electoral s'encavalqués amb votacions importants, com la de l'aprovació de la llei d'amnistia. I, en altres moments, perquè els partits han prioritzat l'erosió del rival per sobre de les propostes.
Ha passat d'una manera molt clara amb el cas Begoña Gómez. El PP ha intentat treure profit de l'oportunisme del jutge Juan Carlos Peinado, que primer va calcular quan aixecava el secret de sumari i aquesta setmana ha comunicat que citarà a declarar la dona de Pedro Sánchez el 5 de juliol, en plena recta final de la campanya electoral, decisió ben inusual. Al seu torn, i sent conscient que s'utilitzava la seva parella per situar-lo en el punt de mira, Sánchez ha tret tota l'artilleria.
Va saber jugar amb el calendari per esprémer el reconeixement de l'estat de Palestina -una queixalada a l'electorat de Sumar i Podem- i ha polaritzat la batalla amb el PP i Vox, amb segona carta a la ciutadania inclosa. Una carta sense citar cap mesura de regeneració democràtica per superar la "política del fang". A Espanya, la del 9-J és un altre duel entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, necessitat de bones notícies.
I Europa i els seus maldecaps han tingut un protagonisme secundari també a Catalunya, en què els partits proven de trobar una sortida beneficiosa a les cartes repartides el 12-M. Dilluns, l'endemà de l'escrutini de les europees, s'haurà d'elegir la mesa del Parlament i la presidència de la cambra, i tothom fa càlculs, perquè l'acord que prosperi pot tenir conseqüències en la partida de la investidura. En les últimes setmanes, arreu, hi ha hagut poc interès per pujar al tren d'Europa, que té al davant un túnel fosc. Molts reptes i mals companys de viatge.
- Escàner del 9-J: «Justícia: grans proclames i poca concreció»; Toni Rodon.
- Enduriment de l'«Europa fortalesa» o vies segures per acollir migrants: el 9-J, clau pels drets humans; per Carme Rocamora.
- Per què la sociovergència és (encara) impossible a la Generalitat?; per Oriol March.
- El barceloní Disfrutar ja és el millor restaurant del món; per Maria Rabella Ytarte.
- La veu de Nació: «Les retallades que vindran»; per Oriol March.
El passadís
La campanya de les europees ha estat, per al PP català, més tranquil·la que la del 12-M. Alguns dirigents ho atribueixen al fet que aquest cop Génova ha intervingut molt menys en l'agenda de la formació. L'endemà de les eleccions, els populars estrenaran nou grup al Parlament, amb 15 diputats. Ho faran amb algun canvi imprevist. La decisió de Santi Rodríguez, elegit diputat, de no recollir l'acta i continuar en el seu escó al Congrés, ha generat sorpresa al partit. La llista de Barcelona correrà i serà diputat el jove Pau Ferran, cap de la formació a Vic. Fonts populars l'etiqueten com a "no contaminat per les intrigues internes". El que no vol dir que no tingui referents. Treballa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on el va situar Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels i president del PP de Barcelona.
Però potser encara és més interessant el que suposa la decisió de Rodríguez -que és secretari general del PP de Catalunya- pel que fa a la llista al Congrés. Es donava per fet que, si deixava la cambra baixa espanyola, entraria de diputada Irene Pardo. Presidenta de Noves Generacions a Catalunya, la branca juvenil del PP, Pardo és una figura controvertida. L'empaita la denúncia que va presentar contra un altre dirigent, la seva exparella Alberto Fernández Saltiveri, a qui va acusar de coaccions, maltractaments en l'espai familiar i injúries lleus. Unes acusacions que el jutge va rebutjar, sentenciant la innocència de Fernández Saltiveri. L'Audiència de Barcelona ho va ratificar. A Génova el nom de Pardo genera incomoditats. Ella ja es veia diputada. De moment, haurà d'esperar.
Vist i llegit
Aquest dijous es va commemorar el 80è aniversari del desembarcament de Normandia. Si us agrada la història i teniu temps de submergir-vos en una experiència immersiva, us recomano que consulteu el treball audiovisual que ha fet la cadena francesa TF1, la televisió privada amb més audiència de França. Amb l'ajuda de tecnologia de captura volumètrica, ha recreat escenaris bèl·lics d'aquell decisiu 6 de juny de 1944, que permet a l'espectador fer un viatge en el temps com si fos protagonista de la batalla. Ho podeu consultar aquí.
L'imperdible
La Festa de la Ciència arriba a la dissetena edició. Al recinte del Born Centre de Cultura i Memòria, i també a la plaça Comercial, s'hi programaran accions divulgatives vinculades al mar, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i l'arqueologia, per bé que també hi haurà espai per disciplines com la física, la biomedicina, les matemàtiques o la nanotecnologia. Fins diumenge a la nit s'han previst activitats obertes al públic. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.