- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Quan ja havien passat els dies àlgids del procés i Miquel Iceta encara estava al capdavant del PSC, un alt dirigent de Junts ben relacionat amb Carles Puigdemont li va traslladar un missatge en privat: "En algun moment, els partits grans ens haurem d'entendre". Unes paraules que contrastaven amb el discurs públic del partit, dur amb els socialistes per l'aplicació del 155 i l'aval a l'acció judicial contra l'independentisme. El mur entre les dues formacions es va començar a esberlar amb el pacte a la Diputació de Barcelona la primavera del 2019 i va superar-se amb l'acord Puigdemont-PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, però res fa pensar que desemboqui en un acord a la Generalitat.
Almenys en el curt termini, com remarquen totes les fonts consultades de Junts, que insisteixen en la idea que ara mateix és "impossible" una entesa amb els socialistes per desbloquejar la legislatura. Ni Puigdemont té intenció de facilitar la investidura de Salvador Illa -marmessor, per cert, del pacte a la Diputació de fa cinc anys-, ni Illa té ganes de fer un pas al costat perquè l'expresident sigui restituït en el càrrec, perquè ha obtingut una distància de set escons i és clar vencedor dels comicis. Per què la sociovergència és encara impossible? Per què seria complexa una entesa d'aquest tipus, malgrat que al Parlament hi ha hagut sintonia i també en clau municipal? Aquestes són les claus.
El factor Puigdemont
El líder a l'exili, pendent de l'aplicació de l'amnistia i amb l'objectiu de tornar pel primer ple d'investidura -25 de juny-, té la intenció de ser candidat a la presidència i això implica aconseguir que se'l proposi abans a ell que no pas a Illa. Hi ha una qüestió que ho complica tot: que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot telemàtic de Lluís Puig, també exiliat, perquè això afecta el sufragi de Puigdemont i, de retruc, una hipotètica majoria sobiranista a la mesa del Parlament. El recurs contra el vot de Puig el va posar el PSC. Les discrepàncies en l'eix nacional amb els socialistes és massa gran, per ara, si es tracta d'arribar a acords de llarg abast pensats amb la Generalitat en l'horitzó.
El ball a Madrid
"Nosaltres negociem amb els que manen", remarquen a la direcció de Junts quan es pregunta sobre el paper d'Illa en les converses que es mantenen amb el PSOE, ja sigui per la interlocució al Congrés o bé en la negociació oberta a Suïssa. Puigdemont insisteix que no juga cap paper en l'estabilitat de Pedro Sánchez, sinó que va "peça per peça", una tendència que té els socialistes cada vegada més nerviosos, com traslladen a altres interlocutors de Junts. El candidat a les europees, Toni Comín, insisteix aquests dies que el més "coherent" per al PSOE seria investir Puigdemont, perquè així es garantiria l'estabilitat a Madrid. Un pas que Sánchez, almenys per ara, no es pot permetre.
Pactes frustrats
No és cap secret que, després de les eleccions municipals, Xavier Trias es va acostar al PSC per pactar la governabilitat de Barcelona. Es va plantejar la possibilitat de compartir l'alcaldia amb Jaume Collboni, amb format de dos anys per cadascú i fins i tot de tres anys per al guanyador de les eleccions i l'últim per al dirigent socialista. Puigdemont va abaixar el polze i no es va poder dur a terme cap entesa. El desenllaç és conegut: Collboni va ser alcalde amb els vots dels comuns i del PP. A la Diputació de Barcelona no es va reeditar l'entesa del 2019, i Tarragona i Lleida els socialistes van acabar optant per entendre's amb ERC. Una dinàmica que ha afeblit Junts pel que fa al poder institucional.
Coincidències al Parlament
Que no sigui possible -per ara, com manifestava també Artur Mas aquesta setmana en una entrevista al programa Els Matins de TV3- un pacte de Govern amb el PSC no impedeix que existeixi sintonia al Parlament. Projectes com el Hard Rock o carpetes com la seguretat i la gestió de la sequera han fet coincidir les dues formacions, que en la legislatura anterior van tenir tot l'interès a evidenciar la situació de minoria de Pere Aragonès. La sociovergència s'ha aplicat per tombar projectes del Govern, però encara no troba la manera de solidificar-se en un projecte que inclogui manar a la Generalitat de manera col·legiada. Encara que els equilibris a Madrid ho posarien, possiblement, més senzill que mai.